Plantejada com un conte d’estiu sensual i tempestuós, Regreso a Córcega perfila un relat atapeït d’elements que conviden a la reflexió d’abast social. La Khédidja (Aïssatou Diallo Sagna), una dona d’origen africà, és convidada per la família parisenca per a la qual treballa a acompanyar-los durant les vacances d’estiu a Còrsega. Als factors racials, de classe i geogràfics –el film estudia el rebuig dels nadius de l’illa als visitants en un context d’explotació urbanística–, s’hi afegeix un drama familiar i identitari que acabarà capitalitzant l’interès de la directora Catherine Corsini, que va perdre el seu pare, d’origen cors, quan tenia dotze anys. I és que la Khédidja arriba a Còrsega, d'on va marxar fa anys en tràgiques circumstàncies, acompanyada de les seves dues filles adolescents (Esther Gohourou i Suzy Bemba, vista a Pobres criatures), que es pregunten pels seus orígens familiars mentre lluiten contra el desarrelament.

"Fa cinquanta anys que lluitem per un estatut d'autonomia de ple dret". L'afirmació la feia el president del govern de Còrsega, Gilles Simeoni, en una entrevista a l'ARA el setembre del 2022. "Aquest estatut permetria a Còrsega tenir les competències plenes en totes les àrees essencials de la vida col·lectiva", afegia. Dos anys després, l'objectiu és una mica més a prop fruit de l'acord a què han arribat dilluns a la nit les autoritats franceses i corses. El govern d'Emmanuel Macron ha acceptat impulsar un canvi constitucional per "reconèixer un estatut d'autonomia per a Còrsega dins la República".

Llegim a l’ARA que, “després de dècades de reivindicacions dels nacionalistes i dels independentistes corsos, el president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs que ha fet al Parlament cors aquest dijous s'ha compromès a impulsar l'autonomia de Còrsega i a estudiar el traspàs d'algunes competències a l'illa”. Es veu que no serà una “autonomia plena”, com diu que volia el govern cors. Ni una autonomia “contra l’estat”, ni una “autonomia sense estat”.

Després de dècades de reivindicacions dels nacionalistes i dels independentistes corsos, el president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs que ha fet al Parlament cors s'ha compromès aquest dijous a impulsar l'autonomia de Còrsega i a estudiar el traspàs d'algunes competències a l'illa. "Cal que Còrsega entri a la Constitució. L'statu quo seria un fracàs per a tots", ha afirmat el president de la República. Tot i això, ha deixat clar que no serà una autonomia "plena", tal com volia el govern cors. "No serà una autonomia contra l'estat, ni una autonomia sense estat", ha advertit durant el seu discurs.

Gilles Simeoni (Bastia, Còrsega, 1967), president del govern de Còrsega (anomenat consell executiu) des del 2015, atén l’ARA a París, on acaba de participar en un debat sobre autogovern amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Simeoni lidera la coalició governamental corsa formada pels nacionalistes –Femu, el seu partit– i pels independentistes de Còrsega lliure. El seu executiu està en plenes negociacions amb el govern de França per impulsar un canvi constitucional que permeti el traspàs de competències perquè l’illa pugui exercir una autonomia política “plena”. Simeoni farà una visita institucional a Catalunya el 23 de setembre.

El militant independentista cors Yvan Colonna, que fa tres setmanes va ser agredit brutalment a la presó, ha mort a l'hospital Nord de Marsella on havia estat ingressat, segons ha informat l'advocat de la família a la cadena francesa BFM TV i recull l'agència Efe. L'agressió a Colonna, de 61 anys, va desencadenar una onada de protestes a l'illa de Còrsega, amb diverses jornades de mobilitzacions que acabaven en greus disturbis i desenes de ferits.

Fa gairebé dues setmanes, un presoner va intentar assassinar a la presó d'alta seguretat d'Arles l'activista independentista cors Yvan Colonna. Tot i la violència de l'atac –va ser apallissat durant vuit minuts– no va morir, però des d'aleshores està en coma, debatent-se entre la vida i la mort. L'intent d'assassinat de Colonna ha provocat una onada de protestes a Còrsega –l'última va ser diumenge a Bastia, la segona ciutat de l'illa, que va acabar amb desenes de ferits– i ha obligat el govern francès a reaccionar. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va anunciar dijous que viatjarà aquest dimecres a l'illa per "obrir un cicle sense precedents de discussions", en al·lusió a les demandes de més autogovern per part de Còrsega.

Trobar una platja amb poca gent a ple estiu és una missió cada vegada més impossible. La globalització del turisme ha fet que, a poc a poc, els llocs on abans només arribaven uns pocs ara es massifiquin. La rapidesa de les xarxes socials i dels blogs fa que la informació s’escampi com l’escuma i que tots vulguem anar a aquella platja que hem vist a Instagram o a aquella cala tan espectacular que ha descrit el nostre bloguer de viatges de referència. “El problema és que vivim en una societat que més aviat sembla un ramat i tendeix a creure’s la publicitat i tot allò que ens venen i ens ofereixen com si fos el paradís”, considera Joan Tort, professor de geografia de la Universitat de Barcelona.

El president francès Emmanuel Macron visita aquest dimarts Còrsega, després que el moviment Pè a Corsica [Per Còrsega], que reclama més autonomia per a l'illa, s'imposés a les eleccions de desembre. La visita està té lloc després de les manifestacions d'aquest cap de setmana, en què milers de persones van reclamar una resposta a la reivindicació de descentralització de París.

desembre guanyessin la majoria absoluta del Parlament regional

Un home ha mort d'un tret al cap aquest dimarts al matí a Bastia (Còrsega) durant un tiroteig que ha deixat almenys dues persones ferides a l'aparcament de l'aeroport de Bastia-Poretta, a la ciutat de Lucciana, al nord-est de l'illa.

Després d'arrasar aquest diumenge a la primera volta de les eleccions regionals corses, el líder independentista Jean-Guy Talamoni assegura que l'èxit a les urnes donarà als nacionalistes la legitimitat per incrementar la seva pressió i exigir a París que respongui a les seves demandes.

Còrsega podria tornar a tenir un govern nacionalista després que aquest diumenge la coalició liderada per l'autonomista Gilles Simeoni i l'independentista Jean Guy Talamoni guanyessin la primera volta de les eleccions regionals de l'illa amb el 45,36% dels vots.

Front comú entre les illes de Balears, Còrsega i Sardenya per reclamar un finançament més just a la Unió Europea. L'objectiu és pal·liar els efectes de la insularitat i poder rebre un tractament en igualtat d'oportunitats que la resta de territoris europeus. La presidenta balear, Francina Armengol, ha titllat la trobada d'"històrica" per poder ser més escoltats a la UE. L'objectiu és negociar els fons europeus amb vista al 2020. Una millor gestió per a transports i energia també s'inclou dins les intencions dels governs.

Còrsega viu alerta des de la nit de Nadal. Diferents aldarulls, alguns de caire xenòfob, s'han registrat a l'illa després que un equip de bombers fos agredit, premeditadament, quan es dirigia a fer una intervenció en un barri d'Ajaccio.

Marine Le Pen i el partit d’extrema dreta que lidera no van ser els únics a obtenir un triomf històric en les últimes eleccions regionals de França. Gilles Simeoni, cap de llista del partit Pè a Corsica, es va endur la victòria a l’illa de Còrsega amb un 35,34% dels vots, convertint-se així en el primer partit nacionalista cors que guanya en uns comicis d’aquesta índole. A més, la victòria de Pè a Corsica té doble mèrit: la participació en els dos departaments que conformen aquesta regió (l’Alta Còrsega i la Còrsega del Sud) va ser, de lluny, la més alta del territori francès, superant el 60%.

L'obra de Picasso 'Cap de dona jove', un oli sobre tela valorat en 26,2 milions d'euros, ha arribat aquesta tarda a Madrid en un avió de la Guàrdia Civil que s'ha traslladat a Còrsega aquest matí per recollir-la. El quadre, que el servei de duanes francès va decomissar el dia 31 de juliol al banquer Jaime Botín en un vaixell a l'illa francesa, serà dipositat al Museu Reina Sofia com a "embargament preventiu" mentre s'aclareix la polèmica sobre la seva exportació i estarà a disposició de l'autoritat judicial. El ministeri de Cultura ha explicat que el museu té "els grans especialistes i restauradors" de l'obra del pintor malagueny i és "un museu de referència".