El nostre fill Toni va néixer i va morir el 16 de juny de l’any 1992. Però com que no va viure més de 24 hores, el seu pare no va aconseguir que constés al llibre de família: segons el Registre Civil no era persona. Després de moltes gestions va aconseguir que li poguessin fer una cerimònia de comiat en un tanatori municipal i que el seu cos fos enterrat en un nínxol familiar. Jo estava ingressada de postpart i en xoc per tot el viscut. I no vaig poder fer res.

La meva història és més que trista, però és la que m’ha fet com a persona, amb tot el bo i dolent que pugui tenir. Haver viscut en una família marcada per la mort m’ha definit en tot: en els sentiments, en la manera com cuido les coses, en les pors que tinc, en la manera d’estimar la vida.

Quan tenia cinc anys, el Pol, després d'un creixement normal per a un nen de la seva edat, va començar a perdre audició. La pediatra va demanar fer-li unes proves i el resultat va ser demolidor. El Pol, que farà 20 anys aquest març, té la síndrome de Sanfilippo, una malaltia neurodegenerativa infantil que apareix cap als cinc anys i que a Espanya afecta una setantena d'infants. Els símptomes són similars a l'Alzheimer, desaprèn tot el que havia après, i l'esperança de vida oscil·la entre els 15 i 20 anys. "M'esperava qualsevol cosa menys això, el primer que penses és que s'han equivocat", relata la seva mare, Belén Zafra. Però unes segones proves fetes a Suïssa van confirmar el diagnòstic.