Viatjar en bicicleta no ha arribat mai a passar de moda. Però la pandèmia i l'auge del ciclisme, sobretot en ciutats com Girona, sumats a la revolució de les bicicletes gravel i la confecció de material cada cop més lleuger, han donat una nova vida a aquesta manera de conèixer territori pedalant. Si abans es feia sobretot per vies fàcils i preparades de la mà del cicloturisme, amb bicis amb alforges molt carregades, ara s'associa al terme anglès bikepacking fer una ruta sortint de casa amb la bicicleta abillada amb tot de bossetes i sense dependre d'un lloc on anar a menjar o dormir. És a dir, viure les vacances amb només el que es porta a sobre.

A Avià, un poblet al costat de Berga, Alba Xandri i Ricard Calmet reben l'ARA. Obren les portes de casa seva amb familiaritat. “Al Nepal tothom ens acollia, ens preguntaven sobre nosaltres i la nostra aventura”, expliquen. L’Alba és professora i el Ricard bomber. L’any 2014 van decidir deixar la seva vida i marxar pel món amb bicicleta. “Va ser una experiència de 3 anys al·lucinant”, recorda l’Alba. Un cop han tornat a casa, però, les ganes de seguir pedalant no s’han esvaït, sinó més aviat al contrari. “Això és un vici. Un cop has acabat una expedició el teu cap ja bull pensant en la següent”, diu el Ricard. L’última aventura, al desembre en ple hivern, la ruta de l’Annapurna, amb temperatures que arribaven als -15 graus. “Ens encanten els reptes”, admeten mentre riuen.