En Pepe Rubianes i jo vam tenir una amistat breu però molt intensa, d’ençà que ens vam trobar casualment a Addis Abeba. Poc abans de morir, em va citar per acomiadar-se i vam tenir una conversa que reprodueixo en el llibre. Ell sabia com m’havia deixat de trasbalsat la pèrdua de la Jana, sabia que en aquest estat arribes a pensar que la mort no és cap frontera sinó un pas endavant i que et pots plantejar “fotre el camp”.