Els xuetes, descendents de jueus mallorquins que es convertiren al cristianisme, però que patiren antisemitisme fins ben entrat el segle XX, reivindiquen avui el seu llegat i la seva identitat davant el que consideren el seu principal enemic actual: l’oblit.

La inesperada troballa es produí el 1998. Traginant per l’arxiu vell de l’Ajuntament de Palma, l’historiador i aleshores arxiver Pedro de Montaner veié, rere una prestatgeria, un feix de papers amagats dins d’un petit buit de la paret. Estaven plens de pols i excrements de coloms. Portaven per títol Expedientes sobre no pertenecer a la raza judaica. Pertanyien a 46 dones que, entre el 1938 i el 1940, hagueren de certificar davant del batle franquista Mateo Zaforteza la seva “puresa ària”. Era el requisit que se’ls exigia si es volien casar amb alguns dels soldats italians i alemanys arribats a Mallorca durant la Guerra Civil.

L'Ajuntament de Palma i sis entitats jueves han homenatjat aquest dijous els jueus mallorquins Caterina Tarongí, Rafel Valls i Rafel Tarongí, cremats vius per la Inquisició el 1691 on avui es troba la plaça de Gomila, al barri del Terreno. Aquest fet es coneix popularment com la Cremadissa. Durant l'acte també s'ha reivindicat la memòria de 37 criptojueus (jueus convertits al cristianisme, però que continuaren practicant el judaisme d'amagat) perseguits arran de la crema.

L’Holocaust -ara de nou recordat pel 75è aniversari de l’alliberament dels supervivents d’Auschwitz- fou, tal vegada, la monstruositat més esfereïdora de la història. Però sense arribar a aquests extrems, els jueus havien patit durant segles a les Illes Balears la discriminació, quan no la persecució, per part dels seus veïns. I una part dels descendents, conversos al cristianisme per força, també han sofert l’aïllament, el menyspreu i els insults de la resta dels mallorquins. Els llibres de Laura Miró Bonnín La contemporaneïtat xueta i de Miquel Segura i Aguiló Xuetes 5.0, l’edició especial de Dins el darrer blau de Carme Riera en el 25è aniversari i un nou espectacle que prepara Iguana Teatre, amb el lema L’estigma, tornen a aquesta nafra vergonyosa del nostre passat.

Fa activisme a favor dels xuetes des d’una posició que sap que és còmoda. Laura Miró Bonnín (Palma, 1992) reconeix que, tot i tenir els dos llinatges xuetes, va créixer en una època que la va lliurar de patir l’estigmatització dels seus avantpassats, fins i tot la de les generacions immediatament anteriors a la seva. Historiadora formada a la UIB, acaba de publicar La contemporaneïtat xueta (Documenta Balear), un llibret tan sintètic com aclaridor de la història de la comunitat xueta a Mallorca en els segles XIX i XX, sense oblidar fer un repàs succint des dels orígens del xuetisme. Ella no ho ha patit, però n’ha sentit i en sent encara els ressons.

Cinema, visites guiades i un memorial a la plaça de Gomila són les activitats programades entorn de la 19a Jornada Europea de Cultura Jueva, que es farà del 2 de setembre al 10 d'octubre. La jornada se celebra a més de 400 ciutats de 28 països europeus. El cost total del projecte és de 8.000 euros. Per a l'Ajuntament de Palma "és una oportunitat per apropar a la ciutadania una part amagada de la nostra societat".