La vaga al CEIP Son Pisà iniciada dimecres passat per la incorporació de Miquel Roldán, un professor condemnat per assetjament a un exalumne, ha continuat aquest dilluns, en espera de reunir-se amb la Conselleria d'Educació i Universitats a les 16 h.

El rector de la UIB, Jaume Carot, ha valorat el pacte de pressupostos entre el PP i Vox, que introduirà el castellà com a llengua vehicular a l'escola, entre altres mesures regressives per a l'escola en català. En un comunicat, el rector recorda que l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix que la Universitat "és la institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana". A continuació, fa diverses consideracions sobre el pacte, que s'introdueixen a continuació:

Quan el professor comença el compte enrere, els alumnes encreuen els braços, abaixen el cap i completen l'exercici en un instant. “Tres. Dos. Un”, acaba d'enunciar el mestre. Les plomes de tota l'aula deixen d'escriure i totes les mirades es dirigeixen altre cop al professor. D'acord amb una política anomenada SLANT (la sigla en anglès per seure, inclinar-se cap endavant, plantejar i respondre preguntes, assentir amb el cap i posar atenció a l'orador, en anglès), els estudiants, d'11 i 12 anys, no tenen permís per apartar la mirada. Quan sona una campana digital (els rellotges tradicionals “no són prou precisos”, segons la directora), els alumnes caminen de pressa i en silenci cap a la cafeteria en una sola fila. Allà, reciten un poema —Ozymandias, de Percy Bysshe Shelley— tots alhora, després mengen durant 13 minuts mentre debaten el tema obligatori del dinar del dia: com sobreviure a un caragol assassí superintel·ligent.

Hèctor Ruiz Martín és neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation. Des de fa més de deu anys ha centrat la seva recerca en l'educació. En el seu últim llibre «Edumitos»: Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico intenta desmentir algunes de les falses creences que envolten el món de l'educació.

El que fa poc més d'un any va entrar a les escoles i els instituts com una amenaça al model educatiu tradicional, a poc a poc s'ha anat convertint en una oportunitat. Un cop superat l'ensurt inicial de la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a les aules –sobretot per part dels alumnes i de la mà del ChatGPT–, aquest dimarts Educació ha assentat les bases per orientar els docents en com aprofitar el potencial d'aquesta tecnologia en el món educatiu.

El Moviment per l'Escola en Català a les Illes, del qual forma part Plataforma per la Llengua, s'ha reunit aquest dijous capvespre amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera (PP), per traslladar-li que el català "ha de ser preferent en el sistema educatiu balear".

Les proves de la selectivitat continuaran sent les mateixes com a mínim fins al 2025. Aquest matí el ministeri d'Educació s'ha reunit amb els representants educatius de les comunitats autònomes i el ministeri d'Universitats ha fet el mateix amb els representants de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per comunicar-los que ajorna la implantació de les noves proves d'accés a la universitat. Tal com ha informat el mateix ministeri, la decisió s'ha pres perquè "aprovar la norma excediria les competències d'un govern en funcions".

Fins on es debilitarà el català amb aquest nou govern PP-Vox?Aquesta no és una pregunta que es pugui contestar només amb l’anàlisi d’un acord d’intencions, però sí que hi ha algunes certeses:“Deixarà de ser un requisit per a l’Administració pública”, asseguren des d’experts jurídics, com el professor de la UIBAntoni Llabrés, fins a portaveus de plataformes i sindicats. Arriben a aquesta conclusió després de la lectura del punt 55, situat just al bell mig dels 110 de l’acord. Per tant, el bessó geogràfic del document és també el centre de gravetat del pacte i serà el cavall de batalla entre el nou Govern i una part de la societat civil:“Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística, assumint que a la Comunitat existeixen dues llengües oficials. Es farà el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi l’accés a la funció pública”, resa el document signat.

És una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents representats a la Mesa Sectorial -STEI, ANPE, UOB, CCOO i UGT- han arribat finalment a un enteniment per tal d'aprovar el nou acord marc educatiu, que tindrà una vigència de quatre anys des de la seva signatura, entre el 2023 i el 2027. El document incorpora mesures com la posada en marxa de la carrera professional docent a partir de dos complements, un de consolidable i un altre de no consolidable. Els professors de Secundària assoliran les 18 hores lectives, mentre que els docents d'Infantil i Primària les 23 hores de docència directa. A més a més, es procedirà a una reducció progressiva de les ràtios d'alumnes per aula. D'aquesta manera, es dona resposta a bona part de les demandes dels representants sindicals. Per garantir-ne el compliment, es crearà una comissió de seguiment, que es reunirà dues vegades a l'any.

El sindicat ANPE ha avançat aquest divendres que signarà l'Acord marc d'Educació, encara que ha advertit que no servirà "per desenfadar els professors". En una nota de premsa, l'organització sindical ha explicat que, després d'analitzar la proposta en una reunió d'urgència, subscriurà l'acord "amb la finalitat d'aprovar les millores recollides en els docents de l'escola pública".

S’estimen més que les coneguin amb el nom de petites que no amb el d’unitàries. I aquella denominació que volen fer desaparèixer és la d’escoles incompletes. Així era com antigament la Conselleria d’Educació designava els centres d’Educació Infantil i Primària de pobles petits i que agrupen en un mateix espai estudiants de diferents cursos.

La Salle ha expulsat trenta alumnes (tota la classe de primer de Batxillerat) per haver penjat una bandera d'Espanya i decorar l'aula per tal d'animar la selecció espanyola. Segons ha informat el director tècnic del centre educatiu, els joves es varen negar a retirar la bandera, tot i les indicacions de la professora. En aquest sentit, des del centre asseguren que el comportament dels alumnes suposa un acte d'insubordinació deliberada i que, per tant, és motiu d'expulsió.

La Conselleria d'Educació ha publicat un comunicat per defensar que ha respectat i aplicat amb rigor la normativa vigent en els casos d'assetjament sexual entre docents. Després de la polèmica d'aquest cap de setmana pels fets ocorreguts entre dos professors de l'IES Madina Mayurqa, Educació ha remarcat que "sempre ha rebutjat qualsevol violència cap a les dones" i ha recordat que "en aquests sis anys s'ha actuat amb contundència davant qualsevol presumpta agressió, ja sigui entre l'alumnat o entre el professorat".

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) és professora de Filosofia i impulsora de programes que connecten les arts, l’educació i la vida urbana. Ha combinat la seva activitat docent amb l’organització d’exposicions, l’edició de llibres i l’escriptura. És autora de diversos llibres, entre els quals destacam El plaer de mirar. El museu del visitant (Actar 1998), Un lloc anomenat escola (Graó 2010) i Qui educa a qui? Històries breus de llarga durada (Eumo 2013). Va fundar el Departament d’Educació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i va participar en la fundació del Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia (grup IREF). Amb Eulàlia Bosch parlam de les relacions entre art, educació i filosofia i de l’ensenyament de la filosofia als infants.

A més de la convocatòria de reunió de la Mesa Sectorial d'Educació per parlar del polèmic fitxatge als centres educatius públics que tindrà lloc el dia 29 d'octubre a les 9 h, la Conselleria d'Educació ha adjuntat un document.

L'Ajuntament de Palma inclourà els barris de Son Gotleu i Rafal Nou com a prioritaris en el dispositiu de trànsit i seguretat de la Policia Local per al curs escolar 2019-2020. El Consistori ha presentat aquest dilluns, coincidint amb l'inici del curs escolar, totes les actuacions previstes per donar cobertura a les necessitats de la ciutat a partir de dimecres 11 de setembre fins al 19 de juny de 2020.

El curs escolar 2019-2020 disposarà de 295 places per a alumnes Alter, 10 més que el curs anterior. El programa s’adreça a estudiants d’ESO amb problemes d’adaptació escolar i té per finalitat evitar l’abandonament prematur. En el curs 2018-2019 el percentatge d’aprovats va ser del 87%.

La vicepresidenta del PP i candidata al Congrés dels Diputats, Marga Prohens, amb el president del PP de Balears, Biel Company, i els candidats al Senat, Maria Salom i Miquel Ramis, s'han reunit aquest dimecres horabaixa amb representants de l'escola concertada i els han traslladat el seu compromís amb un ensenyament concertat de qualitat i amb la lliure elecció de centre per part dels pares.