La investigadora de l'Imedea Anna Traveset ha estat reconeguda amb el premi Nacional d’investigació en la modalitat Alejandro Malaspina, dins l’àmbit de les Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals. El guardó reconeix una trajectòria científica de referència internacional centrada en l’estudi de les interaccions ecològiques i la biodiversitat en ecosistemes insulars.

Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

Ramon Rosselló-Mora, científic de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), ha estat inclòs novament en la prestigiosa llista Highly Cited Researchers 2025 en la categoria de Microbiologia. La classificació, elaborada per la consultora científica Clarivate Analytics a partir d'un estudi de bibliometria realitzat per l'Institut d'Informació Científica, amb seu a Londres, reconeix els aproximadament 7.000 investigadors més influents del planeta. Representen el 0,1% del personal científic mundial i els seus treballs es troben entre l'1% més citat en les seves respectives disciplines. Ramon Rosselló-Mora és un dels científics més citats del món per quart any.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC- UIB) demostra per primera vegada que el cranc Percnon gibbesi, també conegut com a cranc aranya, s'alimenta de posidònia oceànica, la qual cosa el converteix en una nova amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia de la mar Balear, uns ecosistemes clau per a la biodiversitat marina, la captura de carboni i l'estabilitat del litoral.

El Govern ha fet la primera passa cap a la redacció del Pla de ciència, tecnologia i innovació 2026-2030, un document, que segons ha destacat la presidenta del Govern, Marga Prohens, serà "la palanca" per a la transformació de les Illes. Així ho ha destacat la líder de l'Executiu aquest dimecres en declaracions als mitjans després de presidir la primera sessió de la Comissió Interdepartamental de Ciència, Tecnologia i Innovació (CICIT), feta al Consolat de Mar.

Aquest 2025 arrenca una nova investigació arqueològica sobre els santuaris talaiòtics de l'Illot. Es tracta de la segona fase del projecte Cronologia i funcionalitat dels santuaris mallorquins i de les estructures SN1 i SN2 de l'Illot: una anàlisi multi-proxy. La recerca està impulsada per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, amb la participació d'investigadors de diferents centres espanyols i internacionals.

L'investigador mallorquí Víctor Vilarrasa, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) ha estat guardonat als premis nacionals d'Investigació. Vilarrasa ha estat distingit en la modalitat Matilde Ucelay. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), Diana Morant, va anunciar aquest dijous els guardonats. Els premis disposen de 20 modalitats dotades de 30.000 euros cada una i són "el reconeixement més important de l'Estat en l'àmbit de la investigació científica".

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) han creat Invasapp, una aplicació mòbil per detectar la presència d'insectes invasors a les Balears. Amb aquesta eina qualsevol persona podrà notificar possibles deteccions d'aquests animals des del seu dispositiu mòbil i des de la web del projecte.

Redeia, matriu de Red Eléctrica, i la Fundació Ecomar duran a terme aquest dijous un seminari científic que reunirà experts en ecosistemes marins a l'aeròdrom militar de Pollença. A més, hi assistiran representants d'entitats científiques, tècniques, organitzacions socials i administracions públiques per reflexionar sobre la importància de preservar la biodiversitat de mars i oceans. A la inauguració, que va tenir lloc aquest dimecres, Redeia i Ecomar varen anunciar una aliança conjunta en l'àmbit de la restauració i la conservació marina amb la mirada posada en 2030.

La Mediterrània és una àrea que s’escalfa molt més aviat que altres mars, un 20% més –la temperatura augmenta aproximadament 0,4 graus en una dècada. Des de 1980 s’ha encalentit 1,1 graus. No és casualitat, però, que aquest fet coincideixi amb l’arribada de moltes espècies d’algues estrangeres, que, a partir de 1990, s’estenen una mitjana de 26 quilòmetres quadrats per any. En els dos darrers segles hi han arribat 163 espècies no natives. Són només les que ha identificat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) en una investigació que constata l’expansió de les d’origen tropical i subtropical a “un ritme sense precedents”, segons els investigadors.

Un estudi internacional liderat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC-UIB), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demostrat que els macròfits marins al·lòctons (les macroalgues i plantes marines no natives) d'origen tropical s'estenen per la Mediterrània a una velocitat molt més gran que els macròfits marins d'origen temperat durant les darreres dècades. Els resultats del treball, que es publiquen a la revista Global Change Biology, suggereixen que el futur escalfament de la Mediterrània podria continuar afavorint l'expansió d'aquestes espècies.

L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) colidera un estudi que destaca la importància de tenir en compte l'entorn paisatgístic en els projectes de recuperació per promoure una xarxa de pol·linització robusta i resistent. L'estudi, publicat a la revista Journal of Applied Ecology, ofereix pautes aplicables a la conservació de les pastures dels territoris europeus que podrien ser útils arreu del món.

Fins a 50 investigadors de les Illes Balears han estat inclosos en el llistat World's Top Scientists que elabora anualment la Universitat d'Stanford. Es tracta d'una classificació global dels científics més citats del món en diverses disciplines. La classificació ordena, per una banda, els que han tingut més influència pels seus treballs publicats, en aquest cas, durant el 2022 i, per altra banda, els científics amb més influència generada al llarg de tota la seva trajectòria.

Molts mallorquins esperen amb delit la temporada de la llampuga, que a les Balears comença el 25 d'agost i acaba el 31 de desembre, encara que els mesos més forts són els de setembre i octubre. Les darreres dades a l'abast són del 15 de setembre i ja se n'han pescat 30 tones, quatre més que l'any passat en la mateixa data. “Però això no vol dir que sigui una temporada millor, perquè en altres èpoques ha començat malament i després ha millorat i a la inversa, hi ha moltes casuístiques”, diu el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín, un gran fan de la llampuga. “Jo sempre ho dic: la llampuga és un peix de pas, però una passada de peix. La majoria de gent només el menja amb pebres, però es pot fer de moltes maneres: bullit, fregit, a la planxa, en forma de sushi...”. I es tracta d'un producte que surt a compte pescar perquè el mateix Bonnín admet que “si tens una bona temporada de llagosta a l'estiu i una bona temporada de llampuga, pràcticament has salvat l'any”.

Un grup d'investigadors de la Universitat de les Balears i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançat (Imedea, CSIC-UIB) han detectat per primera vegada a les Illes la vespa carnissera (Vespa cabro). Es tracta d'una espècie que és autòctona dels continents europeu i asiàtic —i present a Amèrica del Nord des del segle XIX— però no de l'arxipèlag balear, i per tal és considerada potencialment invasora.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori, a través de la Direcció General de Territori i Paisatge, ha convocat aquest dimecres la segona taula de treball per a la qualitat ambiental de la badia de Pollença. Entre les conclusions dels estudis encomanats per analitzar les pressions que rep l’indret destaquen el pes de l’activitat humana en la pèrdua de diversitat en un sistema vulnerable com és la badia, en tenir poca profunditat i poca circulació. Les causes són multifactorials, però es poden resumir en dos tipus: les que es pateixen des de la terra i les que es pateixen des de la mar.

Un estudi realitzat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) al Port de Pollença ratifica que el fondeig "incontrolat" a la badia facilita la pèrdua de vegetació i posa de manifest que, actualment, encara hi ha petits rodals de posidònia que subsisteixen en aquesta zona.