“Sempre és difícil triar i recomanar un sol llibre, però aquest estiu tenia molt clar que volia llegir el Rector de Vallfogona”, assegura la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La tria té tot el sentit, atès que enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623), “un personatge complex, un mite de la nostra cultura, del qual tothom ha sentit a parlar però que poca gent sap qui és”. Com va dir fa uns mesos Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de la commemoració, “és hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!”

"És hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!", diu Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de l'any dedicat a l'autor amb motiu dels 400 anys de la seva mort. Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623) és una de les figures cabdals de la literatura catalana del segle XVII que, actualment, només els acadèmics, algun escriptor devot i un grapat de lectors curiosos coneixen. Durant segles, però, l'autor va ser considerat un clàssic i la seva popularitat va fer córrer poemes que se li atribuïen i que en realitat no eren obra seva, com ara En apreci d'estar enamorat, que acaba amb un vers estripat: "Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!"