El 13 de juliol del 1984, ara fa justament 40 anys, moria un dels millors autors de la història del còmic català, un clàssic indiscutible i reverenciat de la nostra historieta humorística. Tenia 60 anys i feia només uns mesos que, després de dues dècades allunyat del tauler de dibuix i dedicat professionalment a la construcció, Josep Coll i Coll (Barcelona, 1924-1984) havia tornat a publicar regularment historietes, ni més ni menys que a Cairo, la revista més moderna de l’època. Ho va fer empès pel reconeixement tardà però entusiasta del món del còmic, que de sobte el reivindicava efusivament i l’homenatjava a l’acabat de néixer Saló del Còmic de Barcelona. Després d’haver renunciat a la seva vocació durant anys, Coll va veure com els fans que havien crescut amb els seus dibuixos li demanaven emocionats una firma, les revistes se’l rifaven i apareixia la primera antologia en condicions del seu treball, l’àlbum De coll a coll. La seva mort va ser, per tant, especialment tràgica i difícil de pair, sobretot perquè va ser el mateix Coll que va posar fi a la seva vida aquell dia de juliol en què, segons la crònica d’El País, va ser trobat a la banyera de casa seva “amb un cable elèctric lligat al coll”.

"La mare va morir de càncer després de dotze anys de lluita. El seu somni era viatjar al paradís dels mars del Sud, però no el va poder fer realitat", explica el músic Josep Coll, ànima del projecte Predicador JJ Bolton, i als anys 90 fundador del grup de ska Discípulos de Otilia. "En els seus últims dies de vida en aquella habitació, li vaig prometre que faria el viatge que ella tant havia somiat, i vaig decidir fer-lo en moto", afegeix.