Un edifici modern al mig del barri residencial de Parque Chacabuco, a Buenos Aires, té les portes obertes un diumenge a la tarda. S’hi congreguen diferents persones, joves, grans, infants, adolescents; se saluden, xerren, s’abracen. Falten pocs minuts per a les set de la tarda, quan comença la reunió. A la façana, de color negre, el dibuix il·luminat d’una campana i unes lletres que diuen “Catedral de la fe”. És una església evangèlica.

Els evangèlics blancs no són un poder a menystenir als Estats Units. La historiadora i especialista en estudis de gènere Kristin Kobes Du Mez, que acaba de publicar el llibre Jesús y John Wayne. Cómo los evangélicos blancos corrompieron una fe y fracturaron una nación (Capitán Swing), calcula que són entre un 14 i un 15% de la població. Al marge de si són molts o pocs, tenen una gran influència. "Estan a les escoles, a les ràdios cristianes, que escolten milions de persones, a les teles evangèliques, a les esglésies... i marquen l'agenda del Partit Republicà: és impossible ser nomenat candidat si no tens el suport dels evangèlics. Poden decidir si el partit dona suport o no al dret a avortar, si anar a la guerra o no...", diu Kobes Du Mez.