Durant molts anys, l’esmorzar dels hotels ha estat un servei que els establiments havien de donar, però que no rebia la mateixa atenció que d'altres que oferien. Croissants congelats, cafè de mala qualitat i molt malbaratament d’aliments al final del servei. Precisament aquest apartat ha estat en el punt de mira de molts establiments que han decidit millorar-ho, encara que fos per reduir costos. Alguns fins i tot han portat l’esmorzar al nivell culinari d’un restaurant gastronòmic. Analitzem els canvis que hi ha hagut en els últims anys i quins trigaran més a arribar. De fet, segons va dir el crític gastronòmic Daniel Salas a la ponència Les fronteres del millor esmorzar d’hotel al congrés HIP celebrat a Madrid, els hotels s’estan posant les piles “de la mateixa manera que quan van veure que la gent sortia a menjar al restaurant del davant i no es quedaven al seu”.

L'esmorzar de forquilla ha deixat enrere el seu ostracisme. I això que no és l'àpat més instagramejable del món, sobretot quan consisteix en un plat suculent de menuts. Així i tot, és un dels pocs reductes que preserven el receptari tradicional català i s'ha fet més visible amb iniciatives com el mapa col·laboratiu d'Esmorzapp, que ja conté més de 2.500 locals on cruspir-se un bon esmorzar de forquilla. L'ha impulsat el periodista i gastrònom Albert Molins, que ara ha fet un pas més enllà en la seva reivindicació d'aquest petit tiberi amb la publicació del llibre Esmorzar de forquilla (Cossetània, 2025). L'ha presentat recentment en un dels temples esmorzadors, l'històric bar Gelida de Barcelona.

Sembla que el món es pot dividir entre aquelles persones que esmorzen i les que surten de casa sense haver pres ni un mos, però més enllà dels beneficis (evidents) de fer-ho, aquest primer àpat de la jornada es reivindica cada cop més com a plaer gastronòmic, a l'alçada del dinar i el sopar, i per a alguns gastrònoms és reconegut com un moment per al caprici i l'autohomenatge, no només en cap de setmana. Un exemple d'això és l'extensió imparable del brunch i de les fórmules d'esmorzar de cap de setmana dedicat al dolce far niente. Segons les darreres dades de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya, més del 80% de la població espanyola esmorza a casa, però el 12,24% només pren alguna cosa líquida, com cafè, i el 57,6% menja també l'esquema tancat de pa, torrades, galetes, cereals i brioixeria. Els estàndards d'un menjar saludable consideren que un bon esmorzar ha d'incloure algun lacti, fruita o verdura i cereals, tres ingredients que admeten un univers pràcticament inexplorat de deliciosos suggeriments, sense haver de caure necessàriament en excessos irracionals o en avorrits i previsibles esquemes inamovibles.