El prestigiós enòleg danès Peter Sisseck, conegut pels seus vins Pingus i Flor de Pingus (DO Ribera del Duero), amb preus de més de mil euros, descarta “fer vins al Priorat perquè la denominació d’origen catalana té bona part de la terra de llicorella”, tenint en compte que ell està especialitzat en terra calcària. Malgrat això, confessa que algun cop s'ho ha plantejat i, tot i que sap que la DO Montsant sí que té terra calcària, també la descarta.

El dinar de Reis és l'àpat que tanca tot el cicle festiu. És poc normatiu perquè no va lligat amb cap plat com passa amb Nadal i amb Sant Esteve i és el que ens pot fer trencar més el cap a l'hora de buscar idees de plats per compartir. És difícil trobar idees que no siguin complicades, que no ens facin estar moltes hores a la cuina vigilant els fogons i que ens permetin gaudir de la màgia del dia. Per això, hem anat a dues grans cases de menjar, al restaurant Can Marc de Sant Esteve de Palautordera, i a La Teca, al carrer d'Agullers de Barcelona, que ens han deixat entrar al seu menjador per descobrir què preparen per al 6 de gener.

Entrevisto la botiguera Eva Vila a l'establiment on va començar tot (Colmado Vila Viniteca, c. Agullers, 9), en un soterrani on abans hi havia caixes de llaunes i plàtans penjats del sostre, però avui és on bevem bons vins i mengem formatges catalans. El 1932, els seus avis, la Clotilde i el Joaquim, van obrir un colmado on venien queviures que abastien el barri del Born. La Clotilde venia de Vimbodí, el Joaquim, de l’Ametlla de Mar, i van arribar a Barcelona perquè els germans de cadascú d’ells dos, que estaven casats entre ells, els van dir que hi havia una botiga que es traspassava a Barcelona i que podria ser un bon lloc de treball. Així que la parella s’hi decidia perquè així també es retrobarien amb els seus germans. D’aquesta manera va començar el Colmado Vila, que va ser el germen de Vila Viniteca, que dirigeixen el germà de l’Eva, Quim Vila, i en Siscu Martí. El Colmado Vila va adquirir fa uns anys la distribuïdora Ardai, inaugurada el 1988. I avui, a més de formatges, s'hi pot fer un mos, comprar pa (elaborat expressament per maridar formatge pel forn de pa Vilamala) i moltes més exquisideses.

Quim Vila, copropietari de Vila Viniteca, mecenes del premi que la guia Michelin ha estrenat aquest any al millor sommelier (Josep Roca), acaba de presentar el catàleg de vins que probablement és el més car del món. Té les cobertes grogues, i reprodueix un dibuix fet a carbó del pintor Joan Miró. Quim Vila ha adquirit l’original i l'ha reproduït per emmarcar les pàgines que expliquen les més de 10.000 referències de vins, escumosos, corpinnats, caves, destil·lats que estan a la venda a Vila Viniteca. Una feinada, que en paraules del mecenes Quim Vila adquireix una altra dimensió: “L’art manté relació amb el vi de sempre; nosaltres tenim un vincle estret amb la pintura, i des de fa trenta anys el nostre catàleg s'imprimeix amb l'obra d'un gran artista”. I un apunt sobre el mecenatge del premi Michelin al millor sommelier: "Li hagi costat el que li hagi costat, segur que és poc comparat amb la gran difusió que va adquirir Quim Vila en la gala", afirma el cuiner, i també amic, Nandu Jubany.

Quim Vila (Barcelona, 1963) és el protagonista d’una història d’èxit forjada des del Born, al carrer Agullers, on el seu avi va obrir un colmado fa noranta anys. Es podria pensar que a Vila Viniteca, a mig camí entre Santa Maria del Mar i el Museu Picasso, en un racó que s’hi ha d’anar expressament, s’hi poden comprar vins, formatges i delicatessen de primera qualitat. El viatge ja valdria la pena. S’hi podria afegir que, amb el temps, Vila Viniteca ha obert botigues a l’Illa Diagonal i a Madrid. Però és molt més que això. Avui són un dels grans distribuïdors de vins a Europa, representen més de 400 cellers en exclusiva i encara tenen temps d’elaborar vins propis. I m’asseguren que l’excel·lència també la busca Quim Vila jugant a ping-pong.