Un indret emblemàtic, extens i on l’activitat de l’home comparteix espai amb la natura d’una manera tan directa només es pot gestionar amb instruments clars que marquin les pautes d’aquesta convivència i que en fixin els principals paràmetres. Precisament el mes de març s’acaba d’aprovar la proposició de llei de la Serra, després de dos anys d’elaboració i amb l’objectiu clar d’augmentar la protecció natural i patrimonial, la promoció de l’agricultura i la resta d’activitats sostenibles que avui dia ja existeixen.

Què queda d’aquella serra de Tramuntana que ha meravellat visitants il·lustres des de fa segles?Què hi ha del seu patrimoni cultural, natural i de la manera especial d’adaptar-se al medi que han tingut els seus habitants? Sigui quin sigui el punt d’accés que feim servir per entrar a l’espai natural i el conjunt cultural més gran de les Balears, es fa palès que la Serra ha sabut conservar intactes bona part dels seus valors i que actualment combina l’activitat econòmica, el gaudi i la preservació d’elements arquitectònics, etnològics i naturals.

Pollença, bona pastura i bons mens

Per al president de la Cooperativa Pagesa de Pollença, Martí Solivellas, “Juliette ha estat allò que ha fet més mal a la serra de Tramuntana en les darreres dècades, perquè les oliveres que ha trencat no tornaran a ser mai allò que eren”. “Hem de pensar que aquests arbres tenen segles de vida, els empeltaren damunt ullastres i tenen les arrels dins les roques. Qui les sembraria, ara, aquestes oliveres? Si la serra de Tramuntana és patrimoni de la Unesco és perquè és un espai modificat per l’home durant segles”, diu Solivellas, qui assegura que fer “agricultura a muntanya costa molts més doblers i esforços que a altres parts”.

]]>

Malgrat que la llei de la Serra culminarà la tramitació en la propera legislatura, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, destaca que ja s’està marcant una manera de fer. En un paisatge cultural tan peculiar com aquest, no basta de protegir l’entorn, sinó que s’ha de preservar el llegat de milers d’anys d’una activitat humana que la Unesco va reconèixer amb la declaració de Patrimoni Mundial.

]]>

Si viure a muntanya vol dir habitar-hi o residir-hi, viure de la muntanya significa que la serra no és només el mitjà de subsistència econòmic, sinó també font de benestar. De les persones que hi viuen i en viuen, de cap a cap de la serra de Tramuntana, des d’Andratx fins a Pollença, n’hi ha que hi han nascut i d’altres que han triat viure-hi.

]]>