Unió de Pagesos de Mallorca ha manifestat en un comunicat la seva “profunda decepció i indignació” davant les recents declaracions del vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Antoni Costa. En una entrevista que va concedir aquest dimarts, Costa va dir que “el vi elegit per a aquestes festes seria un Ribera del Duero, ignorant de manera flagrant l'excel·lent producció vitivinícola de les nostres illes”, segons ha dit el sindicat agrícola.

Ulisses, el projecte gastronòmic nascut el 2012 a Menorca, torna a celebrar Experiència Ulisses aquests dies 16 i 17 de febrer a la Fortalesa de la Mola (Maó). Aquest esdeveniment, que arriba a la seva quarta edició, reuneix professionals i aficionats al vi per aprofundir en la gastronomia a través del vi i tot el que l'envolta.

Si us deixen escollir entre dos vins i l'únic que en sabeu és que un és de vinya jove i l'altre de vella, amb quin us quedeu? Els vins elaborats a partir de vinyes velles criden l'atenció perquè provenen d'uns ceps que poden arribar a tenir més anys inclús que la persona més gran de la taula. L'edat de la vinya pot fer pressuposar que el vi ha de ser de molta qualitat, però el fet que s'obtingui d'una vinya vella no significa que aquell vi sempre hagi de ser bo.

Els seus pares varen obrir un celler l'any del seu naixement. Xisca Armero va créixer entre vinyes, i des de petita sabia que es volia dedicar al món del vi, i no per l'obligació familiar de continuar amb el negoci. Tant és així que actualment és la primera dona que presideix de la DO Pla i Llevant.

“Tim Atkin, Atkin sense s!”, em diu. És un dels “comunicadors del vi” mundials i el tenim a la Wine Week, presentant un acte sobre els vins tranquils i els escumosos catalans, amb els seus pantalons de quadres i el seu somriure. “Tinc casa a Catalunya, m’encanta el seu vi i el seu menjar”, fa, modest. Al seu costat, el director de l’Incavi, Joan Gené, que passeja per la fira i saluda amb el somriure bonhomiós dels savis del vi els que se li atansen. Apunta, agenda i pregunta.

El negre ha estat per costum el vi amb més tirada a l'Estat espanyol. Encara que es manté com el més consumit, el blanc va pel camí de disputar-li el lloc. Almenys així ho fa pensar una nova dada que acredita l'auge del vi blanc català. Segons l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat, el 2023 els cellers catalans que elaboren vi emparat per una denominació d'origen van vendre més ampolles de blanc que de negre. Per consolidar aquest canvi de tendència, la clau pot trobar-se en les noves preferències de consumir vins més frescos i amb un alcohol contingut, en consonància amb la cuina lleugera d'avui en dia.

El novembre de 2015 tancà el darrer celler urbà autèntic de Mallorca, Can Castanyer, a Sineu. Situat en un soterrani del carrer de l’Esperança, venia vi a l’antiga. Els seus clients aprofitaven per beure’n un tassó in situ amb pa i taleca que duien de casa. Era l’excusa perfecta per fer una bona xerradeta en l’era de la vida lenta sense cap destorb digital. En arribar el fred, fins i tot tenien encesa una xemeneia per si volien torrar. Avui la vila del Pla de Mallorca tan sols té oberts dos cellers dels tretze que n’arribà a tenir. Són Can Font i Son Toreó. Aquests, però, ja són restaurants.

Els cellers integrats a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vi Terra Mallorca preveuen recol·lectar un 20% menys de raïm que l'any passat, però, per contra, destaquen el fruit es troba en molt bon estat i que, per tant, esperen que el vi que en surti sigui de gran qualitat. Així s'ha pronunciat l'agrupació de cellers qui han apuntat que aquests factors fan preveure una "bona anyada de vins", encara que han ressaltat que es tracta d'una verema marcada per una "important sequera" en els mesos previs. Per això, apunten que la verema d'enguany destacarà per ser un raïm més petit i amb una alta concentració aromàtica i fenològica.

“Un cop acabi la tempesta no recordaràs com vas sortir-ne, però una cosa sí que és segura: no seràs la mateixa persona que va entrar-hi”. Aquesta frase de Murakami sobre la capacitat de les maltempsades de convertir l’esglai en un estímul per sobreviure i millorar, la podrien signar per duplicat al celler Vall Llach de Porrera.

Alguna vegada hem sentit a parlar de la importància de les marietes per a les plantes. Aquest en seria l’exemple més conegut, però, i la resta d’insectes, quin paper juguen en els nostres camps? Són imprescindibles per obtenir un bon vi? Aquesta és la pregunta que es fan molts pagesos o vinyòvols que treballen la terra en ecològic.

Eloi Cedó Perelló (Tivissa, 1982) va néixer i créixer en un poble de 1.000 habitants que dóna nom a un dels termes més extensos de Catalunya, el més gran de la comarca de Tarragona. A casa seva ningú no tenia carnet fins que el seu germà gran se’l va treure, així que no podien anar molt lluny. Son pare era pintor de parets i li agradava molt la muntanya. “Em va ensenyar molt de bolets, d’herbes medicinals i plantes comestibles”. Potser d’aquí li ve aquesta mena de rusticitat desacomplexada i desimbolta que en el seu cas és pura adaptació al terreny. De la seva mare en va heretar la sentimentalitat. “Sempre m’ha al·lucinat com una gent tan senzilla i sense formació tenia una intel·ligència emocional tan brutal”, diu. Des que va deixar el celler 4 Kilos, fa els seus propis vins, sempre naturals. Una producció limitada per un condicionant autoimposat: poder treballar tot sol.

T'espanta obrir una carta de vins d'un restaurant i haver d'escollir-ne un?

El crític de vins del New York Times, Eric Asimov, és cèlebre per les seves tries i és un prescriptor reputat amb molt de poder als Estats Units. No accepta regals ni vins per tastar, tria en funció del que troba a les botigues de Nova York i es deixa aconsellar per sommeliers de confiança. És per això que és important que hagi escollit el cava Parés Baltà Brut Nature com un dels 12 millors escumosos del món fora de la Xampanya. L'interès del públic nord-americà pels vins ha crescut moltíssim, però els preus del producte francès també, motiu pel qual s'obre una escletxa per incrementar les exportacions de vi català. És per aquesta raó que el periodista ha decidit proposar alternatives "excepcionals", però més assequibles, sota la premissa: "Les festes requereixen vi escumós, d'això no n'hi ha dubte. Però ha de ser necessàriament xampany?"

Has crescut al Celler de Gelida, però vas decidir estudiar humanitats. Com es compenetren l'enologia i les arts?

Com va la verema d’aquest any tan tòrrid? ¿Ha començat abans d’hora? ¿Està bé el raïm? ¿La sequera afecta els grans vins del Priorat i del Montsant? Com serà aquesta collita? Escric aquestes ratlles acabada de tornar de Falset, des d’on he visitat els amics, per saber com estan, de manera que no sé si, a hores d’ara, quan vostès (em) llegeixin, i perdonin el possessiu, ja ha caigut la pluja promesa.

Iniciarem al diari una pàgina, una secció sobre vi. Soc feliç, perquè el que faré, servidora, és recomanar-ne un, que vostès podran comprar a través de la web, amb els amics de Wine is Social. Si els n’explico les beceroles és perquè fa temps que en parlem, amb la directora, amb les companyes del Mengem, amb els redactors, d’aquesta idea de “comunitat”.

MORA, el mercat online del raïm impulsat pel clúster vitivinícola català Innovi, compleix un mes des de la seva obertura, en el qual ha aconseguit gestionar 2 milions de quilos de raïm, ara que comença l'època de la verema. La plataforma, que es va dissenyar el 2021 en forma de prova pilot, neix amb la voluntat de "donar visibilitat al viticultor català i que es conegui més el seu producte". Actualment, hi ha viticultors de les denominacions d'origen Penedès, Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Cava i Catalunya.

Si vols gaudir d'una bona teca, posa cara a qui t'ha produït l'amanida, el formatge i el vi que treus per sopar. Aquest vell costum no és un mètode 100% infal·lible, però pot donar moltes pistes de si les menges que poses a taula responen a criteris que per a tu poden ser imprescindibles de la teva alimentació, com cultivar tenint respecte per la terra i pagant un preu just als pagesos. De vi cada cop n'hi ha més d'ecològic o "natural" –més de la meitat de la vinya de Catalunya ja és eco– i pot resultar difícil distingir entre les ampolles que ho són per convicció i les que simplement segueixen la moda i volen exhibir que fan alguna cosa davant el canvi climàtic. Per treure'n l'entrellat, els elaboradors conscienciats llancen una recomanació: coneix el teu vinyataire o almenys deixa't aconsellar per la botiga de vins que tinguis a prop.

La temptació d'elaborar un vi amb segell propi de vegades resulta irrefrenable. Si no que l'hi diguin a algú que ha estudiat de valent per saber-ne molt sobre vi o que durant anys n'ha recomanat i servit en restaurants de renom. Obrir-se camí com a elaborador pot ser tota una aventura, però això no ha impedit que al mercat hi trobem vins de diversos master of wine (MW) establerts a l'Estat espanyol –són personalitats del sector vitivinícola pel títol de MW que els acredita com a grans coneixedors del vi de nivell internacional– i de sommeliers que han fet carrera en alguns dels millors restaurants d'aquí o d'altres països –n'hi ha que també poden ser MW–. El principal tret diferencial d'aquests vins és que acostumen a estar pensats per ser del gust dels consumidors que els beuran. Això, avui dia, es pot traduir en l'elaboració de vins amb finor i que aspiren a expressar l'indret d'on neixen.