Per adonar-se que el poder determina la realitat, que la fabrica o fins i tot la inventa, n’hi ha prou de fer un cop d’ull a l’actualitat socioeconòmica i política: mentre que les idees sobre immigració d’un partit polític minoritari són, amb raó, titllades de xenòfobes, aquestes mateixes idees, convertides en lleis constitucionals i reforçades i defensades amb violència pels estats, són percebudes i explicades tant pels mitjans de comunicació com per la majoria de la ciutadania com la cosa més normal –més natural– del món.

La necessitat de replantejar el capitalisme actual és força present als taulells de novetats: la trobem enfocada des de la distopia –Solastàlgia, d'Ada Castells (L'Altra), i Bootes, de Miquel de Palol (Navona)–, des de l'avantguardisme amb consciència social –Derroche, de María Sonia Cristoff (Random House)– i des de l'articulisme combatiu, cas de No siguis pobre!, de Marta Rojals (Ara Llibres). En comptes d'analitzar el present amb ulls crítics, Hernán Díaz (Buenos Aires, 1973) proposa viatjar fins als fonaments del sistema actual a Fortuna (Periscopi/Anagrama). La novel·la és un sofisticat joc de miralls protagonitzat per un geni de les finances i la seva dona, filla d'aristòcrates excèntrics que mata el temps gràcies a la filantropia. L'acció recorre l'últim terç del segle XIX i les primeres dècades del XX, incloent-hi el conegut Crac del 29. Díaz l'explica des del cor de les tenebres: la Borsa de Nova York.