A l'Antiga Grècia, els homes es posaven màscares quan feien teatre per interpretar els personatges femenins i, més tard, als teatres isabelins d'Anglaterra es vestien amb roba de dona amb el mateix propòsit (les dones tenien prohibit actuar en públic). El lligam entre transformisme i teatre ve de lluny i, a casa nostra, el món de les plomes, els maquillatges extremats i els lluentons va brotar amb fervor a Barcelona a partir del segle XX –vinculat al col·lectiu LGBTIQ+– amb travestis revolucionàries com Leopoldo Fregoli, Ocaña, Carmen de Mairena i Ángel Pavlovski. Però tot i la llarga tradició, el transformisme sovint ha estat un art menystingut, reprimit i considerat de segona. Massa brillant, d'Oriol Puig Grau, i Jo, travesti, de Josep Maria Miró i Roberto G. Alonso, arriben als teatres per reflexionar sobre el llegat d'aquesta pràctica i els prejudicis que encara arrossega i per celebrar tot el que representa.

El Servei Català de Meteorologia (Meteocat), que dirigeix Oriol Puig, hauria comès irregularitats en les adjudicacions de projectes durant els últims anys. Aquest organisme, que pertany al departament de Territori i Sostenibilitat, ha tirat endavant processos en què només apareix la firma del director, contravenint el procediment intern que regula aquest ens públic. Es tracta d’informes, plecs de prescripcions i justificacions de despesa en què no hi ha les firmes dels tècnics perquè consideren que els preus pagats pel Meteocat estaven inflats o es fixaven condicions per afavorir determinades empreses. El llistat d’exemples al qual ha tingut accés l’ARA és llarg: certificacions de campanyes publicitàries, auditories de radars, desenvolupament de funcionalitats d’una aplicació i informes de justificació de despesa del radar de Vallirana.