Arran de la recent coronació de Carles III del Regne Unit, el diguem-ne progressisme retrospectiu i ahistòric ha viscut moments de gran visibilitat i autocomplaença: que si el passat esclavista de la monarquia britànica, que si l’explotació dels indígenes, que si l’espoli de l’Índia colonial... Un periodista de la televisió pública catalana arribà a utilitzar les seves xarxes socials per suggerir a les audiències, el dia 6 de maig, “mostrar indiferència” davant la transmissió de les cerimònies de l’abadia de Westminster i dels carrers de Londres, no fos cas que, si ho miraven, es deixessin contaminar per l’horrible passat genealògic del protagonista.

1. La coronació. “Ritual arcaic o mística nacional?”, es preguntava Simon Shama al Financial Times sobre la coronació de Carles III. “L’economia anglesa necessita una empenta. Amb la coronació n'hi haurà prou?”, titulava el New York Times. Dues mostres de la perplexitat amb la qual s’ha viscut un esdeveniment profundament anacrònic, que la longevitat d’Elisabet II havia deixat als llimbs i que setanta anys després s’ha tornat a fer carn, com si el passat hagués aterrat de nou.

Quan el rei Jordi IV va pujar al tron el 1821, va insistir en dur a terme una de les coronacions més extravagants de la història de la reialesa britànica. Un estudi tot just publicat pel Parlament britànic detalla el cost de les cerimònies en termes comparatius des de la de Jordi I (1714) fins a la d'Elisabet II (1953). Hi ofereix una mica de llum sobre el to de les celebracions i, en especial, sobre el tarannà dels monarques. I aporta també els càlculs dels estipendis en diner del 2021.

Gairebé vuit mesos des de la mort d'Elisabet II i després de 74 anys d'espera, Carles III serà coronat rei aquest dissabte a l'abadia de Westminster, al centre de Londres, juntament amb la seva dona, Camil·la. Carles III és el monarca més vell que s'instal·la al tron de les illes britàniques i, de retruc, de 14 països i reialmes més que, de moment, el mantenen com a cap d'estat. El que té lloc al llarg del cap de setmana és l'epíleg de l'era elisabetiana i el pròleg d'un nou temps, incert. Fonamental és el paper de comparsa de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, amb la BBC al capdavant, que pretenen fer creure a tot el món que la britànica és i serà una monarquia eterna. A continuació, repassem les claus de la coronació: quan serà, quins són els moments més esperats, quin serà el paper de Camil·la, quines relíquies de la casa reial s'exhibiran i com serà el macroconcert de diumenge.

Aquest passat dilluns, a les 16.00, hora local, l'abadia de Westminster tancava al públic per no tornar a obrir fins al 9 de maig. Símptoma inequívoc que la coronació de Carles III s'acosta. L'entusiasme, però, només el viuen els més grans. Els més joves mostren indiferència o fins i tot rebuig per la cerimònia. A favor o en contra, el cert és que la festa imminent ja es respira al centre de la ciutat. The Mall, la gran avinguda que condueix des de Trafalgar Square fins al Palau de Buckingham; Whitehall, la que va des de les Cases del Parlament fins a Trafalgar Square, i l'abadia, tres dels escenaris reials per excel·lència, es preparen a marxes forçades per a un altre gran xou dels Windsor: el segon en vuit mesos, a un cost d'uns cent milions de lliures.

S'acosta la coronació de Carles III i al voltant de cada detall de l'esdeveniment es genera una espiral de comentaris i rumors que de vegades no són certs. Això és el que ha passat en relació al motiu pel qual Meghan Markle hauria decidit no assistir a la festa de coronació del seu sogre, que durarà tres dies, del 6 al 9 de maig. Per a l'acte més important, el que tindrà lloc a l'abadia de Westminster el primer dia, els ducs de Sussex van informar que seria només Enric qui es personaria, segons han confirmat des de Buckingham. Va ser quan es va saber aquesta decisió que alguns mitjans britànics van especular amb la causa de l'absència de Markle.

Com més detalls se saben de la coronació de Carles III, més elements hi ha perquè es multipliquin les polèmiques. Després de saber-se que Enric i Meghan hi estaven convidats però que no hi aniran tots dos amb els fills sinó que serà només ell i durant un dia –dels tres que dura–, s'ha sabut que Sarah Ferguson ha caigut de la llista vip d'invitats a la festa. Segons ha transcendit, això no ha passat per les polèmiques que ha aixecat al llarg de la seva vida i que han perjudicat la família reial britànica, ni tampoc per cap venjança del seu excunyat, el rei Carles III. El problema ha estat estrictament oficial: no pertany a la família reial. Tècnicament, fa gairebé 30 anys que no és membre de The Firm –com es coneix la monarquia al seu país– i això impossibilita que formi part de l'esdeveniment.

El príncep Enric assistirà el 6 de maig a la coronació oficial del seu pare, el rei Carles III, mentre que la seva dona, Meghan Markle, es quedarà als Estats Units, ha informat aquesta mateixa tarda el Palau de Buckingham. Un portaveu de la residència oficial a la capital britànica del monarca s'ha mostrat, a través d'un comunicat, "complagut de confirmar que el duc de Sussex assistirà a la cerimònia de coronació", que se celebrarà a principis de maig a l'abadia de Westminster. "La duquessa de Sussex es quedarà a Califòrnia amb [els seus fills] el príncep Archie i la princesa Lilibet", afegeix la nota de palau.

Un diamant per a l'eternitat? Almenys, amb molta història. Una de colonial. La de l'Imperi Britànic. El nom de la pedra és Koh-i-Nûr, té 105,6 quirats i una forma ovalada. Procedeix de les mines de Golconda, a la regió del delta del Godavari, al centre sud de l'Índia. Quan es va extreure, al segle XII, es creu que tenia 793 quirats. L'original es pot veure a la Torre de Londres, al costat de les 2.800 peces de les joies de la Corona.