<![CDATA[Ara Balears - Utopia]]> 10 <![CDATA[Modesta utopia]]>

Tinc la sensació que la miserable exhibició d’insolència de Donald Trump quan va rebre Zelenski a Washington marca un moment de canvi. Des de llavors, el president americà ha començat a donar senyals de pèrdua del control de l’escena. Els jutges se li comencen a rebel·lar, la ciutadania dona els primers senyals de discrepància i desafecció, la reputació d’alguns dels magnats que l’impulsen decau, Europa comença a marcar posició. I la inconsistència del relat de Trump es fa substantiva. Sembla que era l’home que tenia Vladímir Putin sota control i, tot just començar, ja s’ha vist que Putin li aplica el regateig curt: quan el té al davant, les fantasioses promeses de Trump decauen. Donava les negociacions per encarrilades i, en el primer intent de concreció, ha sortit amb la cua entre les cames. Un imprecís acord d’un mes sense atacs a centrals energètiques és tot el que Trump ha aconseguit del seu moviment estrella: la conversa telefònica amb Putin. I mentre Europa comença a exhibir certa voluntat de rearmament i coherència, l’estratègia russa d'embolicar la troca es fa evident. En l’entretemps, la Xina, fins ara molt discreta i convençuda que el soroll de Trump té un recorregut limitat i que li caurà el peix al cove, comença a ensenyar la cara. No fos cas que algú fantasiegés sobre la seva discreció. Els xinesos són aquí, apostant per capitalitzar el desconcert occidental.

]]> <![CDATA[Tòpic utòpic]]> La literatura utòpica servia per concebre mons alternatius, brillants per la seva possibilitat, ideals en tant que permetien regular les fantasies cap a una societat millorada. Ja sabem que utopia, literalment, significa ‘lloc que no existeix’, i que ve d’una obra teòrica de Thomas More, en la qual se’ns descriu una illa feliç –una mena d’antiMallorca?; molts dels atributs que llavors en el segle XVI eren només somnis, però, s’han acabat complint en els segles següents –a moltes bandes del món, almenys: l’educació universal, la democràcia representativa, la sanitat pública, la justícia basada en la rehabilitació més que en el càstig. 

]]> <![CDATA[Auroville, la misteriosa comunitat de l'Índia on també viuen catalans]]>

A vegades, les històries reals poden arribar a ser més increïbles que les de ficció. Aquest tòpic es compleix durant la lectura d'Almenys ho vas intentar (Saldonar, 2023; traducció d'Octavi Gil Pujol), una hàbil i llaminera barreja de memòries i investigació escrita per Akash Kapur (Nagpur, 1974). Hi explica la fundació d'una comunitat utòpica internacional al sud de l'Índia a finals dels 60, l'idealisme i espiritualitat exacerbada d'alguns dels seus membres, els enfrontaments interns, la mort d'una parella que hi vivia i els reptes del present. El mateix Kapur, antropòleg, assagista i professor universitari, hi viu des del 2004 amb la seva dona, Auralice, i els dos fills.

]]>