Els centres de salut d'Atenció Primària de les Balears varen atendre 29.938 persones amb un diagnòstic de depressió l'any passat, una xifra molt semblant a les del 2024 (30.479 pacients) i 2023 (29.917 pacients) –el 13 de gener es commemora el Dia mundial de la lluita contra la depressió. Els serveis d'Urgències atenen més de 600 persones a l'any per depressió. El 2023 hi va haver 507 ingressos a causa d'aquest trastorn, segons les dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria de Salut. La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta 300 milions de persones en el món. Entre un 8% i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida un episodi de depressió, ha informat l'agència EFE. La darrera enquesta de Salut d'Espanya reflecteix la prevalença de la depressió severa a les Illes: un 8,93% (unes 112.000 persones), mentre que la mitjana estatal és un 8%.

“Morirem. Tots. Tant de bo sigui prou aviat perquè s’acabi el patiment que estem vivint cada segon”. Aquestes paraules formen part d’un missatge que la setmana passada va enviar un metge que treballa per a Metges Sense Fronteres al sud de la franja de Gaza. ¿Com en diríem d’aquest sentiment des de la perspectiva de la medicina occidental? Pulsió suïcida? Depressió? Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)? Sigui el que sigui, sabem que són idees anormals i requereixen intervenció mèdica.

Un català que ara tingui noranta anys n'haurà passat prop de trenta, un terç de la seva vida, dormint. Quan el seu net, que ara en té vint-i-cinc, arribi a la seva edat, haurà dormit cinc anys menys. Aquest exemple, tot i que només es basa en estimacions, simplifica un problema complex i d'abast global: cada dècada que passa, perdem hores de son. Dormim menys, descansem pitjor. La Societat Mundial del Son alerta que l'insomni i altres alteracions relacionades amb el son ja són una amenaça de salut pública. El 45% de la població d'arreu del món, però sobretot la dels països més densament habitats, té problemes per dormir. Només a Catalunya –i la dada és extensiva a Espanya–, un terç de la població admet que no dorm prou entre setmana. Un 32% es desperta amb la sensació de no haver tingut un somni reparador, i un 35% reconeix estar cansat durant el dia. "Dormir malament és un peatge que paguem amb la salut: vivim més anys, però perdem temps de descans i qualitat de vida", avisa María José Masdeu, especialista en medicina del son a l'Hospital Parc Taulí i membre de la Societat Espanyola del Son. La privació de descans, voluntària o patològica, accelera l'envelliment físic i intel·lectual i predisposa a patir malalties cròniques com la diabetis, i patologies greus, com càncers i demències.

Les conseqüències immediates de dormir malament són múltiples. Per exemple, quan no descansem prou enfrontem el dia a dia més desmotivats i fatigats, patim més canvis d'humor i fem les tasques molt més desconcentrats i distrets. Per intentar descansar més i millor, hi ha un conjunt de recomanacions i comportaments subscrits per totes les organitzacions i societats científiques de la son que reben el nom de pràctiques per a la higiene del son. En aquest decàleg resumim aquells hàbits i canvis en l'estil de vida que, amb el consens dels experts, han d'ajudar-nos a dormir amb més facilitat i, a la llarga, a protegir-nos de futures alteracions o trastorns del son.

Són barates i compleixen amb allò que prometen: tranquil·litzen i indueixen la son. És per això que el consum de benzodiazepines, uns fàrmacs que van néixer als anys 60 per mitigar els episodis d'ansietat, també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions del son. La seva demanda no ha deixat de créixer en les últimes dècades arreu del món i, de fet, els experts adverteixen que el consum de medicaments com Orfidal –la marca de lorazepam amb la qual es coneix popularment aquest fàrmac– suposa ja un risc per a la salut pública. Segons un informe de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents, l'estat espanyol és el tercer país europeu amb el consum més elevat d'aquestes píndoles: l'any 2021 es van receptar gairebé 96 dosis diàries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants (molt per sobre del llindar que fixa l'organisme, de 40 dosis diàries), empatat amb Portugal, que també en registra 96, i només superat per Bòsnia i Hercegovina, amb 200 dosis. El document d'aquest òrgan independent de l'ONU assenyala que Espanya és el país on es va observar un dels augments més significatius (+110%) en l'ús del diazepam (Vàlium) entre el 2020 i el 2021.