Quentin Dupieux és el mitjó desaparellat del cinema francès. Les seves pel·lícules no s’assemblen a cap altra, i sovint no s’assemblen ni entre elles. El segundo acto, per exemple, podria rimar amb Yannick, el film que va fer el 2023 sobre un espectador que intervé en una obra de teatre i la dinamita, una gamberrada enginyosa sobre una representació de la realitat, ehem, interruptus. Aquest cop, la ficció a batzegades seria el rodatge d’una seqüència d’una pel·lícula en què els actors (i quins actors! Léa Seydoux, Vincent Lindon, Louis Garrel i Raphaël Quenard, la crème del cinema francès) entren i surten del relat esborrant les fronteres entre mentida i veritat.

A diferència del seu pare, Phillip Garrel, un dels grans del cinema post Nouvelle Vague, Louis Garrel fa comèdies. Per a ell, el cinema no només vehicula les contradiccions de l’ésser humà escodrinyant rostres i afectes, com fa el seu progenitor, sinó posant a prova els seus protagonistes, uns personatges en el límit de la mentida, atrapats en una d’aquestes boles de neu que són, al cap i la fi, la matèria que forja tant el drama com la comèdia.