Els accionistes de Credit Suisse han expressat la seva indignació contra els directius i les autoritats per la fallida del banc, que va acabar comprat pel seu competidor UBS. "Aquesta institució m'ha enganyat i el govern no ha comunicat bé", ha dit el primer inversor a prendre la paraula durant la junta general d'accionistes de la companyia, celebrada aquest dimarts en un pavelló de Zuric.

Empreses i inversors han començat aquest dilluns amb l'ai al cor i amb la mirada posada en les borses europees i, especialment, en el sector bancari. Al tancament de la sessió d'aquest dilluns, les notícies són bones: el Deutsche Bank ha rebotat un 6,15%, després de la dura caiguda de divendres, quan tancava amb un 8% de descens després d'haver assolit un enfonsament de fins al 14%. En conseqüència, el conjunt de la banca europea també se'n surt prou bé: BNP, l'entitat francesa que més ha patit en els últims dies, també ha tancat en verd, amb una pujada del 2,62%. L'Íbex-35 espanyol, el CAC-40 francès i el DAX-30 alemany comencen la setmana amb pujades, com també ho ha fet el mercat britànic.

“No és el que no saps el que et posa en problemes, sinó el que creus amb certesa i no és cert”. Amb aquesta cita de Mark Twain arrenca l’adaptació cinematogràfica de La gran aposta, un llibre de Michael Lewis que narra el crac del 2008 a través de quatre persones que van adonar-se del risc de col·lapse de la bombolla immobiliària.

Quinze anys després de la caiguda de Lehman Brothers l'any 2008, el món mira amb incertesa i inquietud el col·lapse dels tres bancs nord-americans Silicon Valley Bank (SVB), Silvergate i Signature primer, i de Credit Suisse després. Els darrers dies els mercats han experimentat possiblement la pitjor inestabilitat financera des del 2008, almenys en termes de fallides bancàries, amb els bancs americans enfonsant-se a causa d'una mala gestió de les carteres de renda fixa, agreujada per la pujada de tipus d'interès i per la retirada de fons en grans quantitats per part d'empresaris dels sectors tecnològics.

El Deutsche Bank ha caigut aquest divendres un 8%, després de viure moments en què es deixava més del 14% del seu valor a les borses. Conseqüència directa: totes les borses europees cauen, i especialment els bancs. Els valors que més han caigut a l'Íbex-35 han estat Bankinter, BBVA, Sabadell i Unicaja, amb baixades del preu de l'acció d'entre el 4% i el 5%.

Els esdeveniments recents que han colpejat el sector financer han provocat un augment de la desconfiança en els bancs, un sector on cada inversor mira amb lupa qualsevol indici de dubte que pugui generar una entitat. L’índex de referència del sector bancari, l’EUROSTOXX Bank Index, ha experimentat una caiguda del 10% aquest mes, però, a priori, les ràtios bancàries no han canviat i continuen mostrant la mateixa solidesa que abans de la tempesta.

¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.

Sota el meu punt de vista, els bancs centrals són els emperadors del segle XXI. Diuen que el mandat principal del Banc Central Europeu és controlar la inflació i, en segon terme, assegurar l’estabilitat financera dels països que tenen l’euro com a divisa comuna. Com a excusa està molt bé. Però la realitat és diferent. Fa temps que explico que la inflació és, principalment, una inflació d’oferta. És a dir, causada per l’augment generalitzat dels costos de les empreses (matèries primeres, energia i transport). Què carai fem augmentant els tipus d’interès per frenar la demanda quan el problema és de costos de fabricació i no d’excés de despesa familiar, endeutament hipotecari, crèdit o consum?

Ja és oficial. Després d'un cap de setmana frenètic de negociacions, UBS surt finalment al rescat del seu principal competidor, Credit Suisse, pel qual pagarà més de 3.250 milions de dòlars –uns 3.022 milions d'euros–, la qual cosa suposa gairebé la meitat del seu valor a borsa, segons han explicat les autoritats suïsses aquest diumenge. Alhora, asseguren que el banc central suís subministrarà liquiditat substancial al banc fusionat. 

Al mateix temps que pugen les temperatures, l’ambient s’escalfa excessivament. Sort que tornen a baixar, perquè ja sabem que l’apocalipsi serà sufocant, però potser no cal que comenci ara mateix. Encara que el risc d’incendis, els metafòrics i els reals, augmenta, i la sequera s’imposa. El seu nom lleig ens omple els dies mentre en uns dies més llunyans plou sobre mullat. A Turquia, després del terratrèmol, les pluges torrencials s’acarnissen amb els campaments on s’havien refugiat les víctimes del sisme i s’afegeixen més morts a la tragèdia. Aquí i allà, l’ombra d’una gran crisi econòmica reapareix per planejar sobre els nostres caps, vull dir una crisi més gran que la que ja vivim, amb empresaris exhibint beneficis i la ciutadania llepant pèrdues, però no acabes de saber si fa més pànic el Credit Suisse o les prediccions dels experts en la matèria. De fet, fa pànic que tornin els experts en qualsevol cosa. O potser només fan mandra. Mentrestant, els nostres caps amenaçats van pensant què podem fer per evitar el col·lapse total i veiem en les nostres precaucions una inutilitat extraordinària. Si tot se’n va en orris ara ja sabem que a qui salvaran és als bancs i no a nosaltres. També ho sabíem abans, però aquesta certesa no va evitar el mal que ens va fer aleshores ni el que ens farà sempre.

El pànic borsari generat per Credit Suisse el 15 de març del 2023 passarà als llibres de desfetes financeres com una febrada i no pas com un veritable desastre. La situació s'ha controlat en les darreres hores, després que el banc suís hagi anunciat que demanarà prestats al Banc Nacional Suís fins a 50.750 milions d'euros per enfortir la seva liquiditat. El banc central del país va respondre que sortiria al rescat d'una entitat que, va dir, compleix els requisits de capital i liquiditat exigits als bancs sistèmics.