Amb el títol 60 anys de L’amor perdut, el teatre Principal d’Inca i el cicle BarnaSants homenatgen aquest dissabte, 21 de març, a les 19 hores, Joan Ramon Bonet (Palma, 1944), una de les veus fundacionals de la Nova Cançó. L’acte, sis dècades després que Bonet començàs a formar part d’Els Setze Jutges, vol reivindicar el seu cançoner propi, a més de la dimensió artística global de l’autor, que es completa amb la seva reconeguda trajectòria com a fotògraf. Així, no hi faltaran clàssics com L’amor perdut, Venedor de records i Sa gavina.

Mig segle després, la veu de Maria del Mar Bonet tornarà a omplir l’Olympia de París. Així ho varen anunciar a Mallorca la cantautora i el president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha confirmat que el seu govern impulsarà un cicle de concerts de veus catalanes a la icònica sala de la capital francesa. El concert de la mallorquina està previst per a la tardor del 2026 i suposarà el retrobament amb un dels escenaris que varen marcar un abans i un després a la seva trajectòria.

El festival SonsDeNit arriba a la darrera setmana amb quatre concerts i convida el públic a una darrera oportunitat per viure tres propostes fetes créixer amb el festival. Dues són creacions de Fonart impulsades dins SonsDeNit: Marcel Cranc Ensemble amb el Cor de Dones de la UIB i el tàndem Joan Miquel Oliver i Miquel Serra. La quarta és Maria del Mar Bonet amb A l’Olympia, una relectura actual del directe de 1975. Les cites es reparteixen entre espais patrimonials i places de poble a Llucmajor, Ciutadella, Son Carrió i Cala Sant Vicenç.

En l’espai imponent del castell de Bellver, Maria del Mar Bonet ha fet un concert que és molt més que una mirada enrere: és una declaració. Una afirmació de compromís amb la música, amb la paraula i amb el poble. El recital, amb el disc A l’Olympia com a eix central, s’ha convertit en un viatge de mig segle que ha tornat al present amb nova força i una veu que, lluny de repetir-se, es reinterpreta.

La cantautora Maria de la Mar Bonet ha lamentat el recent pacte del PP i Vox pels pressupostos autonòmics, que introdueix el castellà com a llengua vehicular a les escoles: "Volen llevar l'ànima d'un poble, que no hi hagi diferència", ha dit.

L'enèsim concert impressionant de Maria del Mar Bonet? Doncs sí, un altre concert impressionant de Maria del Mar Bonet. Aquesta vegada, a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona per celebrar el 50è aniversari de l'actuació a l'Olympia de París, que va quedar immortalitzada en un disc que tot just acaba de reeditar-se. Però nostàlgia la justa perquè, com canta a Alenar, tot el camí que fa la cantant mallorquina "serà per anar endavant", i ella manté la veu, la intenció i la il·lusió per continuar endavant. Costa trobar al món una artista com Maria del Mar Bonet, tan majestuosa i curosa amb el llegat popular i poètic i tan influent en músics joves. Ho corrobora Maria Hein, de 21 anys, per a qui Bonet és una inspiració, "no només com a cantant i compositora".

“Era una primavera fantàstica a París”, recorda Maria del Mar Bonet sobre el 27 d’abril de 1975. Just el dia que feia 28 anys, la cantant mallorquina actuava a l’Olympia. “És un teatre una mica aparatós, no tan acollidor com el Palau de la Música, però igualment notes el pes de la història, de tots els músics que hi han passat”, explica en un dinar amb la premsa al restaurant Moka de la Rambla de Barcelona. Damunt la taula hi ha un exemplar en vinil de la flamant, en forma i fons, reedició del disc A l’Olympia enregistrat aquell 27 d’abril de fa cinquanta anys. També hi ha un exemplar del vinil que va publicar Ariola el 1975. S’assemblen, però no són ben bé iguals perquè Maria del Mar Bonet ha volgut fer “una nova visió del disc”.

La idea és la mateixa avui que fa trenta anys: “Reivindicar la cançó i homenatjar l’amor”. Així sintetitza Pere Camps el Barnasants, el festival de cançó d’autor que va fundar el 1996. Del cartell d’aquell primer any a les Cotxeres de Sants, es repeteixen quatre noms en l’edició que començarà el 24 de gener i que s’allargarà fins al mes de maig: Quico Pi de la Serra, Albert Pla, Javier Ruibal i Luis Pastor. No és l’única singularitat d’una programació farcida de produccions pròpies i encàrrecs amb criteri i sensibilitat, com ara un homenatge transversal a la cançó. “Hem demanat a cada artista que interpreti un parell de cançons d’altres cantautors”, diu Camps. El propòsit és que en el centenar de concerts ressonin les veus de la cançó, les absents i les presents. I ho faran arreu del país i en nous espais, com la reactivada sala El Molino de Barcelona.

“És ben cert que la música és un verí, sobretot si va lligat als escenaris, i al públic. Necessites fer música, però també necessites mostrar-la, compartir-la amb gent que et fa saber que els agrada, que els interessa i que viuen amb ella”. Són paraules de Maria del Mar Bonet, qui aquest dissabte, 7 de desembre serà a l’Auditorium de Palma per oferir un nou recital acompanyada de músics com Toni Pastor. El concert, de fet, servirà per començar a donar forma a un nou disc que té entre mans. 

Maria del Mar Bonet actuarà el pròxim 15 de març al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor, acompanyada de Dani Espasa i Borja Penalva. El concert, segons han informat des de l'organització, és la cloenda del programa d'activitats organitzades al voltant de l'exposició Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Resulta temptador intentar descriure algunes de les fotografies que recull Paradís, el primer llibre que el fotògraf Pep Bonet dedica a Mallorca i on es conjuguen tota una sèrie d’elements que el fan absolutament singular, des de la tècnica emprada fins a la imatge que s’hi construeix de l’illa, a mig camí entre el somni i la realitat. Tanmateix, però, l’autor de les desenes de fotografies que hi surten va tenir clar en tot moment que volia que el llibre parlàs per si mateix. I, de fet, va demanar a Biel Mesquida, qui n’ha escrit l’únic text que hi apareix, que no fos gens descriptiu, que no contàs res del que Bonet li havia dit. “Fins que vaig parlar amb ell, en realitat, el títol del llibre era Sense títol, perquè no volia que tampoc el nom aportàs informació, però em va suggerir aquest, que trob que hi encaixa”, explica Bonet. No hi ha tant una història, al llibre, com un grapat de possibilitats i de records que conformen l’univers de Pep Bonet.

Si sou a Mallorca, o si hi heu de venir, no hauríeu de deixar perdre l'ocasió de visitar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, un equipament cultural de molt alt nivell (però amb un plantejament volgudament divulgatiu i, per tant, per a tots els públics) que es va inaugurar el passat mes de març i que d'aleshores ençà està a ple rendiment. El passat mes d'octubre es van complir deu anys de la mort de Catany, i era impossible commemorar aquesta efemèride de millor manera que convertint en una feliç realitat aquest centre que el fotògraf va somiar però no va poder veure amb els ulls d'aquesta existència.

Mentre el seu estimat Barça es jugava les garrofes europees contra el Porto, Joan Isaac celebrava 50 anys d'ofici amb un recital musicalment de primera, emocionalment de Champions i al final també amb un rampell polític quan el cantautor d'Esplugues va tancar la nit amb A qui correspongui. "Què n'heu fet, d’aquell diumenge / d’aquell any dos mil disset. / Ja no us crec, no me’n refio, / deixeu-nos pas a la gent!", va esclatar amb ràbia contra la gestió posterior a l'1 d'Octubre en aquesta cançó del disc Tinc una casa al mar (2023). En sentir la lletra bona part del públic va correspondre cridant "independència" amb la mateixa rotunditat amb què abans havia ovacionat "la bandera negra al cor" a propòsit de Salvador Puig Antich a A Margalida, tant en la versió coral del Cor Arc com en la interpretació amb el pianista Antoni-Olaf Sabater.

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1952) s’acosta amb la calidesa habitual. Fa una abraçada i dos petons. Esbufega i allibera les paraules: “Estic acollonit perdut!” Ho diu somrient, segurament per treure ferro a la responsabilitat que sent davant el concert que oferirà el dimarts 28 de novembre al Palau de la Música (21 h), punt culminant d’un any dedicat a celebrar “50 anys de cançons i 70 de vida”. S’entén el vertigen de contemplar mig segle de feina. “Serà una festa perquè estaré envoltat d’artistes que anava a veure quan era jove. I ara, tenir-los cantant cançons meves, compartint escenari amb ells...”, diu omplint de sentiment els punts suspensius.

La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet rep aquest dijous la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya pel seu "compromís amb la llengua i la cultura". Amb Bonet també reben el guardó l'activista cultural i editor valencià Eliseu Climent i la poeta terrassenca Marta Pessarrodona.

Fa temps que la cantautora Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) i el conjunt de música antiga L’Arpeggiata se segueixen la pista, però fins ara no havien coincidit mai dalt d’un escenari. El diumenge 6 d’agost tindran l’oportunitat de materialitzar aquesta complicitat al Festival de Torroella de Montgrí. Sota la direcció de Christina Pluhar, i amb el sopranista Vincenzo Capezzuto, faran plegats un recorregut per les músiques de la Mediterrània, des de Mallorca fins al sud d’Itàlia. El dimarts 8 presentaran el mateix repertori al Festival de Pollença, i el dijous 10, al Festival Sagunt a Escena. 

L’escriptora Marta Pessarrodona, la cantant Maria del Mar Bonet i l’activista cultural i editor Eliseu Climent rebran la Medalla d’Or de la Generalitat. Pere Aragonès ha anunciat per a qui serà la màxima distinció que atorga el Govern. L’entrega serà el 7 de setembre a la plaça Margarida Xirgu.

"Aquest és un país de trobadors i joglars, i jo em sento part d'aquesta cadena", va dir Joan Manuel Serrat fa un mes i mig, quan, juntament amb Maria del Mar Bonet, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En aquesta cadena, la Nova Cançó ha sigut una baula indispensable. A més de Bonet i Serrat, també Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Sisa, Marina Rossell, Joan Isaac i la resta de cantautors més o menys heterodoxos que han vingut després han donat consistència a un relat musical i literari d'una gran rellevància cultural. La Nova Cançó va aprendre dels poetes i alhora va contribuir a alimentar noves musicalitats poètiques, va recollir veus d'altres temps i va posar música a versos contemporanis, sovint amb la complicitat directa dels mateixos poetes, com va fer Ovidi Montllor amb Vicent Andrés Estellés o Raimon amb Salvador Espriu. És un camí que han seguit altres veus, com Jaume Arnella des de corriols més tradicionals, Xavier Baró des de la reivindicació de l'art de joglaria i Maria Arnal des de l'espai sideral.

"Barcelona em va ajudar en tots els sentits, quan vaig començar –ha fet memòria Maria del Mar Bonet–. Aquí vaig començar a entendre què és la vida, primer treballant en un taller de ceràmica a Horta i, més endavant, amb els Setze Jutges, que va ser l'inici d'una història musical que encara no s'ha acabat per a mi". "Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons", ha dit el cantautor Joan Manuel Serrat. Aquest dilluns, els dos compositors i intèrprets han rebut el doctorat 'honoris causa' a la Universitat de Barcelona.

Maria del Mar Bonet, Cris Juanico i Ressonadors són els convidats dels tres concerts que farà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears per celebrar els 40 anys de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. N'hi haurà un a Mallorca, un a Menorca i un altre a Eivissa. Es preveu també que hi hagi un concert a Formentera, però encara no s'ha pogut concretar. La recaptació d'aquestes actuacions es destinarà a les persones afectades pel terratrèmol de Turquia i Síria.