Organitzat per l’Associació Amics del Bisbe Deig, divendres passat vaig tenir la fortuna d’assistir a Mollerussa a l’acte de presentació de la darrera novel·la de Vicenç Villatoro, Urgell, la febre de l’aigua. I en les cinc hores de celebració, entre presentació, sopar i diàlegs posteriors, hi vaig sentir fins a cinc crits d’esperança, ara mateix tan escassa al nostre país.

Hola, bones. Avui explicarem què és el canal d’Urgell a persones que, malgrat tenir molts títols, com les etiquetes d’ampolles d’Anís del Mono, tenen dificultats d’aprenentatge. Repetiu amb mi: el canal d’Urgell és l’obra hidràulica més important del món feta en el seu moment (1853-1861). Repetiu: 144 quilòmetres del canal principal. 76 de canal auxiliar. 4 séquies principals: 102 quilòmetres. Tres mil quilòmetres de secles de distribució i desaigües. Desenes de túnels i construccions per teixir l’aigua, però com una agulla de neó de l’enginyeria universal el túnel de Montclar: 4,917 quilòmetres de longitud. El túnel més llarg d’Europa durant un segle. Des de l’entrada es veu el punt de llum de la sortida. Una obra de perfecció colossal estudiada en molts llocs del món però no a Catalunya. Ara, repetiu: tot això és ciment i el canal és un miracle.