Hi va haver un temps que el cinema s’agafava amb les mans i es confiava en les recomanacions d’altres persones, perquè l’algoritme no existia, ni se l’esperava. Sortir de casa, anar al videoclub i llogar una pel·lícula és un hàbit que sembla que es va extingir amb el segle XX, però també hi ha qui resisteix, en aquest cas per amor al setè art. A Sant Antoni de Portmany tenen aquest privilegi gràcies al videoclub Torres, que regenten cinc germans des del 1982, juntament amb una botiga d’electrònica i el cine Regio, que el seu padrí va inaugurar l’any 1931.

On està escrit que la tecnologia ha acabat amb els rituals romàntics tradicionals? On està escrit que la gent ha deixat definitivament d’anar al cinema? A Video Instan, al cor de l’esquerra de l’Eixample, els vaticinis apocalíptics són foragitats enèrgicament. Fa pocs mesos, a la seva petita sala de cinema –amb capacitat per a trenta espectadors–, un jove cinèfil va demanar matrimoni a la seva nòvia seguint el ja mític ritual dels cartellets romàntics de Love actually. Qui l’hagi vista –segur que multitud de lectors– ja sap de què parlem. Potser el Sergio i la Maria es van conèixer per Tinder, qui sap, però ell no va dubtar: per a aquell instant irrepetible, valia la pena recórrer al “de tota la vida”. Video Instan, en efecte, és un “de tota la vida” catedralici i Aurora Depares, la propietària, una irreductible tossuda que ja no recorda les vegades que ha reinventat aquest negoci familiar nascut el 1980 de la mà de l’esperit visionari del seu pare, Genaro Depares, precursor a Espanya del llavors emergent i imprevisible negoci dels videoclubs.

L’ actual societat digital és una màquina de triturar objectes evocadors de records. Ara ja no revelam rodets fotogràfics, sinó que guardam al nostre mòbil infinitud d’instantànies fetes fins a la sacietat, sabent que no ens bastarà la vida per veure-les totes. I ara tampoc recorrem a una cinta per veure pel·lícules, sinó que les veim compulsivament a través d’una plataforma en línia. El llosetí Pep Massanet, de 59 anys, encara conserva records físics d’aquella època preinternet, de ritme més pausat. Els té amuntegats en un magatzem en forma de milers de cintes. Són les restes de Videoclub Universal de Palma, que des del 1984 feu les delícies dels més cinèfils al carrer de Simó Ballester, a un costat del passeig de Mallorca. Massanet en fou el gerent els darrers 23 anys. El 2021 en tancà la paradeta.