La mort d’un fill no fa que l’amor per ell s’acabe. Passa a una altra dimensió, diguem-ne. Òbviament, el trobes a faltar terriblement, però l'altre fill, Pau, encara hi és. 

El dia que vaig conèixer l’Ignasi Guerrero ens vam fer la típica pregunta sobre la família i ell em va dir que tenia tres fills però que el segon s’havia mort. Em va deixar de pedra. Va dir tres directament, sense dubtar ni esquivar el tema. Era el primer dia que treballàvem plegats i el més fàcil potser hauria estat dir “en tinc dos” i llestos. Però és que en tenia tres. Com has de restar-te un fill? Em va impactar tant la resposta que no vaig gosar dir res més, ni preguntar de què s’havia mort, ni com es deia. L’Ignasi havia estat honest i jo en canvi no ho vaig saber encarar i vaig canviar ràpid de tema. Com ens costa parlar de la mort, quin tabú. Potser ara, després d’haver vist el documental sobre la vida (i la mort) del fill de l’Ignasi, el Pep, la conversa seria diferent. Vaig aprendre molt durant aquells 85 minuts. Vaig sortir del cinema emocionada, enfortida i amb moltes ganes de parlar del Pep.

En Pepe Rubianes i jo vam tenir una amistat breu però molt intensa, d’ençà que ens vam trobar casualment a Addis Abeba. Poc abans de morir, em va citar per acomiadar-se i vam tenir una conversa que reprodueixo en el llibre. Ell sabia com m’havia deixat de trasbalsat la pèrdua de la Jana, sabia que en aquest estat arribes a pensar que la mort no és cap frontera sinó un pas endavant i que et pots plantejar “fotre el camp”.

Quan tenia cinc anys, el Pol, després d'un creixement normal per a un nen de la seva edat, va començar a perdre audició. La pediatra va demanar fer-li unes proves i el resultat va ser demolidor. El Pol, que farà 20 anys aquest març, té la síndrome de Sanfilippo, una malaltia neurodegenerativa infantil que apareix cap als cinc anys i que a Espanya afecta una setantena d'infants. Els símptomes són similars a l'Alzheimer, desaprèn tot el que havia après, i l'esperança de vida oscil·la entre els 15 i 20 anys. "M'esperava qualsevol cosa menys això, el primer que penses és que s'han equivocat", relata la seva mare, Belén Zafra. Però unes segones proves fetes a Suïssa van confirmar el diagnòstic.