Era el novembre de l'any 2001 quan el Govern balear declarava Parc Natural la península de Llevant, enmig d'una considerable tensió. L'Executiu de Francesc Antich era el primer Govern autonòmic amb una conselleria liderada pels Verds en tot l'Estat espanyol –la de Medi Ambient– i la seva titular, Margalida Rosselló, tenia clar que calia impulsar la protecció d'espais naturals. Però lluny d'aplaudir la mesura, una part de la societat, especialment alguns grans propietaris i també una part del sector hoteler, va aprofitar aquesta fita per intentar alarmar la població, fins al punt d'assegurar, per exemple, que les finques que hi havia dins el parc serien expropiades o perdrien gairebé tots els drets. Només dos anys després, en haver guanyat les eleccions de 2003, Jaume Matas va reduir a la mínima expressió aquest parc, limitant-lo a les finques que eren de titularitat pública.