Sia per una correlació sideral dels astres, per la reivindicació de les ànimes en pena o per influència del gran èxit de la primera entrega d’Escape room, el primer trimestre de la temporada i últim de l’any ha vist arribar a la cartellera fins a tres textos catalans originals de teatre de terror o de comèdia de terror, més ben dit, ja que l’objectiu no és tan sols provocar algun ensurt com fer riure com més millor.

Una masia entre boscos i muntanyes al Pirineu. Una nevada que deixa aïllada la família. Dos germans s'han reunit perquè el pare està a punt de morir. Una metge es troba a la casa per assistir les últimes hores d'en Climent. Tot passarà en una nit. La presència és un thriller sobrenatural que explora una sensació poc viscuda al teatre com és "el suspens, la intriga, la por", diu l'actor Pau Roca. Pau Carrió dirigeix a La Villarroel per Nadal (del 19 de desembre al 12 de gener) un espectacle que parla sobre la família, sobre models de vida i sobre l'espiritualitat però des d'un gènere especialment difícil de fer rutllar sobre un escenari. De fet, és un repte nou per a tots els intèrprets: Anna Sahun, Nausicaa Bonnín, Pau Roca i Marc Rodríguez.

Ja fos per gust, per responsabilitat institucional o per totes dues coses, Julio Manrique aplaudia amb entusiasme la fosca i per a mi antiquada mirada de Pau Carrió sobre el gran clàssic anglès de qui diuen que és millor no dir el nom. Manrique presidia l’estrena i saldava amb un “aviat, aviat” la qüestió de la presentació del programa amb què va guanyar la direcció del Teatre Lliure, després que a principis de mes es produís un estrany ajornament per problemes d'agenda d’algun dels membres de la junta de govern. Tant de bo trobi mecànics per arreglar l’agenda ben aviat.

"No és fàcil trobar històries boniques, una història blanca on el que importi sigui una relació d'amistat i superació i com, a través d'aquesta relació, els personatges es relacionen amb el món", afirma Pau Carrió. El director ho sap bé perquè aquests dies té entre mans, a la vegada, aquesta història lluminosa, bonica i tendra, titulada Elling (que es pot veure a La Villarroel des d'aquest dissabte fins al 14 d'abril), i el gran decàleg de l'ambició desmesurada que és Macbeth (que s'estrenarà al Teatre Lliure el 14 de febrer). La cara i la creu.

Dues històries diferents i inconnexes entre dones i homes. La relació d’un camioner exalcohòlic i sense feina (Eddie) i la seva exdona tetraplègica a causa d’un accident (Ani). I la d’un investigador de renom amb paràlisi cerebral (John) i la noia que contracta per fer tot allò que la seva malaltia li impedeix (Jess). Dues relacions i quatre personatges que només tenen en comú la necessitat de l’altre, d’un altre per afrontar el cost de la vida.

La Villarroel ha presentat aquest dimecres un muntatge de Cost de vida, de Martyna Majox, amb direcció de Pau Carrió, que es podrà veure des d’aquest divendres 24 de febrer fins al 4 d’abril. Julio Manrique, Pau Roca, Anna Sahun i Katrin Vankova protagonitzen una obra que explora la necessitat humana de connectar i de ser estimats. Tal com explica l'ACN, el drama retrata dues parelles en què un dels personatges requereix ajuda. En el primer cas es tracta d’una parella que va trencar i la dona va quedar tetraplègica. La segona parella analitza la relació entre una treballadora de cures i una persona que requereix aquestes atencions. A través d’uns personatges polièdrics i amb contradiccions, la peça teatral tracta la necessitat d’ajuda i com la societat promou l’autosuficiència.