En Marc ve a classe d’entrenament ‘funcional’ amb mi. En algun moment, ‘funcional’ va esdevenir una paraula per referir-nos a un tipus d’exercici físic i totes ho vàrem acceptar. A mi se’m fa estrany. ‘Funcional’ em sona a “el mínim que pots fer per anar per la vida”. M’agradaria saber per què ho és, funcional. Et fa funcional a tu? Entenc que sí, que et poses forta per poder ser funcional com a ésser humà. Que és la raó per la qual m’hi he apuntat jo. Per tenir certa força, en un futur, per ser autònoma, controlar els meus esfínters i no compixar-me a damunt després d’haver parit (si és que ho faig mai), per exemple, o per poder carregar brics de llet i no haver de menester l’ajut d’aquests fills que hauré parit. No ho sé. No sé per què ho pens en termes de maternitat. La cosa és que, si no hi pos remei, la meva musculatura començarà a desprendre’s més i més dels meus ossos, fins a ser totalment disfuncional. Ara ho veig d’aquesta manera, en termes pràctics. Però durant molt de temps no va ser així: era en termes estètics que ho pensava. I pas pena que a en Marc li acabi passant el mateix.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

–"Tenia atacs d'ansietat quan veia el menjar a taula".

La pandèmia va impactar plenament en la salut mental dels infants i adolescents i va ser un detonant de trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia nerviosa i la bulímia. Si bé les xifres han disminuït lleugerament després de l'escalada de diagnòstics causada per la covid, el nombre de persones ateses per aquesta mena de trastorns es manté encara molt per damunt de les xifres prèvies a la crisi sanitària del 2020. Alguns dels casos en infants i adolescents són d'alta complexitat que requereixen una atenció més especialitzada. Des de l'octubre passat, molts d'aquests pacients greus s'atenen a l'Hospital Sant Joan de Déu i amb una iniciativa innovadora a l'Estat: la unitat terapèutica de TCA d'alta complexitat Minerva. Aquest projecte, que té una durada de quatre mesos, no només dona servei al pacient, sinó a la família al complet. Això vol dir que la criatura o l'adolescent ingressa inicialment a l'hospital i, després, durant uns quinze dies, també ho fan els pares i germans. Ara bé, aquest ingrés familiar no es fa a l'hospital, sinó en un pis tutelat que permet intensificar el procés de recuperació de l'infant.

L'Ajuntament de Palma fa marxa enrere i ara diu que té "la voluntat de poder programar l'espectacle NUA durant el 2024 al teatre Xesc Forteza amb més funcions i per a públic escolar i general". Així n'ha informat a través d'un comunicat la Sala Flyhard, productora de l'obra de l'actriu mallorquina Ann Perelló, i ho ha confirmat el consistori a l'ARA Balears. Dos dies després de la polèmica generada entorn de la cancel·lació de tres funcions de NUA al Teatre del Mar de Palma, la Sala Flyhard ha redactat un comunicat per exposar els fets i denunciar les cancel·lacions d'espectacles que s'estan coneixent arreu de l'Estat.

Les tres funcions de l'obra NUA (Radiografia d'un trastorn) que l'artista Ann Perelló tenia programades al teatre municipal de Palma Mar i Terra per a aquesta temporada 2023-2024 no es faran perquè no estan en "la línia d'espectacles que programaran" a l'Ajuntament de Palma a partir d'ara, segons ha denunciat la mateixa actriu a través del seu compte de Twitter. En declaracions a l'ARA Balears, Perelló ha afirmat que aquest és l'únic argument que ha rebut per part del nou equip de Cort, que des de fa dues setmanes està governat pel Partit Popular.

Bea Pászthy és pediatra i psiquiatra infantil de trastorns de la conducta alimentària (TCA) a la Universitat de Semmelweis, a Hongria. La seva especialitat és l'anorèxia nerviosa i el seu mètode terapèutic, la motivació dels pacients. Defensa que, a través de la intervenció familiar, es poden conèixer i modular els desencadenants de qualsevol conducta anòmala amb el menjar, entre els quals destaquen la falta d'autoestima o la incapacitat a l'hora de gestionar la pressió social, i incidir en els factors que la perpetuen, com els traumes o els conflictes amb els pares.

Som més microbis que humans, quantitativament parlant. Tenim trilions de microorganismes dins el cos, el 95% colonitzant els nostres budells. Bacteris, fongs i virus, però també paràsits i arqueus, formen l’anomenat microbioma intestinal, un ecosistema que funciona com un autèntic òrgan humà. La comunitat científica investiga des de fa dues dècades com tenir una determinada microbiota pot contribuir en l’aparició de malalties com el càncer, l’obesitat o les malalties inflamatòries. I, ara, investigadors danesos suggereixen que un conjunt microbià desequilibrat podria ser un factor a tenir en compte en el desenvolupament de l'anorèxia, que afecta aproximadament l'1% de la població adolescent mundial.