La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha trobat vuit lots de fruita que estaven a la venda a les Illes Balears, importats de diferents països, que tenien traces de pesticides que són il·legals a l'Arxipèlag per les conseqüències que poden tenir per al consum humà. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller, Joan Simonet, qui ha recordat que tot i que a les Balears aquests pesticides no es poden utilitzar durant la plantació, a altres països com Xile, Turquia, Tunísia, Sud-àfrica, Perú, Argentina i Costa Rica són completament legals.

A Cambrils, fa 10 anys, els pagesos de Verdcamp Fruits no se’n sabien avenir. Els seus camps de síndria patien sistemàticament plagues de pugons. Per combatre-les, els tractaven amb fitosanitaris intensivament i de manera repetitiva, sovint cada setmana, i res. No tan sols no aconseguien controlar-les, sinó que la situació semblava empitjorar. I per si no tenien prou maldecaps, l’aparició de la plaga coincidia amb un moment crucial per a aquesta fruita, el de la pol·linització.

Vaig ser al tall de Gurb, de la pagesia, durant tot el dia, gràcies a aquest diari, que m’hi va enviar. Per aquesta causa he pogut parlar amb ramaderes, pagesos, tractoristes, advocats, veterinàries... Escoltant, allà a la carretera, vaig entendre moltes coses. De tots els eslògans que hi havia als tractors, el més evident, per lògic, era “el cistell de la compra, la teva arma”. 

La imatge dels camps amb llargues fileres d’arbres perfectament alineats i farcits de taronges sense que ningú les culli és difícil de pair. Les taronges més madures van caient a terra i es van podrint sense que el pagès en tregui cap profit. I, de fons, la mateixa cantarella: surt més a compte importar les taronges de Sud-àfrica que menjar-se les d’aquí. Però ¿això és realment cert?