Qualsevol amic de la literatura que en llegir es fixa abans que res en la qualitat estètica d’un llibre, d’un estil, d’una prosa, té problemes de consciència quan agafa l’obra d’un escriptor de primera categoria, però que va lloar sense cap dissimulació, o va tenir-hi tractes, un règim despòtic com el feixisme italià o el nazisme alemany. A Itàlia passa amb Gabriele D'Annunzio, molt amic de Mussolini; a Alemanya passa amb Martin Heidegger i uns quants més; a França passa amb una colla d’escriptors que van col·laborar amb els alemanys o amb el règim pusil·lànime de Vichy.

"L'escriptura de Céline és com una càmera arran de terra", diu l'escriptor Joan-Lluís Lluís, que ha traduït al català la novel·la Guerra (Proa) de Louis-Ferdinand Céline (Courbevoive, 1894 - Meudon, 1961). El controvertit autor francès hi relata la seva convalescència després de ser ferit al braç, i molt probablement al cap, el 7 d'octubre de 1914, a Flandes. Escrit el 1934, el manuscrit d'aquesta història de les misèries humanes de la Primera Guerra Mundial no va veure la llum fins al 2021, i finalment el va publicar Gallimard a França el 2022.