Keanu Reeves, conegut pels seus papers a la saga John Wick i a les pel·lícules de Matrix, ha gaudit amb la seva parella, Alexandra Grant, d'uns dies de descans a Menorca, on s'ha fotografiat amb alguns dels seus seguidors. L'actor és una persona molt reservada i no té perfils a les xarxes socials, i han estat les fotos dels fans publicades a Instagram les que han fet que transcendís la seva presència a l'illa. Així doncs, la seva estada a Menorca es pot seguir gràcies a les imatges que diversos admiradors li han fet en llocs tan diversos com la platja o un supermercat.

Divendres era el dia de Lana Del Rey al Primavera Sound. L’expectació ja es notava a quarts de cinc de la tarda, cinc hores abans del concert de la cantant nord-americana. Tan aviat com es va obrir l’accés a l’esplanada de l’escenari Estrella Damm, milers de persones es van posar a córrer per la gespa artificial. Era el públic inesperat que va tenir Ferran Palau, l’heroi del pop metafísic de Collbató, que anava fent lliscar els minuts amb màgia coneguda i estrenes del disc nou. "Gràcies, molt amables", deia Palau davant d’una gentada amb samarretes de Lana Del Rey. D’alguna manera, el pop psicodèlic, tendre i alhora inquietant de Ferran Palau, com d’urbanització mal asfaltada i pitjor comunicada, connecta amb el luxós melodrama d’urbanització exclusiva de l’estrella de la segona jornada del festival.

La quarta entrega de John Wick està presidida per un gris boirós i tristoi. I Keanu Reeves s'hi passeja amb aire d'home cansat més que no pas com un antiheroi tràgic ple de fúria. Un to coherent amb una saga que ha decidit cloure amb aquest film l'arc narratiu centrat en el protagonista que li dona nom. Wick sembla assumir, com li retreu un personatge, que massa gent mor perquè ell segueixi viu. Però no perd el tremp a l'hora d'executar la seva última venjança amb tota la precisió, ni traeix el codi d'honor entre assassins que marca fins a l'últim segon de la pel·lícula. Millor que el tercer episodi, el nou film de Chad Stahelski redunda en els valors que han convertit aquesta saga en obra de culte: el conreu d'una acció de la vella escola a escala humana, on preval la coreografia dels cossos i la cinètica de la violència per sobre dels efectes espectaculars.