L'escultura del boxejador té més de 2.500 anys, però continua sent imponent. És de roca calcària, fa més de dos metres i pesa uns 300 quilos. Entre els segles IX aC i VIII aC vigilava, amb altres gegants de pedra que representaven arquers i guerrers, la necròpolis de Mont'e Prama (Sardenya), on s'han trobat 125 tombes, sobretot d'homes joves amb traces d'haver dut a terme una intensa activitat física. El boxejador, descobert el 1974, va sobreviure a la destrucció dels cartaginesos al segle V aC i ara es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), dins l'exposició Illa Megalítica. "Encara hi continuem excavant, però no tenim respostes a moltes preguntes. ¿Representen els guerrers enterrats? ¿Evoquen avantpassats mítics? ¿Commemoren un fet important?", es pregunta Anthony Muroni, director de la Fundació Mont’e Prama i especialista en la cultura nuràgica procedent de Sardenya. El que sí que saben del cert és que hi havia una espècie de via sacra i que les pedres amb què es van construir els gegants es trobaven originàriament a més de 18 quilòmetres de la necròpolis.

Em disposava a triar un tema per escriure el primer article de la tornada. Trobo que és un estiu en què han passat força coses, més enllà de la inefable i enèsima investigació per mirar de demostrar l’existència del monstre del llac Ness.

Ara fa set segles, el maig del 1323, el rei Jaume el Just de la Corona d’Aragó iniciava la conquesta de Sardenya, amb una aportació des de Mallorca prou significativa, de vint galeres i 25.000 lliures. Era un episodi més en la llarga relació de segles entre l’arxipèlag i l’illa italiana, des de la prehistòria fins als nostres dies, accentuada per l’existència d’un enclavament a terres sardes, l’Alguer: una ciutat de 45.000 habitants, on es parla el català. Feim un petit viatge pel passat des de Mallorca a l’Alguer, títol d’una de les cançons més populars de Maria del Mar Bonet.

El secret per arribar als 100 anys no existeix, però la recepta per viure més i millor, segons els experts, es podria resumir en menjar sa, beure molta aigua, fer exercici i residir, si és possible, en un lloc petit i aïllat del trànsit i la contaminació, al mig de la naturalesa. Encara millor si és en una illa. I això últim és el que sembla unir les cinc zones del món conegudes com a zones blaves, territoris on l'esperança de vida és superior a la mitjana: Ogliastra a Sardenya, Okinawa al Japó, Nicoya a Costa Rica, l'illa d'Ikara a Grècia i Loma Linda a Califòrnia. No obstant això, d'entre totes elles, l'illa italiana és l'única on hi ha un petit poble que pot presumir de tenir la concentració més gran de centenaris en proporció a la població del planeta.

L'equip jurídic de Carles Puigdemont arribava optimista a Sardenya, però la decisió del tribunal de Sàsser podia derivar en diferents escenaris que condicionaven de ple el futur de l'expresident exiliat. ¿Hi hauria decisió immediata? ¿Prevaldria la immunitat per desplaçar-se com a eurodiputat? ¿Es tindrien en compte els casos oberts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea? ¿Quina incidència tindria el Tribunal Suprem? Finalment, Sàsser ha optat per la prudència i l'equip de Puigdemont en surt satisfet: ha deixat en suspens el procés a l'espera que Luxemburg decideixi, i deixa lliure l'expresident sense cap limitació de moviments. "Basta!", ha etzibat contundent en italià el també eurodiputat de Junts dirigint-se a Espanya en la roda de premsa posterior a la compareixença davant la justícia. "No funciona", ha afegit, posant de manifest que l'estat espanyol ha fracassat en els seus intents de retornar-lo a Espanya en diverses jurisdiccions europees durant quatre anys.

El jutge Pablo Llarena i la sala segona del Tribunal Suprem han trobat, "per si de cas", el boc expiatori davant d'una possible derrota de les seves maniobres a Itàlia per extradir Carles Puigdemont: l'Advocacia de l'Estat. És a dir, si Pedro Sánchez ha sigut capaç de practicar un "autoindult", segons va escriure Manuel Marchena, amb els indults als líders independentistes condemnats per sedició, per què no aprofitar per endossar-li preventivament el possible fracàs de l'operació Sardenya?

Des que va ser detingut, l'independentisme sard es va posar al costat de Carles Puigdemont. El president de Sardenya, Christian Solimas, fins i tot el va acompanyar a la sortida de la presó de Bancali. Aquest diumenge, l'expresident de la Generalitat ha volgut agrair el suport que ha rebut aquests tres dies, però també el que ha rebut des que es va exiliar el 2017. En una conferència amb els representants de la Corona de Logu –una mena d'assemblea de càrrecs electes independentistes– recollida per l'ACN, Puigdemont ha compromès el seu suport recíproc i el de Catalunya: "Si mai Sardenya necessita la solidaritat de Catalunya, la tindreu".

L'alliberament de Carles Puigdemont a Sardenya en menys de 24 hores ha tornat a situar l'expresident al centre del tauler polític, i ho ha fet just després de la represa de la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Això no és una coincidència per al líder de Junts, que aquest dissabte, l'endemà de passar una nit a la presó de Bancali, ha apuntat directament a la Moncloa i a la resta de poders de l'Estat: "Aquesta ha sigut una operació coordinada i inspirada per Espanya".

Si no hagués sigut per la bandera italiana que onejava a la presó de Bancali (Sardenya) i els carrabiners que envoltaven el centre penitenciari, la imatge de Carles Puigdemont, amb camisa i americana, sortint de la presó hauria pogut ser ben bé la de l'abril del 2018 a Alemanya. Allà l'expresident també va ser detingut a la frontera i va sortir al cap de dotze dies de Neumünster pendent de si l'entregaven a Espanya. Divendres el líder de Junts va repetir la mateixa seqüència, però en menys de 24 hores: va ser detingut dijous al vespre a l'aeroport de l'Alguer i el van deixar lliure divendres a la tarda després de passar la nit en una presó sarda. Ara s'obre un procés d'extradició a Itàlia, però a diferència de fa tres anys, quan encara no era eurodiputat, podrà viatjar lliurement per Europa fins que hi hagi una decisió. El 4 d'octubre ha de comparèixer davant la justícia de Sardenya per conèixer-la.

Quatre hidroavions arribats des de França i Grècia participen des d’aquest diumenge en les tasques d’extinció d’un incendi a l’illa de Sardenya que des de dissabte ja ha cremat més de 20.000 hectàrees. Els calorosos vents del sud-oest que bufen a l’illa dificulten moltíssim les tasques d’extinció. "És un desastre sense precedents", ha assegurat aquest dilluns Christian Solinas, governador de l'illa, i ha afegit que era massa aviat per saber el veritable abast de la destrucció. Amb tot, diumenge al vespre Luigi di Maio, el ministre d'Afers Estrangers italià, va dir que "una àmplia zona de la província d'Oristany està sotmesa al foc". El mecanisme de prevenció d’incendis de la Unió Europea es va posar ràpidament en marxa i el Centre de Coordinació de Resposta a les Emergències de la UE "continua en estret contacte amb les autoritats italianes per supervisar l'evolució sobre el terreny i coordinar qualsevol altra assistència que calgui".

Gairebé 70 casos positius de coronavirus registrats al club Billionarie de Porto Cervo, un exclusiu local nocturn propietat del magnat Flavio Briatore, exdirector de l'equip Renault de Fórmula 1, a la Costa Maragda, al nord de Sardenya, a Itàlia. Segons ha informat aquest dilluns el diari L'Unione Sarda, la nit passada es van confirmar 52 contagis més entre els empleats després que es donessin a conèixer el resultat de les proves de detecció fetes els últims dies. Briatore, també contagiat, està ingressat a l'Hospital San Raffale de Milà des dilluns.

E stem acostumats, quan parlem de l’illa de Sardenya, a centrar-nos en l’Alguer. I és normal que ho fem, ja que hi tenim la llengua en comú. Però seria un error pensar que Sardenya, una illa mediterrània per on han passat cultures molt diverses, es limita tan sols a l’Alguer. Som en una terra de cor muntanyós i platges verges, encara que en aquest reportatge ens centrarem en el sud de l’illa, on hi ha la capital, Càller, unes quantes necròpolis antigues, una costa abrupta i en part intocada, milers de flamencs i mines tancades que ens parlen d’una riquesa pretèrita.

Els blogs i les xarxes socials de temàtica meteorològica han començat a bullir aquests últims dies arran de la possible formació d'una potent borrasca al Mediterrani que tingui algunes característiques de pertorbació tropical. Es tracta d'una borrasca petita i situada a l'est de Sardenya que alguns models fan pensar que entre divendres i dissabte s'enfortirà i podria arribar a tenir un ull definit. Aquest fet, sumat als cops de vent i a les fortes pluges que podria provocar, fan que s'assembli a les borrasques tropicals que es formen habitualment en latituds més baixes als oceans, i que en alguns casos acaben convertint-se en huracans i tifons.

Trobar una platja amb poca gent a ple estiu és una missió cada vegada més impossible. La globalització del turisme ha fet que, a poc a poc, els llocs on abans només arribaven uns pocs ara es massifiquin. La rapidesa de les xarxes socials i dels blogs fa que la informació s’escampi com l’escuma i que tots vulguem anar a aquella platja que hem vist a Instagram o a aquella cala tan espectacular que ha descrit el nostre bloguer de viatges de referència. “El problema és que vivim en una societat que més aviat sembla un ramat i tendeix a creure’s la publicitat i tot allò que ens venen i ens ofereixen com si fos el paradís”, considera Joan Tort, professor de geografia de la Universitat de Barcelona.

Front comú entre les illes de Balears, Còrsega i Sardenya per reclamar un finançament més just a la Unió Europea. L'objectiu és pal·liar els efectes de la insularitat i poder rebre un tractament en igualtat d'oportunitats que la resta de territoris europeus. La presidenta balear, Francina Armengol, ha titllat la trobada d'"històrica" per poder ser més escoltats a la UE. L'objectiu és negociar els fons europeus amb vista al 2020. Una millor gestió per a transports i energia també s'inclou dins les intencions dels governs.

Junts, els Melis sumen 818 anys i 205 dies. El 'Llibre Guinness dels Rècords' ha certificat que aquesta família de nou germans de Sardenya, una terra amb profusió de persones centenàries, és la més vella de la Terra.

El partit que va enfrontar l'Europa i el Castelldefels al Nou Sardenya diumenge al matí, corresponent a la jornada número 24 de Tercera, va finalitzar sense gols i va registrar poques accions ofensives clares pels dos equips. En balanç es podria parlar d'un partit apàtic i un empat sense trascendència. No obstant, un registre peculiar es va fulminar a l'estadi gracienc: feia més de tres anys que sempre s'havia vist un gol en cada partit de lliga.

L'Europa ha finalitzat les reformes del seu sistema de llum artificial, necessàries per disputar partits de nit en condicions òptimes. A diferència d'altres vegades, en aquesta intervenció el canvi no ha estat parcial d'algunes zones fosques ocasionals, sinó de tota la instal·lació en general, desgastada des de l'any 1995, en què va finalitzar la construcció de l'estadi Nou Sardenya.