Enmig de diferents vitralls que commemoren l'entrada de Jaume I a la ciutat de Palma, el 31 de desembre de 1229, els consellers del PP i Vox han aprovat aquest dijous que la Diada de Mallorca deixi de celebrar-se aquest dia. El ple del Consell ha decidit el canvi de data a dia 12 de setembre, amb el vot en contra de tota l'oposició.

La manifestació de la Diada d'enguany es va limitar a corroborar allò que és visible la resta de l'any: la massa social de l'independentisme català segueix sent-hi, i és nombrosa i no està desmobilitzada (o almenys, no tan desmobilitzada com a molts els agradaria). Al mateix temps, està dividida i hi ha una part que se sent desencantada –enganyada– i expressa el seu sentiment d'ofensa amb xiulets, escridassades i cremant fotos. Se'n van cremar, de fotos, del rei Felip VI, de Pere Aragonès (a qui aquest sector ofès considera un traïdor) i fins i tot de Manuela García, consellera de Salut del Govern Balear, que recentment ha estat notícia per haver eliminat el requisit de català a la sanitat pública de les Balears. La crema de fotos, imatges i símbols és una forma de protesta perfectament emparada per la llibertat d'expressió. I, per tant, les crides a condemnar-ho, com la que ha fet la presidenta de les Balears Marga Prohens, són sobreres i denoten un coneixement escàs dels mecanismes bàsics de la democràcia, com ara el dret de manifestació.

Ves per on, el Govern i l’ANC han tastat aquest dilluns la mateixa medicina, la del desbordament. Al Govern li van tornar a xiular les orelles i, com que ja ho donava per descomptat, tenia preparada la resposta en positiu. Era millor ser-hi que no anar-hi.

En el tradicional acte que celebra per la Diada, Òmnium ha fet una crida als partits independentistes a aprofitar la seva força després de les eleccions espanyoles per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació. I ho ha fet quantificant les persones que s'hi haurien de poder acollir, rebaixant la xifra inicial de 4.400 a 1.432 i sense incloure-hi l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, que era entre els assistents a l'acte, juntament amb el president, Pere Aragonès, i representants de totes les formacions.

La Diada com a termòmetre. Això és el que ha estat els últims anys l’Onze de Setembre, una fotografia del moment polític de l’independentisme i de la situació a Catalunya.

Què he fet jo, mareta meua dels Desemparats? Aquest any no hi pensava anar. Que es barallin entre ells i que ens deixin en pau, pensava. Tinc tota la legitimitat del món per no anar a la mani, aquest cop, pensava. Però això també ho vaig pensar l’any passat i al final, a última hora, vaig anar-hi. Excretant-me en tot, maleint els revolucionaris que van fer la revolució el 1714 i no pas el 1201, cosa que ens hauria permès —per aquelles coses de l’esplai que som— decidir que la mani, com totes, és a les dotze i un minut, i no a les disset i catorze, pel 1714, que és una hora horrible, perquè si has anat a dinar crides “independència” amb l’arròs al pap. Aquest any no, no, no hi volia anar i tenia coartada moral. Però, de nou, com l’any passat, Espanya m’hi empeny.

Quan falten deu dies per a la Diada, l'Assemblea ha fet públic aquest divendres el vídeo amb què vol cridar a la mobilització en un Onze de Setembre que arriba aquest cop marcat per les negociacions per a la investidura a l'Estat. L'entitat presidida per Dolors Feliu fa dies que envia missatges crítics amb les converses obertes amb el PSOE per part dels partits independentistes, però l'anunci difós aquest divendres redobla la pressió per part de l'ANC als partits: "Pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí", afirma la veu en off durant el vídeo, en què es demana "no oblidar" que l'objectiu és la independència i es reivindica la validesa del resultat de l'1-O.