Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

La Fundació Marilles ha lamentat aquest dimarts, després del debat al Parlament d'una proposició no de llei (PNL) presentada pel PSIB en relació amb la conservació de la mar balear, la divisió política davant aquesta qüestió, i ha considerat que la mar balear "hauria d'anar més enllà de posicionaments partidistes". En un comunicat recollit per Europa Press, l'entitat s'ha pronunciat respecte d'aquesta iniciativa, que, cal recordar, demanava que el Parlament instàs el Govern a complir amb l'objectiu de tenir un 10% de la mar altament protegida (actualment només té aquesta protecció l'1,7% de les aigües interiors i el 0,07 de la mar que envolta l'Arxipèlag) a crear una mesa de feina amb tots els representants per acordar-ho, i que d'aquí a dos anys es tingui un mapa d'on podrien estar aquestes zones d'alta protecció.

Les Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

Els ous de tortuga marina que s'incubaven a la platja de Can Pere Antoni (Palma) han fet eclosió entre ahir diumenge i la matinada d'aquest dilluns, segons ha confirmat el Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, i el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). Així, han nascut les primeres tortugues marines de la primera posta d'aquesta espècie a Mallorca, que s'incubava des del 7 de juny.

El litoral de les Balears podria rebre una onada massiva de meduses i llagostes provinents de Ligúria (Itàlia), segons un estudi del CSIC. L'estudi, que ha estat recentment publicat a la revista Scientific Reports, confirma la importància de la mar de Ligúria com a punt estratègic per a la reproducció i la supervivència d'espècies importants per a la pesca local —com les llagostes— i principal origen de les meduses luminescents que afecten negativament el turisme.