La neu que cobreix les muntanyes, la pols que arriba des de l'Àfrica per acabar formant part del sòl balear o les extenses zones de càrritx que hi ha entre el torrent de Pareis i Mortitx i que amaguen un paisatge que és resultat de la crema continuada per aconseguir pastures tendres. Aquestes són alguns dels exemples que el professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Joan Bauzà, aprofita per analitzar a l'exposició itinerant La serra de Tramuntana des del firmament. I ho fa a través d'imatges de satèl·lit.

Una part important de la coberta forestal de la serra de Tramuntana ha estat subjecta des de la segona meitat del segle XX a un procés de transició forestal, concepte creat per Alexander Mather el 1990 i que defineix un model teòric per explicar el pas de la contracció a l’expansió de la coberta forestal en una àrea determinada. Aquest procés d'expansió de la coberta forestal ha aprofitat de manera particular la disponibilitat de sòl a les marjades de la serra de Tramuntana, sotmeses a un procés d’abandonament dels conreus per pèrdua de rendibilitat en termes estrictament econòmics.

Si ens imaginam un satèl·lit, orbitant a uns 800 km de la Terra, passant pels pols i completant una òrbita cada 102 minuts, podrem entendre que l’aparell viatjarà la meitat de la seva òrbita sobre la meitat de la Terra on és de nit.

En l’actualitat, la major part de la població i de l’activitat econòmica mundial estan concentrades en zones costaneres. Aquest fet és especialment manifest a la conca del Mediterrani, on les Illes Balears, amb un model econòmic dominat pel turisme de sol i platja, en són paradigmàtiques.