"Son las cuatro de la tarde, empieza un nuevo día", sona al Club Boxeo Vega de Rubí. Sandor Martín (Barcelona, 1993) comparteix amb els Estopa el fet d'haver arribat a l'èxit des dels barris més treballadors de la capital de Catalunya i la seva rodalia. Els germans Muñoz es van criar a Cornellà i Sandor va créixer a Nou Barris, on té la seva escola de boxa i on entrena, el gimnàs KO Verdún. No ha viscut en la indigència, no es droga i no deixa anar frases humiliants contra els seus rivals. Ni practica ni li agraden els estereotips del món de la boxa que han alimentat les dèries d'alguns dels seus protagonistes i les pel·lícules que se n'han fet. El boxejador català simplement tenia un somni i ha posat tota la seva joventut al servei d'aquest somni.

A Nou Barris hi ha un esportista que està a prop d'aconseguir una fita inèdita per a un català: ser campió mundial de boxa. Al desembre es va convertir en el primer espanyol des del 1935 que combatia en l'Olimp d'aquest esport, el Madison Square Garden de Nova York, i té el títol europeu del pes superlleuger des del 2019. El seu registre com a professional és de 40 victòries (13 per KO) i 3 derrotes i actualment és el número 1 del rànquing del pes superlleuger del Consell Mundial de la Boxa (CMB).