Les embarcacions que ofereixen música i festes per a turistes no podran operar a la tradicional base al port de Palma, davant l'Auditòrium. El plec de condicions de la licitació que ha obert l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) per a aquest espai prohibeix qualsevol activitat que inclogui "festes o balls a bord, amb música produïda amb mitjans mecànics o electrònics, o mitjançant l’actuació en directe d’un músic o músics". Tampoc no es permeten "activitats, esdeveniments, festes o balls a bord que, per les seves característiques, resultin molestos, nocius, insalubres o perillosos, o que alterin de manera significativa la tranquil·litat, el descans o la seguretat dels usuaris i de la població de la ciutat de Palma o del port de Palma", enumera la convocatòria.

El Govern balear, amb el suport de Vox, ha aprofitat la reivindicació de l’associació de clubs nàutics per perpetuar les concessions actualment en marxa en tres quartes parts dels ports de les Illes que tenen privatitzada la gestió. Amb la idea d’actualitzar la Llei de ports vigent des de fa vint anys i adaptar-la a la normativa estatal, proposa allargar la gestió indirecta dels ports i marines des dels 35 anys actuals a 50 o, fins i tot en casos molt excepcionals, a 75 anys. La novetat, que permetria estendre les concessions que inicialment han d’acabar el 2040 fins al 2055 o 2080, ha motivat els recels de l’oposició. En especial del PSOE, que ha qüestionat al Parlament “els interessos personals que es poden amagar” rere aquesta proposta.

Als ports de les Balears els anys es compten per rècords: de passatgers i, sobretot, de mercaderies. De fet, els vaixells que operen als ports gestionats per l'Estat a les Illes (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina) varen transportar 17 milions de tones el 2024, la xifra acumulada més gran de la història d'aquestes instal·lacions, un 5% més que el 2023.

Cada matí a les 6 h, enormes vaixells obren la portassa de ferro al port de Palma, per la qual ‘escupen’, com si es tractàs d’una gran boca, desenes de camions que posen rumb als establiments comercials de Mallorca. Una operació que es repeteix, a menor escala, a la resta dels ports de l’Estat que hi ha a cada una de les Illes per abastir una població d’1,2 milions de persones, que rep la visita de prop de 19 milions de turistes. El 2023 aquests vehicles i la resta de sistemes de transport provocaren un moviment de mercaderies a les Balears de més de 16 milions de tones. Una xifra que ja es va assolir el 2019 i que va baixar durant la pandèmia. En tot cas, la importació de mercaderies s’ha recuperat a un ritme frenètic, i suposa exactament el doble de les que arribaven fa només 20 anys. Què ha passat i quines conseqüències té aquest increment tan desmesurat?

Els ports de les Balears han vist passar, durant els darrers 12 mesos, més de 10 milions de passatgers, fet que suposa un increment de mig milió de persones respecte del període anterior. Així, entre juliol de 2023 i juliol de 2024 han passat per les cinc instal·lacions portuàries que té l'Estat a les Illes un total de 10,3 milions de passatgers, dels quals 7,5 milions corresponen a les línies regulars que uneixen les Illes entre si i amb la Península, i la resta, 2,5 milions, són creueristes.

Les imatges de centenars d'embarcacions fondejades a les badies del Port de Sóller, d'Andratx o de Pollença, entre d'altres, són recurrents durant l'estiu, així com les denúncies d'entitats com el GOB que el passat agost demanava regular aquesta activitat a la costa de la serra de Tramuntana a causa d'un "trànsit massiu d'embarcacions". Les queixes dels ecologistes no són en va, ja que 32 dels 42 ports de les Illes Balears encara no tenen els fondejos regulats i, per tant, són llocs on els vaixells romanen sense gairebé cap mena de control.