Els ibers enterraven els infants al paviment de les llars perquè volien recordar-los. A l'octubre es va publicar un estudi de la UAB, la UVic-UCC i el Sincrotró que analitzava les dents de llet de 45 infants, i descartava que aquests nadons inhumats a les llars fossin infanticidis o sacrificis. Ara, un nou estudi multidisciplinari de la UAB, en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya, en què s’han analitzat les restes de 15 infants del jaciment empordanès d’Ullastret (Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu), aporta noves dades. "Tots els enterraments eren a les cantonades, mai en llocs de pas, i hem trobat espais on es va enterrar un nadó i, gairebé un segle després, se n’hi va enterrar un altre. Per tant, hi ha una pervivència de la memòria. A més, no destruïen mai els enterraments anteriors –assegura el responsable del MAC-Ullastret, Gabriel del Prado–. Hi havia un tractament, una cura, escollien integrar-los dins la vida quotidiana, els inhumaven als espais on vivien i, per tant, hi ha un respecte i una voluntat de recordar-los", afegeix.

Les excavacions al poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà) han localitzat el que es considera que és una gran residència aristocràtica del poble iber indigeta construïda a finals del segle V o principis del IV aC, tal com informa l'ACN. L'edifici s'ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d'expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s'han excavat sis recintes fins a nivells d'abandonament de la segona meitat del segle II aC. L'objectiu és continuar l'excavació per entendre l'origen, l'evolució i el final de la trama urbana, així com del sistema defensiu d'aquesta zona de la ciutat. També està previst adequar-la per a la visita.