Fa deu anys, un grup de persones valentes, altruistes, amb visió ampla, col·lectiva i de país varen reunir forces per crear una eina que, a ulls de tots els que hi vivim, hauria de ser imprescindible per a les nostres Illes: un diari escrit en la nostra llengua, que reflexioni amb profunditat, rigor i precisió sobre els temes que ens preocupen i les problemàtiques que ens afecten.

Creim fermament que el periodisme és una eina per millorar la societat –vius, també pot empitjorar-la, però el mal periodisme, no és periodisme. Les persones ben informades tenen més eines per poder pensar, per conviure amb la diferència i per poder decidir, això és, per ser lliures. L’ARA Balears va néixer, ara fa deu anys, precisament amb el compromís de contribuir a fer millor el nostre país a través de la informació. Amb uns principis clars d’aposta per l’educació pública i de qualitat, pel respecte al territori i al medi ambient, per la sostenibilitat, per una major justícia social, pel feminisme, per la cultura i per la llengua pròpia, durant una dècada hem posat en valor aquests principis, n’hem informat i hem alertat cada vegada que els hem vist perillar. Ho hem fet amb valentia, amb veus i opinions diverses, i ho hem fet encara que la informació resulti incòmoda. També això és periodisme. Per a això serveix la informació, per obrir els ulls anticipadament a temes que esdevindran vitals, que condicionen les nostres vides. I la nostra feina és cercar aquesta informació i explicar-la. Avui, no dubtam que d’aquests principis que ens vàrem marcar com a prioritaris en depèn el nostre futur com a país, com a societat. Per això, hi continuarem atents i ho contarem amb rigor. En català, naturalment.

Josepa Rubio (60 anys, Sant Lluís)

"Un mitjà en llengua pròpia és una aposta arriscada i necessària"

Josepa Rubio es va subscriure a l’ARA Balears quan sortia en paper dissabte i diumenge, perquè va considerar que “un mitjà de comunicació en català a les Balears és una aposta arriscada i necessària”. Aquesta subscriptora menorquina assenyala que una de les funcions que ha de complir l’ARA Balears és “conscienciar la ciutadania perquè sigui més respectuosa amb el medi ambient”. Si formula un desig a futur, Josepa voldria que la llengua “no estigués perseguida com ara per l’estat espanyol”, per això emfatitza el paper de la premsa en català “en la conscienciació de la cultura i la llengua comunes”, una acció que “l’ARA Balears està fent”.

]]>

La pregunta del titular pot arribar a ser capciosa. Fa deu anys érem deu anys més joves, això per començar. Els que hem perdut en aquest temps no havien mort encara, i teníem, amb tota probabilitat, expectatives o projectes o fins i tot somnis bonics que encara no s’havien fet malbé. En la vida d’una persona, deu anys són, quantitativament, molts, perquè tampoc en vivim tants. Després hi ha l’experiència o la trajectòria o el recorregut vital de cadascú, que cadascú s’ha d’explicar a si mateix.

]]>

Aquesta és una història breu, una història de tot just 10 anys, però és una gran història. Fundar un mitjà de comunicació és una empresa difícil; en català, ho és molt més. El fet de mantenir-lo durant una dècada no seria més que una proesa si no fos pels esforços, la passió, els coneixements i el compromís de tothom que hi ha estat involucrat. Per això és una història, una gran història. En destacam algunes de les fites.

]]>