Els beneficis empresarials van representar, com a mínim, la meitat de les pujades de preus durant el pic inflacionari del 2022 i el 2023 a Europa. Diverses anàlisis d'organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), assenyalen que les empreses, sobretot les més grans, van apujar els preus de venda dels seus productes per damunt dels increments de costos de producció que els va ocasionar l'encariment de primeres matèries o de l'energia.

L'esclat de la pandèmia va afavorir algunes multinacionals de sectors molt concrets, com ara tecnològiques, farmacèutiques i empreses de comerç online, que van veure com se'ls disparaven les vendes gràcies als confinaments i les restriccions de moviments a tot el món. Aquests increments del volum de negoci es van traduir en més guanys i pujades del preu de les accions a la borsa. Ara bé, la tornada a la normalitat de l'economia ha deixat tocades algunes de les empreses guanyadores de la covid.

La indústria energètica és la que més ha incrementat els marges de beneficis gràcies a la inflació derivada de la invasió russa d'Ucraïna, que estan a un nivell "anòmalament elevat". En canvi, el sector de l'alimentació encara no ha recuperat els marges anteriors a l'encariment de les matèries primeres dels últims dos anys, segons el primer informe de l'Observatori de Marges Empresarials publicat aquest dilluns, mentre que les empreses espanyoles de turisme, hostaleria i el comerç han recuperat els beneficis previs a la pandèmia, quan les restriccions de moviments van afectar directament el sector.

L'augment de la inflació s'està moderant tant a la zona euro com als Estats Units, però continua sent "obstinadament elevada", ha advertit l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). En l'informe de previsions econòmiques publicat aquest dimecres, l'organisme millora lleugerament la previsió de creixement de l'economia mundial aquest any (2,7%), tot i la dificultat del context internacional, però adverteix que encara queda "un llarg camí" per tornar a la situació d'abans de la pandèmia, amb un creixement mundial sostingut i més elevat. Després d'un 2022 molt difícil per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, l'OCDE es mostra una mica més optimista i creu que el 2023 marcarà "un punt d'inflexió".

Quan es produeixen situacions excepcionals d’inflació, s’acostuma a parlar de la necessitat d’un pacte de rendes en què les organitzacions socials que representen al capital i el treball, amb la benedicció governamental, estableixin acords per repartir-se'n els costos en forma d’augments salarials proporcionals a la puja de preus, alhora que es conté la facilitat per augmentar els excedents empresarials que sol facilitar un context inflacionari. Tot això, per evitar que els costos els acabin carregant els de sempre i que, a més, no s’estimuli una espiral d’inflació insostenible i constantment alimentada que acabi amb l’estabilitat necessària per fomentar la inversió i un manteniment normal de l’activitat econòmica. El pacte salarial que acaben de tancar la patronal i els sindicats a Espanya, que preveu un creixement salarial de fins al 10% en tres anys, és un element positiu en termes de pau social, però dista força de ser un pacte de rendes. De fet, és un acord d’aplicació voluntària, que hauria de servir de referència en les renovacions de convenis sectorials o d’empresa. No és, en cap cas, d’obligat compliment. Només afecta sectors i grans empreses convencionals, però una gran part de l’economia en queda fora: autònoms, microempreses, cooperatives de treball... Per altra banda, no preveu contenir l’augment continuat dels marges empresarials que el context inflacionari facilita i que, al seu torn, alimenta la inflació. Tota dinàmica d’augment de preus no sol anar correlacionada amb l’augment de costos. El que fa és crear unes condicions que faciliten l’alça i els beneficis. Es pot veure en l’augment gairebé obscè dels beneficis bancaris –el 40% de mitjana en la banca espanyola aquest últim exercici– a l’ombra de l’augment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu; en els magnífics resultats de les corporacions de l’Íbex, o en els comptes de gran part de les empreses mitjanes o bé del sector turístic. L'estadística agregada en relació al PIB és clara: mentre que els salaris han anat baixant fins a significar només el 45,8% d’aquest indicador (quan fa uns anys hi representaven més del 50%); els excedents empresarials ja hi representen el 43,8%.

Endesa va tancar el primer trimestre amb un benefici net de 594 milions d'euros, un 75,7% més que el mateix període de l'any passat, malgrat l'efecte de l'impost especial a les energètiques del govern espanyol, que va suposar per a la companyia un impacte de 208 milions d'euros. La companyia ha presentat aquest dimarts els seus resultats semestrals a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i aquests beneficis i l'increment que han experimentat han servit al govern espanyol per reforçar els seus arguments a favor de l'impost.