El mem recurrent de Julio Iglesias com a mascle que corria pels grups de WhatsApp està oficialment cancel·lat. La broma no era tal després de les acusacions de dues de les seves extreballadores, revelades en una recerca periodística d’eldiario.es i Univisión. La Fiscalia investigarà la denúncia contra el cantant per agressió, assetjament sexual i tràfic de persones. Els testimoniatges, llegits en context, remeten a un cacic de república bananera, més propi de societats esclavistes.

Ana Obregón ha tornat a fer la posa d'estiu a Mallorca a la portada de la revista Hola! amb Anita, la seva filla-neta de dos anys i cinc mesos nascuda de l'esperma congelada del seu fill difunt. Cinc anys després de la mort d'Aless, l'actriu i biòloga obre les portes d'El Manantial, la residència familiar a la Costa dels Pins que els seus germans i ella tenen a la venda. "Em fa moltíssima pena que es vengui aquesta casa. Serà difícil i dur, però entenc els meus germans. És difícil mantenir una casa tan grossa i, sobretot, amb una càrrega emocional tan enorme. Es diuen massa coses sobre la venda perquè no hi ha res a dir. Ha vingut gent de fora a veure la casa; espanyols, cap. Estam estudiant diverses ofertes. Però aquest estiu volíem ser tots aquí!", assegura a l'entrevista que acompanya el reportatge fotogràfic als jardins i piscina de la mansió. "Què faré els estius amb Anita? Cercar un altre lloc! A mi m'agradaria Mallorca, perquè és com la meva segona casa, però també estic molt enamorada del nord, per exemple, Cantàbria...", diu sobre un futur sense El Manantial.

Si les previsions no fallen, el primer que ens portaran els Reis és pluja i, en època de sequera, això sí que és màgic. Però a les criatures l’aigua no els farà la mateixa il·lusió perquè els esguerra el seu dia de l’any. La cavalcada en remull no és el mateix. Potser pels bons records que tinc de petita, i m’estic justificant, que la nit i el dia de Reis encara tinguin tants seguidors feliços em commou. Els veig l’emoció i els nervis en una fantasia qüestionable però en un temps que socialment dediquem als infants. És bonic veure com ocupen els carrers amb els seus abrics i els seus somriures. Alguns també tenen por i ploren, perquè costa d’entendre, tot plegat, i perquè la gent no acostuma a anar vestida de patge pel món. Afortunadament. El vestuari dels Reis i companyia a mi tampoc no m’ha acabat mai de fer el pes. Massa barroc. Però venen els Reis i se’ns omplen els espais d’infància. De la nostra, de la seva. De tendresa en temps interminables de guerres. 

Després del naixement de la seva neta biològica mitjançant un ventre de lloguer, Ana Obregón hauria començat a rebre amenaces per les xarxes i ha decidit prendre mesures. Els missatges intimidatoris que li arriben l'haurien portat a contractar un guardaespatlles a Miami que, segons la revista Semana, ha treballat amb moltes altres persones famoses, inclosa ella mateixa.

El llibre que signen Ana Obregón i el seu fill Aless està tenint un gran èxit a pesar que l'editorial no n'ha fet cap distribució ni a mitjans ni a amics de la família per maximitzar les vendes, que seran 100% benèfiques. Potser és per això que les anècdotes contingudes en aquesta obra, anomenada El chico de las musarañas, es van coneixent a poc a poc. Al llibre, que va començar el jove i va continuar la biòloga després de la seva mort, Obregón parla de quan l'Aless va començar el tractament al Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, als Estats Units.

El chico de las musarañas és el llibre que Ana Obregón publica avui després de setmanes parlant-ne a les xarxes socials. El text, que va començar a escriure el seu fill, Aless Lequio, abans de morir de càncer, el va decidir acabar posteriorment l'actriu, que ha inclòs el seu testimoni "respectant íntegrament la versió original de l'Aless", com expliquen des de l'editorial, que no ha facilitat exemplars als mitjans de comunicació. "Els textos de l'Aless, que al llibre ocupen de la pàgina 159 a la 231, han estat respectats íntegrament en la seva versió original", ha assenyalat en una nota l'editorial HarperCollins, que només ha difós un comunicat que serà ampliat per Obregón quan torni a Espanya en una roda de premsa que encara no té data.

Al laboratori, la vida cada vegada és més dúctil i la podem manipular fins a fer-li transgredir les seves lleis. Tenim mares biològiques que superen els 70 anys, dones que gesten per substitució, àvies que han donat a llum els seus nets, mares fecundades amb esperma d’un difunt. El serial Ana Obregón, que és el d’una actriu que interpreta un paper rocambolesc en el guió de la seva pròpia vida, ha obert un gran debat públic sobre algunes d’aquestes qüestions, la darrera, la paternitat post mortem. La neta d’Obregón és fruit d’una gestació subrogada amb un òvul d’una donant i l’esperma congelada del seu fill, mort fa tres anys.

Si esteu pensant en invertir, la millor opció és sens dubte fer-ho en dones. Aposteu per aquest actiu que genera i generarà altíssims beneficis. Siguin del color que siguin, neixin al país que neixin, les femelles humanes sempre surten a compte. Només cal veure el que mouen el mercat de la prostitució, la pornografia i la reproducció humana. A hores d’ara encara hi ha barreres que dificulten l’explotació del potencial de les dones, però és només qüestió de temps que les grans empreses amb visió de futur aconsegueixin que els estats flexibilitzin les seves lleis i facilitin el flux de capitals. La disponibilitat d’exemplars als països subdesenvolupats és gairebé infinita i en les societats avançades les condicions laborals faran que cada cop hi hagi més dones que es decantin per aquesta via de treure profit del seu potencial. Cal tenir en compte, a més a més, que el desig de tenir fills dels clients amb un poder adquisitiu molt alt és un mercat en expansió que encara ha de donar moltes alegries. Si teniu una mica de visió de futur de seguida us adonareu que aquest és un terreny molt fèrtil per treure el màxim rendiment a les vostres inversions amb uns riscos mínims.

La nena nascuda a Miami fa escassament dues setmanes com a filla pòstuma d'Aless Lequio, fill d'Ana Obregón, s'ha convertit en el centre de l'actualitat informativa del cor a Espanya. Fins ara havien estat diversos els actors implicats que havien parlat sobre aquest naixement. De fet, n'han parlat fins i tot polítics, ja que aquesta gestació als EUA ha posat en qüestió l'actual prohibició de la gestació subrogada a Espanya perquè permet que tothom qui la faci a fora després pugui viure amb la criatura a l'Estat sense cap gran inconvenient.

Ja ho deia Tolstoi a l'inici d'Anna Karènina: les famílies infelices ho són cadascuna a la seva manera. Les relacions maternofilials travessen totes les persones del món i han generat moltes ficcions i autoficcions. Un dels subgèneres més apassionants és el de les maternitats malaltisses: relacions tòxiques, mares incapaces i mares esquinçades pel dol. Aquests dies en què el debat públic gira sobre els límits ètics de la maternitat i la relació amb la salut mental, triem deu títols que excaven les profunditats de l'ésser humà. La cultura no cura, però ajuda.

Ana Obregón ha sacsejat de nou l'actualitat a l'estat espanyol aquest dimarts a la nit a través d'una exclusiva a la revista ¡Hola! en la qual revela que no és la mare de la criatura que va recollir la setmana passada a Miami. Segons explica ella mateixa a la revista, ella és l'àvia de la nena, que ha nascut de l'esperma congelada del seu difunt fill, Aless Lequio. ¡Hola! esmena així la seva pròpia portada de fa tot just una setmana, en la qual donava per bo que la presentadora s'havia convertit en "mare" als 68 anys, cosa que va generar fins i tot un intens debat polític al Congrés de Diputats. La presentadora revela ara, a més a més, que la criatura es diu Ana Sandra Lequio Obregón. "Aquesta va ser l'última voluntat de l'Aless, portar un fill seu al món", ha explicat la polifacètica figura televisiva espanyola sobre aquest polèmic naixement, que ha tingut lloc a través d'un ventre de lloguer als EUA, on a diferència d'Espanya aquesta pràctica està legalitzada.

"Anna, how hard it's to love you / Anna, I'll never forget you..." Això cantava Miguel Bosé fa més de 40 anys. Les meves amigues d'adolescència sospiraven. De la mateixa manera que les productores de Hollywood havien casat efímerament el pobre Rock Hudson amb la seva secretària a la dècada del 1950, les discogràfiques van decidir aparellar Bosé amb Ana García Obregón a final dels anys setanta. Eren altres temps. Quan les coses van començar a canviar socialment, Bosé decidí mostrar-se tal com era, i ben fet que va fer. Fa 40 anys el cantant repetia que pràcticament l'havia criat Picasso, i Obregón reiterava que era biòloga. I 'nar fent, escolti. En els darrers anys, tots dos han protagonitzat episodis controvertits, i les seves respectives carreres professionals han quedat en un segon –o tercer– pla.

La notícia que Ana Obregón ha estat mare d'una nena a través d'un ventre de lloguer als 68 anys a Miami ha trastocat l'actualitat espanyola des de primers de la setmana passada. Tant és així que els mitjans no deixen de publicar informacions dia rere dia sobre noves qüestions que van aclarint dubtes pendents des que ¡Hola! va publicar a la portada que la mediàtica actriu i presentadora havia esdevingut mare d'una criatura. La darrera notícia sobre aquesta qüestió l'ha donat Informalia, que ha publicat que Obregón hauria inscrit la seva filla als EUA com s Ana Lequio Obregón. És a dir, a la criatura li hauria posat el seu nom, el primer cognom del seu fill i el segon cognom d'ella mateixa, que és pel qual se la coneix mediàticament encara que no sigui el seu primer cognom. Cal recordar que el seu nom real és Ana García Obregón.

Sabem que les passions arrosseguen més que les raons. Hi ha coses que si es pensen gaire no es fan, i si malgrat tot es fan és perquè el desig les empeny. Això seria aplicable a la decisió que ha pres l’actriu i presentadora de televisió Ana Obregón: viatjar a Miami per aconseguir un nadó per maternitat subrogada als 68 anys. La notícia publicada a la premsa del cor ha fet revifar el debat bioètic sobre la gestació per substitució i el límit d’edat en la maternitat. Les especulacions encara hi afegeixen un altre tema lligat a la possibilitat que el nadó sigui fruit d’una fecundació assistida postmortem. El conjunt de qüestions que afloren són serioses, complexes, delicades, i necessiten ser debatudes públicament, al marge de la crònica rosa i el guirigall espantós de les xarxes socials.

La maternitat subrogada és un d’aquells nusos on les coses fonamentals de la vida pública i privada s’entrecreuen i es posen en tensió. El cas d’Ana Obregón, que a 68 anys serà legalment la mare d’un fill nascut mitjançant un ventre de lloguer, no crea cap debat nou, però fa aflorar l’esperit del temps, com un baròmetre per saber cap on s’ha mogut la sensibilitat majoritària. El que més m’ha cridat l’atenció és un increment del consens contra la gestació subrogada en les noves generacions, alhora que el vocabulari amb què s’ha fet la crítica ha estat gairebé exclusivament el de les desigualtats econòmiques.

“Si hagués sabut que tenia més de 100 fills, mai l’hauria escollit”, diu una mare dels Països Baixos que ha denunciat el donant de semen amb el qual va tenir el seu fill el 2018. Es calcula que aquest donant, un home de 41 anys, ja té al món més de 500 fills biològics. Lògicament, per tots els problemes enormes que comporta un fet com aquest, legalment no està permès. En realitat, però, el sistema no l'hi ha posat gaire difícil per aconseguir-ho. Als Països Baixos, el límit legal per donant és de 25 fills en 12 famílies diferents, però l’home en qüestió es va poder saltar la llei fàcilment perquè les clíniques no comparteixen les bases de dades. A més, també va donar el seu semen en altres països. Per què un home decideix reproduir-se massivament? Se m’acuden moltes raons, però en realitat no ho sé. No sé si ho sap la naturalesa, tampoc.

L'enemistat entre Ana Obregón i Antonia Dell'Atte és història de la premsa rosa espanyola. Des que la madrilenya es va creuar en el camí del matrimoni que formaven la italiana i Alessandro Lequio, els enfrontaments entre elles s'han allargat durant 30 anys. Tot i que durant un temps elles van segellar la pau, cosa que va retratar la revista ¡Hola! en portada amb una entrevista en exclusiva i fotos fetes ad hoc per a l'ocasió, la treva va ser efímera i Dell'Atte fins i tot va portar Obregón als tribunals l'any 2022.