<![CDATA[Ara Balears - Psicoanàlisi]]> 10 <![CDATA[Tot el que estem perdent]]>

La diferència entre el dol i la melancolia, diu la psicoanàlisi, és que el dol plora un objecte definit, mentre que la melancolia es lamenta d’una cosa que no es pot assenyalar. La melancolia ve d’una pèrdua no plorada, segurament pel que té d’imprecisa i inconscient, d’intangible i fugissera. D’abstracta, també. De remota. Són, els d’ara, temps melancòlics.

]]> <![CDATA["Tendim a buscar solucions només per a nosaltres mateixos"]]>

Cultivem el cos al gimnàs o fent exercici a l'aire lliure, i la ment a través de teràpies com el mindfulness. Exhibim les nostres idees i l'estil de vida que portem a través de xarxes socials com Twitter i Instagram. Trobem l'amor –o un succedani– gràcies a aplicacions com Tinder. Som consumistes voraços: d'objectes, d'experiències i de cossos. Tanmateix, ens adverteix Inés García López al seu primer assaig, el "mercat del gaudi" que proposa el capitalisme neoliberal "sobreviu al preu de deixar els seus consumidors perpètuament frustrats".

]]> <![CDATA[L’arribada de la psicoanàlisi a Mallorca (i II): Amb els ulls oberts]]> A l’ocàs de la vida, Marguerite Yourcenar va escriure un llibre, que va titular Els ulls oberts. Volia expressar d’aquesta manera la decidida voluntat que –quan li arribàs– la mort la trobàs lúcida i conscient. Al mateix temps, era un crit d’alerta davant la tendència que tenim els humans de voler viure la major part de les nostres vides sense voler-hi veure i mig a cegues. És com si haguéssim fet el possible per cercar les mil i una maneres de tapar aquest fet de veure-hi o evitar-lo. 

]]> <![CDATA[L’arribada de la psicoanàlisi a Mallorca (I): L’experiència d’un viatge sense retorn]]> La creença que la psicoanàlisi és una experiència íntima i possible a la vida de les persones està força estesa avui a la societat occidental. Com els jocs dels infants, disposa d’unes regles que s’han de respectar. Poden ser flexibles i pactades, però hi han de ser. Una d’aquestes normes és la discreció, un cert anonimat, precisament per tal de trobar espais terapèutics on els pacients que ho necessitin puguin arribar al seu ritme i se sentin acollits en un clima propici. Junts, terapeuta i pacient, iniciaran un viatge de durada variable cap als 'mons interiors', aquells que ens resulten tan desconeguts, fins i tot inaccessibles. No oblit el dia que vaig descobrir que les persones creixen cap a fora, en pes i en alçària, però també hauríem de créixer cap a dins i tenir espai suficient per agombolar tot allò que la vida ens regalarà o prendrà. La psicoanàlisi i els seus terapeutes no surten a les llistes del cercador Google. El joc analític és una altra cosa. Trobar, acollir, reconèixer, saber allò absent...; algú va dir que era la capacitat poc comuna... de transformar en terreny de joc el pitjor dels deserts.

]]> <![CDATA[“Quan estam en grup, ens mostram més tal com som”]]>

“Sovint, quan ens relacionam amb els altres, ens mostram més tal com som que no pas quan actuam sols i ens tancam en la nostra bombolla individual”. Aquesta és la idea del psicoterapeuta i grupanalista mallorquí Joan Coll, que impartirà un curs inspirat en una nova tècnica de psicoanàlisi dels Estats Units el pròxim cap de setmana a Palma.

]]> <![CDATA[Psicoanàlisi i art, una estreta relació]]>

La teoria de la psicoanàlisi desenvolupada per Freud fa més de cent anys continua encara sent objecte d’estudi, fins i tot més enllà del camp de la psicologia. Aquesta setmana, la Fundació Pilar i Joan Miró ha acollit un col·loqui sobre les influències mútues entre la teoria freudiana i la pràctica artística, organitzat pel grup de recerca de Corrents Crítiques del Pensament Contemporani de la UIB que investiga en col·laboració amb el grup de recerca de Teoria Crítica de la Universitat de Sao Paulo la influència dels escrits freudians en el filòsof i compositor alemany Theodor W. Adorno.

]]> <![CDATA[Grupanàlisi??]]> Si esmentam Freud i psicoanàlisi, tots podem tenir una idea aproximada de què estam parlant. I si en lloc de Freud deim Foulkes, i en lloc de psicoanàlsi, grupanàlisi? Segurament quedarem en blanc.

]]>