Quan era petit mirava les etiquetes de les botelles de vi que l’oncle, que fa feina a una bodega de Catalunya, duia als sopars de Nadal. També escoltava encuriosit les converses que els familiars entablien asseguts a la taula quan el tastaven. Toni Vall (ses Salines, 2000) considera que és una persona que posa “força ambició i moltes ganes” a tot allò que li agrada. Volia ser treballador social “pel fet de veure que pots ajudar la gent d’alguna manera”. Tot i això, tenia clar que volia fer feina “al camp, a l’aire lliure, no entre quatre parets” i va apostar per estudiar Geografia, fins que la pandèmia el va fer reinventar i començar a formar-se en la vitivinicultura.

Eloi Cedó Perelló (Tivissa, 1982) va néixer i créixer en un poble de 1.000 habitants que dóna nom a un dels termes més extensos de Catalunya, el més gran de la comarca de Tarragona. A casa seva ningú no tenia carnet fins que el seu germà gran se’l va treure, així que no podien anar molt lluny. Son pare era pintor de parets i li agradava molt la muntanya. “Em va ensenyar molt de bolets, d’herbes medicinals i plantes comestibles”. Potser d’aquí li ve aquesta mena de rusticitat desacomplexada i desimbolta que en el seu cas és pura adaptació al terreny. De la seva mare en va heretar la sentimentalitat. “Sempre m’ha al·lucinat com una gent tan senzilla i sense formació tenia una intel·ligència emocional tan brutal”, diu. Des que va deixar el celler 4 Kilos, fa els seus propis vins, sempre naturals. Una producció limitada per un condicionant autoimposat: poder treballar tot sol.

Si vols gaudir d'una bona teca, posa cara a qui t'ha produït l'amanida, el formatge i el vi que treus per sopar. Aquest vell costum no és un mètode 100% infal·lible, però pot donar moltes pistes de si les menges que poses a taula responen a criteris que per a tu poden ser imprescindibles de la teva alimentació, com cultivar tenint respecte per la terra i pagant un preu just als pagesos. De vi cada cop n'hi ha més d'ecològic o "natural" –més de la meitat de la vinya de Catalunya ja és eco– i pot resultar difícil distingir entre les ampolles que ho són per convicció i les que simplement segueixen la moda i volen exhibir que fan alguna cosa davant el canvi climàtic. Per treure'n l'entrellat, els elaboradors conscienciats llancen una recomanació: coneix el teu vinyataire o almenys deixa't aconsellar per la botiga de vins que tinguis a prop.