Poc se n’ha parlat, que dotze dies després de la desaparició jurídica de la república armènia de l’Alt Karabakh –dissolta oficialment l’1 de gener–, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, anunciava que Erevan, la capital d’Armènia, també era seva. Que pertanyia al poble àzeri. Alíev deformava la història i se situava en una posició semblant a la de Turquia el 1915 quan va engegar l’extermini de la població armènia d’Anatòlia, el primer genocidi del segle XX. L’amenaça d’Alíev només ha estat internacionalment qüestionada per l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, que n'ha expulsat els representants de l’Azerbaidjan per l'incompliment constant de les garanties democràtiques del règim d’Alíev. A Brussel·les, la Comissió Europea sembla no haver-se assabentat dels fets, potser perquè les relacions de la UE amb l’Azerbaidjan són prou importants per no posar en risc el proveïment de gas i de petroli que fa arribar Alíev a territori europeu, des que Putin manté un estira-i-arronsa amb Europa.

Seda Israyelyan, una dona de 70 anys de la localitat de Sarushen a l'Alt Karabakh, és una de les més de cent mil persones que van abandonar-lo després que l'Azerbaidjan ataqués aquesta república no reconeguda el 19 de setembre del 2023. Ara, Seda es troba en un refugi temporal on una organització benèfica allotja dotzenes de refugiats.

En poc més d'una setmana, l'Alt Karabakh ha quedat desert. Els seus habitants, majoritàriament armenis, no han volgut arriscar-se a quedar-s'hi sota el domini de l'Azerbaidjan. Després de nou mesos assetjats pel bloqueig de l'única ruta terrestre que uneix aquest enclavament amb Armènia, els karabakhians van afanyar-se a marxar quan les autoritats àzeris van reobrir el corredor de Lachin, el 24 de setembre. Però tants mesos de setge els havien deixat sense productes bàsics, com aliments i medicines, però també benzina. L'endemà, centenars de persones s'amuntegaven en un centre de distribució de combustible, on havien arribat diverses cisternes plenes de gasolina. Esperaven per poder omplir el dipòsit per fugir quan es va produir una brutal explosió.

Èxode. Ara és a l’Alt Karabakh, un enclavament de majoria armènia dins de l’Azerbaidjan. Una carretera atapeïda de cotxes en caravana fugint dels bombardejos. Una sortida apressada. Obligats a decidir en qüestió de minuts quina part de la vida caldrà encabir en una maleta. Un altre èxode massiu dels més de cent mil armenis que encara vivien a l’Alt Karabakh, cap a un país dominat per la memòria de l’exili i el genocidi. Trenta anys de conflicte que han desembocat en una invasió ràpida i una inoperància covada a foc lent. L’ONU només ha pogut accedir al territori bombardejat per l’Azerbaidjan un cop perpetrada la fugida forçada de la població civil; tampoc les forces de pau russes desplegades a l'Alt Karabakh han fet res per evitar l’ofensiva. 

Cases buides, botigues tancades i carrers deserts. Aquest és l'escenari que s'han trobat els representants de les Nacions Unides que han visitat aquest cap de setmana Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh. A l'enclavament no hi queda pràcticament ningú: més de 100.000 persones han fugit a Armènia en poc més d'una setmana, després d'una ràpida operació militar de l'Azerbaidjan que va acabar amb la rendició de les autoritats karabakhianes.

L'Alt Karabakh està quedant desert a marxes forçades. Allò que tants preveien, l'èxode massiu d'armenis, ja és una realitat. En poc més d'una setmana, des que l'Azerbaidjan va recuperar el control d'aquesta zona en una ràpida operació militar, més de 100.000 persones han fugit cap a Armènia, segons la xifra que han difós aquest dissabte al matí tant el govern d'Erevan com l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Abans de l'ofensiva àzeri del 19 de setembre, a l'Alt Karabakh hi vivien unes 120.000 persones: més del 80% n'han fugit des de llavors. I a les xarxes socials es continuen difonent fotos i vídeos de llargues cues de cotxes que esperen per poder entrar a Armènia.

L'autoproclamada república d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, deixarà d'existir l'1 de gener del 2024. És una nova peça del tauler geopolític mundial cau per culpa de la guerra d'Ucraïna. El nou context internacional ha lliurat una contundent victòria a Azerbaidjan, que després de més de 30 anys assumeix finalment el control total en aquesta part del territori amb una operació militar llampec que aquest cop no ha trobat resistència per part de Rússia, tradicional aliat d'Armènia però concentrat ara en altres . Alhora, una derrota sense pal·liatius al govern de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, que ha emès una ordre per dissoldre's formalment. L'atac d'Azerbaidjan la setmana passada es va saldar amb almenys 200 armenis morts i ha empès la població de l'enclavament cap a l'èxode massiu.

Al llarg de la carretera que uneix Armènia amb l’Alt Karabakh, un territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, Norik Grigoryan s’esforça per veure el seu poble a la llunyania. La seva dona i el seu fill hi estan atrapats, lamenta, després que l'Azerbaidjan recuperés dimecres aquesta zona en una ràpida operació militar. Però el pas està bloquejat i les comunicacions no funcionen.

Quan desenes d'ecologistes de l'Azerbaidjan van ocupar el corredor de Lachin el desembre del 2022, els militars russos s'ho miraven. Els manifestants denunciaven, amb poca cara d'ambientalistes i sota l'ombra de la bandera àzeri, una suposada explotació il·legal de minerals a l'Alt Karabakh, el disputat enclavament del Caucas poblat majoritàriament per armenis. La protesta va degenerar en la presència de forces militars de Bakú per “defensar la integritat dels ciutadans de l'Azerbaidjan” en un territori, Lachin, sota el seu control.

Les autoritats de l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, han anunciat un alto el foc i han acceptat el seu propi desarmament, per posar fi a l'atac àzeri que va començar dimarts. A la pràctica suposa la rendició de l'autoproclamada república només 24 hores després de l'inici de l'ofensiva àzeri, que va deixar imatges de dolor i destrucció en diversos punts de l'Alt Karabakh, com a la capital, Stepanakert.

Soldats russos carreguen la compra en un cèntric supermercat de Goris, la segona ciutat més gran de la província de Syunik al sud d’Armènia i a tocar de la frontera amb l'Azerbaidjan. S’han aturat una bona estona davant el prestatge de begudes alcohòliques i se n’emporten dues bosses de plàstic tan carregades que es poden trencar en qualsevol moment. Com s’ha trencat tantes vegades l’alto el foc entre aquests dos països veïns.