<![CDATA[Ara Balears - bearn]]> 10 <![CDATA[Qui se’n cuida, dels clàssics?]]> En parlàvem fa pocs dies amb l’escriptor Sebastià Alzamora i amb l’editor i poeta Jordi Cornudella, a la presentació de la nova edició de Bearn o la sala de les nines: segurament, la maduresa d’una cultura també es pot mesurar per la cura que aquesta té dels seus autors patrimonials. Llegir, rellegir, tornar a posar en solfa les idees i els universos creatius dels escriptors que ens han precedit és una molt bona manera de recordar-nos d’on venim i, sobretot, des d’on podem agafar impuls per avançar. Aquesta nova edició de Bearn a Edicions 62, que recupera la revisió definitiva que en feu Josep A. Grimalt i inclou quatre lectures d’Alzamora, Carlota Gurt, Carme Riera i jo mateix, es deu assemblar molt a la manera amb què es deuen relacionar els països normals amb el seu patrimoni artístic: des de la contemporaneïtat, amb tot el rigor històric i filològic i amb una desacomplexada voluntat comercial, de difusió. Sí! Bearn torna a les llibreries perquè, com deia Jaume Fuster, tot llibre que no hem llegit és una novetat.

]]> <![CDATA[La Mallorca del ‘tanmateix’]]> Aquests dies, per motius feliços que ara mateix no puc compartir, he rellegit un dels nostres grans clàssics del segle XX: Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. I si bé he de confessar que no és el meu llibre preferit de l’autor (a mi m’entusiasma, per exemple, la desfilada caricaturesca de Mort de dama, i trob que Les fures és una petita gran nouvelle, rodona en la seva simplicitat), és difícil negar que sigui un dels llibres centrals en la literatura catalana dels darrers cent anys.

]]> <![CDATA[Retorn a Bearn]]>

Va tenir èxit, va obtenir un bon grapat de premis i la protagonitzaren algunes de les estrelles del cinema espanyol d’aleshores. Però també va ser objecte de crítiques molt negatives. Va generar polèmica entorn a la versió catalana. I va revifar la discussió sobre l’idioma original de la novel·la. Fa 40 anys, l’abril del 1983, es va estrenar Bearn, l’adaptació cinematogràfica de Jaime Chávarri de la narració de Llorenç Villalonga, un clàssic contemporani de la nostra literatura.

]]>