Dejunis, silicis, passejar amb una creu carregada a l'esquena o dur una corona d'espines. Aquestes són algunes de les vies que han fet servir diverses figures místiques per assolir el que es coneix com estat d'èxtasi, la connexió amb la divinitat. Religioses com Elisabet Cifre de Colonya, Joana Oliver Andreu i sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, entre moltes altres, són algunes de les figures que recull l'escriptora Rosa Planas (Palma, 1957) en el llibre Místiques mallorquines (Lleonard Muntaner), un volum amb què vol apropar aquestes dones i la seva transcendència a l'actualitat, donar visibilitat a unes figures que han estat oblidades i divulgar una dimensió desconeguda de la cultura religiosa mallorquina. "Hi ha tota una part de simbolisme que avui sembla abandonada i que cal recuperar", reivindica Planas.

Els llibreters han volgut subratllar aquesta idea de xarxa que es crea al voltant dels llibres amb l’elecció dels pregoners de la pròxima Fira del Llibre de Palma, que es durà a terme a partir del pròxim divendres, 30 de maig, i fins al 8 de juny. Per primera vegada el pregó serà a càrrec de dos editors que són, a més, pare i filla, i sense els quals no es pot explicar la història recent del món editorial a les Illes Balears: Lleonard i Maria Muntaner, amb el seu parlament, seran els encarregats de donar el sus a la Fira que, enguany, ha optat per la plaça d’Espanya com a ubicació. 

Fa cinquanta anys que Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) escriu el que ell considera un dels seus llibres "més importants", que no quedarà interromput fins que mori. Són els Dietaris, dels quals l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner publica aquesta setmana una àmplia antologia, que arrenca el 1990 i arriba fins al 2017, feta per un dels seus traductors habituals, Xavier Montoliu Pauli, responsable també de Per què ens estimem les dones (2016) i Res (2018). La tria és impecable i es llegeix com una novel·la a estones existencialista i torturada, d'altres al·lucinada i onírica, vessant que els lectors de Cartarescu coneixen gràcies a dues de les seves obres mestres, la trilogia Encegador (1996, 2002 i 2007) i la novel·la Solenoide (2015), disponibles en català a Periscopi en versió d'Antònia Escandell Tur.

Divendres que ve, dia 8 de setembre, s’inaugurarà una nova edició de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, que arriba enguany a la quaranta-unena edició i que tindrà, un any més, presència d’editorials balears, tant algunes que ja en són participants habituals, com Lleonard Muntaner, com d’altres que enguany hi debuten. És el cas d’Espelma Edicions, editorial mallorquina especialitzada en contes infantils il·lustrats. “El producte illenc sempre té bona acollida a Catalunya”, explica Tomeu Simó, responsable de l’editorial, “i participar en la Setmana és una molt bona oportunitat perquè és la primera fira important que es fa per setembre i sol ser un èxit de vendes. Esperem que enguany també sigui així”. Entre els títols que hi duran s’hi troben novetats com Ovni, conte que presentaran a la Setmana diumenge dia 17, i Un dia de pesca, obra amb què han arribat ja als 5.000 exemplars venuts. “N’acaba de sortir la quarta edició i la veritat és que és una de les grans apostes; esperam que funcioni molt bé a la Setmana. Al Museu de Pesca de Palamós, per exemple, és un conte que es ven moltíssim”. 

És molt difícil seguir la pista a D. Sam Abrams (Beckley, 1952). La quantitat d'articles, pròlegs, traduccions i edicions que ha signat en gairebé mig segle de feina és abassegadora. I no té cap intenció d'afluixar el ritme, tot i que acaba de fer 70 anys. D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura, editat per Isabel Graña per a Lleonard Muntaner, és una selecció de textos apareguts a la premsa durant l'última dècada, amb algun excurs cap enrere. És una bona porta d'accés a la multiplicitat d'interessos de l'autor, que van des de Herman Melville i James Joyce a Joan Sales, Clementina Arderiu, Màrius Sampere i Sylvia Plath.

Esborranys de la crònica i altres poemes de Narcís Cànem és el títol sencer del darrer poemari que Miquel Cardell (Llucmajor, 1958) acaba de publicar amb Lleonard Muntaner i que, en paraules de l'autor, suposa "la cara B" de la seva obra. "Aquests poemes que he volgut arreplegar suposen una espècie de dietari, perquè són fets al llarg dels darrers trenta anys de la meva vida. Perquè veiessin la llum he hagut de negociar amb el poeta que sempre he volgut ser", comenta el llucmajorer, mentre seu a la taula d'un cafè xinès del carrer d'Aragó de Palma, just davall el seu antic lloc de feina, la redacció de Ràdio Nacional d'Espanya.

Encara ressona la polèmica de quan l’actual govern va gosar apostar per la baixa de les dones en cas de menstruació invalidant. Es va dir, encertadament, que si la regla fos cosa d’homes aquesta baixa fa temps que existiria. És només un exemple de fins a quin punt el cos de les dones està travessat per decisions patriarcals que mai van a favor de les dones. La poeta i assagista nord-americana Adrienne Rich (Baltimore, 1929 - Santa Cruz, 2012) ho tenia clar: el cos de les dones és el territori sobre el qual s'erigeix el patriarcat.

A La paraula pintada (1975), el seu polèmic assaig sobre art modern i contemporani, Tom Wolfe teoritzava que, així com l’art en el passat havia estat una qüestió de “veure per creure” –és a dir, de veure una obra, pensar-la, avaluar-la i, a la fi, decidir o creure si era bona o no, si tenia valor estètic i substància expressiva o no–, l’art en la modernitat havia passat a ser una qüestió de “creure per veure” –és a dir, de creure, per ideologia o propaganda o apriorismes estètics, que una obra té unes determinades qualitats i, només aleshores, reconèixer-les, veure-les.

Sebastià Perelló, que ha destacat darrerament com a prosista singular, és, de bell antuvi, poeta, ara i sempre. Sense fer soroll va donar-se a conèixer en prosa amb Exercicis de desaparició l’any 2000. Talls d’ombra fou el darrer llibre de poemes. En l’activitat poètica és on la densitat es fa més salabrosa. Novalis deia que el poeta usa de llenguatge com el pianista que polsa les tecles del seu instrument. El coneixement del teclat se li suposa. Hi ha en l'escriptura de Perelló, ultra els saborosos balearismes, tant en la prosa com en la versificada, una mena de palpeig que furga en la consciència, i que fa sonar una música verbal que ve de dins. Vesteix una tessitura diferent segons si vol construir una història d’inici que esclata en un nus i tanca amb un llaç ben anusat, o no…

Confessa que té una obsessió quasi malaltissa pels llibres. Situats entre prestatges i prestatges que en van carregats, llibres que també envaeixen les taules i qualsevol dels racons de ca seva, Lleonard Muntaner (Palma, 1952) abaixa la mirada i s’empegueeix. Amb la boca petita, murmura: “Uns 250.000 llibres, és de bojos, és una barbaritat”. El segell que du el seu nom, Lleonard Muntaner Editor, ja té 25 anys. En aquest temps, ha passat de ser considerada una editorial petita a una de mitjana entre les grans. De fet, és l’única de les Balears que surt en l’índex internacional d’editors, un llistat que es fa basant-se en el nombre de cites que es fan al món dels llibres de cada editorial. Ell és conscient que, els darrers temps, s’han professionalitzat, i així ho afirma, tot i que Lleonard Muntaner ha conservat i ha incrementat el caràcter familiar.

Per tractar-se la tuberculosi, Albert Camus va deixar Algèria i l’any 1942 es va instal·lar a la França ocupada. Acabava de publicar 'L’estranger' i 'El mite de Sísif'. Coherent amb el valor que donava a la responsabilitat individual, tot i la concepció existencial –l’absurd– que tenia, tot d’una es va comprometre amb la resistència. En aquest sentit, les 'Cartes a un amic alemany' –traducció de Míriam Cano, pròleg de Xavier Antich i epíleg de David Fernández– varen ser escrites i publicades clandestinament, per tenir una utilitat combativa. Camus, com a propagandista, no recorre a l’arenga bèl·lica, ni a les proclames maniquees, ni al salvavides curterminista dels dogmes ideològics, sinó a la reflexió moral, l’argument ètic, la reflexió filosòfica i la poesia. Concebudes com quatre cartes dirigides a un amic alemany (fictici) amb qui s’ha barallat per la militància nazi d’aquest, escriu per animar els seus lectors, companys de lluita: per enfortir-los el nervi moral i la musculatura intel·lectual. Així, al patriotisme exaltat, la fúria bel·licista, l’aspiració unanimista i el dogmatisme cruel i sense fissures dels nazis, hi contraposa un patriotisme serè i escèptic, un coratge guerrer tintat de noblesa fatalista, una assumpció del matís i el dubte, i una reivindicació humanista de la justícia. Vosaltres, nazis, teniu la força, però nosaltres tenim la dignitat i la raó, ve a dir. El llibre, però, té una flaca. Camus fa creure que la fulminant ocupació nazi de França es va produir per escrúpols i seny francesos, perquè França va renunciar a “la grandesa que brolla de la sang i la mentida”. És una manera de blanquejar l’arrogància, la permissivitat, l’aïllacionisme i l’equidistància de la França de preguerra. Cert que al pròleg d’una edició italiana va dir que el “nosaltres” del llibre fa referència als “europeus lliures”, no als francesos. Però ell, en escriure-ho, per força sabia que la gent es prendria el “nosaltres” per un “nosaltres, els francesos”. Quan parla des de la moral i la filosofia, Camus és el millor Camus. Quan parla des de la història i la política, aquí és quasi De Gaulle.

L'Ajuntament d'Inca i l'editorial Lleonard Muntaner presentaran el pròxim 3 de març a la llibreria NoLlegiu de Barcelona les obres 'L'inquilí', de Vicent Tur; 'Larva', de Ferran Garcia, i 'Partícules', de Núria Busquet, corresponents als guardonats de l'any 2017 amb els premis literaris Pare Colom. De la mateixa manera, es donaran a conèixer les bases de la convocatòria de l'any 2018. A més, aquest acte es repetirà el 6 d'abril a la llibreria Mediterrània d'Eivissa. Ambdues activitats pretenen continuar amb la tasca d'augment de la difusió que es començà l'any passat amb l'ajuda, mitjançant un conveni, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -AELC-. "Després de la bona acollida de l'any passat i els resultats obtinguts pel que fa a nombre d'obres presentades i a qualitat literària, des de l'àrea de Cultura creim oportú fer un esforç conjunt per augmentar la difusió d'un dels premis amb llengua catalana amb millor dotació", ha comentat Antoni Rodríguez, tinent de batle de Cultura.

Els anys de la Transició a sa Pobla i les vagues de collidores d'oliva a Calvià. Aquests han estat els temes dels dos assajos guardonats amb el premi del XVII Alexandre Ballester d'assaig, que s'ha atorgat aquest divendres horabaixa al centre de cultura 'es Rafal' de sa Pobla i que ha reconegut les obres de Joana Maria Comas i Manel Suárez.

Rata Corner acollirà aquest divendres a les 19 h la presentació del llibre 'Ràdios alternatives a Mallorca', del jove periodista Marc Angrill Jordà i publicat per Lleonard Muntaner, editor.

Com eren les Balears entre el període de 1895 a 1898, els anys de la Guerra de Cuba? Aquesta és la pregunta que respon Miquel Payeras en el llibre 'Miserables i distingits', un acurat reportatge històric i d'anàlisi periodística dels diaris de l'època que s'ha presentat aquest dimarts al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.

Lleonard Muntaner Editor ha presentat aquest dimecres a Palma el llibre 'Per què ens estimem les dones', de Mircea Cărtărescu amb traducció de Xavier Montoliu. Aquesta és la primera traducció catalana d'una obra de l'autor romanès.

El primer sonet que Jordi Llavina (Gelida, 1968) va escriure, fa aproximadament dos anys i mig, tractava sobre retirar-se del món. "Basteix la casa lluny de la ciutat, / de cels nocturns il·luminats d'escòria", comença. "Mirat en perspectiva, m'adono que el llibre funciona com un dietari poètic. M'he dedicat als sonets perquè volia textos que pogués controlar molt bé del principi al final. Quan he escrit novel·les o contes sempre he tingut la sensació que hi havia coses que se m'escapaven", explica l'autor. Després de Ningú ha escombrat les fulles i Londres nevat -publicats per Amsterdam el 2008 i el 2009-, Llavina va tornar a la poesia. País de vent (Lleonard Muntaner, 2011) i Vetlla (3i4, 2012) van precedir la molt esperada novel·la de l'escriptor i periodista, El llaütista i la captaire , que va arribar a les llibreries aquesta primavera. "Si fas sonets, encara hi ha gent que arrufa el nas. És per això que a sota del títol de Contrada hi poso poemes . És impossible trobar el text perfecte, però em fa l'efecte que un sonet es pot controlar lingüísticament i formalment", explica Llavina.

Per a Raymond Roussel, la literatura era un joc en què hi deixava la pell. "Mai no es va barrejar amb cap escola ni amb cap moviment literari", escriu el seu biògraf, François Caradec. Roussel, encara pràcticament un autor desconegut per als lectors catalans, podria deixar de ser-ho ben aviat gràcies a la traducció de Locus Solus que Joaquim Sala-Sanahuja acaba de publicar a Lleonard Muntaner. "L'obra de Roussel és la d'un solitari. Les seves obsessions i la sensibilitat que trobem als seus llibres és del tot original -explica Sala-Sanahuja, que va començar-lo a llegir mentre traduïa Nadja d'André Breton, a mitjan dècada dels 80-. Locus Solus és una novel·la intemporal. Està totalment deslligada de la producció anterior i posterior".