El club de lectura de l'ARA Balears del pròxim 21 d'octubre a la llibreria Abacus de Palma tindrà un convidat especial. Antoni Vidal Ferrando, autor del llibre La lluna i els calàpets (el llibre d'aquest mes), assistirà al col·loqui, parlarà amb tots els assistents sobre la seva obra i la impressió dels lectors i respondrà obertament a preguntes, consultes i dubtes que els assistents li vulguin plantejar durant la trobada.

Jaume Sisa, Iolanda Bonet, Ponç Pons, Antonina Canyelles, Maria del Mar Bonet, Gabriel de la S. T. Sampol, Josep Lluís Aguiló, Miquela Lladó, Sebastià Perelló, entre d'altres, són alguns dels noms que van formar part del Festival de Poesia de Lloseta, que es va dur a terme des de principis dels anys 2000 fins al 2015 i que ara, després de nou anys desaparegut, es recupera amb la intenció de reprendre el "vitalisme literari i cultural" que nodrí el municipi en aquells anys. "Pel festival, que va néixer poc després de la inauguració del teatre de Lloseta, en un temps en què hi havia molt de moviment al poble, hi passaren des de figures ja consolidades en aquell moment com poetes emergents que amb el temps han esdevingut també referents", explica el coordinador de l'esdeveniment, el també poeta Pere Joan Martorell, en conversa amb l'ARA Balears, "i la idea és tornar a situar Lloseta, que és un poble relativament petit, a l'escena de la poesia catalana". Avui s'ha presentat oficialment aquesta segona etapa d'un esdeveniment que, segons Martorell, "hauria de ser ja l'etapa definitiva".

En poc temps, la Nova Editorial Moll (que, com dona a entendre el seu nom, ha reprès la distingida trajectòria editorial de la casa dels Francesc de Borja Moll, pare i fill, ara sota la direcció literària de Tomeu Canyelles) ha publicat els respectius llibres de dos dels grans autors de la literatura catalana actual, Antoni Vidal Ferrando i Gabriel Janer Manila. Com Willie Nelson i Van Morrison, com Paul Weller i Paul McCartney, gegants vells però perfectament vius i en plena forma creativa, que encara tenen molt a aportar, Vidal Ferrando i Janer Manila no fan gires ni publiquen discos, però sí que actualitzen llibres fonamentals de la seva obra, o n’ofereixen de nous.

N’hi ha que, innocents i desinformats, pensen que la literatura i els seus prestigis depenen en exclusiva de factors literaris, però el cert és que els factors extraliteraris, com a mínim a curt i a mitjà termini, són tant o més decisius a l’hora de determinar l’èxit d’un llibre o el reconeixement i la fama d’un autor. Hi ha llibres que són celebrats i que venen molt més que altres no perquè estiguin més ben escrits o siguin més lúcids, sinó perquè toquen temes més de moda i ofereixen visions del món i de la vida més d’acord amb les que estan en voga o són més hegemòniques en un cert període històric. Una cosa similar passa amb les traduccions: hi ha llibres en català que han sigut traduïts no perquè siguin millors o més exportables, sinó perquè aquí han estat publicats per editorials amb més contactes a l’estranger.

“A la meva edat ja costa que les coses facin il·lusió, però aquesta me n’ha feta molta, és una il·lusió molt especial”. Així parla Antoni Vidal Ferrando de la reedició que la Nova Editorial Moll ha publicat de la que va ser la primera novel·la de qui fins llavors només s’havia dedicat a la poesia, Les llunes i els calàpets. Ara, 30 anys després, en surt una nova versió que en confirma la vigència i l’interès, segons confirma Tomeu Canyelles, director literari de Moll. “És un text que ha aguantat esplèndidament el pas del temps”, afirma, “i per a mi és una absoluta lliçó del domini del lèxic i del llenguatge. A cada pàgina hi ha alguna frase tan lapidària, tan sublim, que et fa ganes d’estampar-la a una totebag o fer-ne un pòster”, afegeix. 

El poeta Antoni Vidal Ferrando i la Rosa fa 52 anys que es van casar. Ella és menorquina i es va mudar al poble de Vidal Ferrando, Santanyí, a Mallorca, quan era petita. “El primer pic que la vaig veure la vaig trobar la nina més bonica del món”. Ell tenia 14 anys i ella uns 10. La veia pel carrer però mai va dir-li res. A aquella edat, quatre anys de diferència eren molts. 

Aquests dies se celebra, amb diferents actes a Barcelona, Palma i València, la concessió del premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a Antoni Vidal Ferrando. Aquest guardó, que reconeix la trajectòria d’un autor en el seu conjunt, és l’únic que es decideix a través de la votació dels membres de l’AELC, els “companys d’aventures i desventures literàries”, tal com el mateix Vidal Ferrando els va definir. Quatre d’ells –Sebastià Alzamora, Lucia Pietrelli, Sebastià Portell i Ponç Pons– han triat un dels seus títols entre l’extens llistat de publicacions que l’escriptor de Santanyí ha signat, tant en poesia com en narrativa i assaig.

“No voldria ser un exagerat però jo diria que és el premi dels premis: aquest te’l donen els companys d’aventures i desventures literàries i ho fan de manera altruista”. Així resumeix l’escriptor Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) el guardó que li ha atorgat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: el Premi Jaume Fuster, l’únic que voten tots els socis de l’entitat. “També et ve al cap, en un moment així, que moltes coses que tens és perquè els altres t’han ajudat a tenir-les, i per això estic també especialment agraït”, explica en relació als seus companys escriptors.

La trajectòria del poeta i narrador mallorquí Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) ha estat reconeguda aquest dimarts amb el premi Jaume Fuster, impulsat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i votat pels socis de l'entitat. Vidal Ferrando es va imposar als altres dos finalistes de l'edició, Antoni Munné-Jordà i Josep Maria Sala-Valldaura.