Des que Florentino Pérez n'és el president, no recordo cap ensopegada del Reial Madrid per culpa pròpia. Sempre han estat els altres. Sobretot, els àrbitres. O els del camp o els del VAR. I si no, la pandèmia. O la gespa glaçada. O les lesions. O perquè jugaven contra clubs-estat. A Chamartín emboliquen cada empat o derrota amb un relat interessat que ho justifiqui i el club té tot un exèrcit de mitjans afins disposats a reproduir-lo sense queixar-se. No és cosa nova, però convé recordar-ho de tant en tant.

Un dia després que el jutge l'imputés per suborn en el cas Negreira, Joan Laporta s'ha confessat "serè i fort". El president del Barça, que ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio, ha dit que sabia que era possible que li obrissin una investigació, però s'ha mostrat convençut que no prosperarà: "No hi estic d'acord i no té cap fonament [...]. No hi ha delicte de suborn ni delicte continuat", ha dit, atribuint la imputació al "madridisme sociològic".

El president executiu del Barça, Joan Laporta, des d'aquest dimecres també està imputat en el cas Negreira, després que el jutge que porta la causa, Joaquín Aguirre, hagi ampliat la investigació fins al juliol del 2008, un període que ja comprèn el seu primer mandat en la institució blaugrana, que va durar del 2003 al 2010. El jutge instructor li atribueix un delicte de suborn o, alternativament, un de corrupció entre particulars en la modalitat esportiva, a banda d'altres d'administració deslleial i falsedat documental, segons diu la resolució del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA.

Impuls al cas Negreira: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn, segons han confirmat fonts judicials consultades per l'ARA. Fa mesos que el jutjat, primer amb una magistrada substituta i ara amb Aguirre de nou al capdavant, ha posat la lupa en els pagaments que el club va fer durant anys a l'empresa de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill. Precisament aquest dijous la Guàrdia Civil va escorcollar, des de primera hora del matí i fins gairebé les 21 h, les dependències d'aquesta entitat, situades a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a aquesta redacció. Els investigadors hi han buscat documentació sobre la presumpta trama de corrupció que esquitxa l'entitat blaugrana.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

L'àrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández ha dut al jutjat social número 32 de Madrid els àudios d'un seminari del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) on, sense mencionar-lo directament, se sent com el president de l'ens, Luis Medina Cantalejo, l'insulta i l'amenaça. És una mostra més de la guerra entre Estrada Fernández i el CTA, que suma un nou capítol que deixa Medina Cantalejo en una posició molt compromesa.

El futbol, si un s'ho proposa, pot servir per fer un màster en economia, geopolítica, dret, societat, cultura o arquitectura. Els seus tentacles són tan grans que influeix i es veu influït per tots aquests camps i més. Però, al final, el que acaba important més a l'aficionat és si la piloteta entra o no a la porteria. Això corrobora el rànquing Football Brand Tracker, realitzat conjuntament per YouGov i D2F Partners, que s'elabora amb més de 6.000 enquestes anuals a seguidors del futbol espanyol. Del juny del 2022 fins ara, malgrat haver patit una crisi institucional arran del cas Negreira, segons aquest estudi el Barça ha millorat la salut de marca gràcies, sobretot, a la Lliga conquerida.

Per fi hi ha hagut fumata blanca. La UEFA ha informat aquest divendres al Barça que podrà disputar la pròxima edició de la Champions League i que no tindrà cap sanció pel cas Negreira. "Els investigadors de la UEFA han enllestit el seu treball amb el Barça en relació amb el cas Negreira i han conclòs, i així ho han comunicat al club avui, que el Barça és admès a tots els efectes per disputar la pròxima edició de la Lliga de Campions", ha explicat l'entitat blaugrana en un comunicat.

El predomini abusiu del Barça en el nostre panorama esportiu pot agradar més o menys, però és un reflex prou ponderat de la força de la ciutat de Barcelona en relació amb el conjunt del territori. Sense Barcelona i sense el Barça seríem un país més invisible als ulls del món. És una sort, a més, que el Barça continuï reivindicant la seva catalanitat encara que la globalització l’hauria d’haver portat en la direcció contrària. Ja ens agradaria a molts que la ciutat que porta el nom del nostro club (com deia Josep Lluís Núñez) exercís la seva condició de capital del país amb la fermesa amb què ho fa el Barça. Això us ho diu un culer, però també us ho diu un soci del Joventut de Badalona que voldria que la potència del Barça no destruís una altra fortalesa de l’esport català, que és la seva coralitat, la seva territorialitat, el seu caràcter poliesportiu. De la mateixa manera que voldria que la grandesa de Barcelona no es girés contra els seus propis habitants ni convertís la resta del país en un desert social i econòmic, com ha passat amb Madrid i l’Espanya buidada.

Vull que rodi la pilota i oblidar-me de tot el que ha passat aquesta setmana. Sortir a passejar amb el gos, fer un vermut amb escopinyes i asseure'm després davant del televisor a gaudir d'una semifinal de Champions femenina entre el Chelsea i el Barça en un Stamford Bridge que diuen que no estarà ple, però que donarà gust de veure. Vull que guanyi el Barça, però sobretot espero passar una bona estona, divertir-me. Vull que sigui només l'aperitiu del que vindrà l'endemà de Sant Jordi, les roses, els llibres, la visita d'un Atlètic de Madrid en plena forma al Camp Nou i d'un Barça que està obligat a treure's de sobre la mandra per tancar debats. Confesso que en els darrers cinc dies m'han vingut ganes de desconnectar, que estic farta de la polèmica postissa per tapar vergonyes i salvaguardar negocis i aliances, que no puc més amb el "i tu més", que l'espectacle de qui és l'equip del règim em sembla vergonyós i adverteixo que no penso participar-hi. Que vull veure futbol, només això. A callar i a jugar.

Un cop el Reial Madrid va penjar el vídeo en què venia a dir que el Barça havia estat l’equip del règim durant el franquisme, el grup de WhatsApp dels membres de la comissió històrica del club blaugrana va començar a bullir. Molts d’ells s’han passat anys i panys estudiant precisament com el franquisme va perseguir i castigar el Barça, motiu pel qual els va doldre veure com el club madridista insinuava que el FC Barcelona hauria estat un club cuidat pel règim.

L'esperada compareixença de Joan Laporta d'aquest dilluns sobre el cas Negreira va estar marcada, entre d'altres, pels dards que el president del Barça va llançar contra el Reial Madrid, personat en la causa contra el club blaugrana. Laporta va arribar a definir els blancs com "l'equip del règim" i aquesta nit el Madrid li ha volgut respondre. Ho ha fet amb un vídeo a les seves xarxes socials titulat "Quin és l'equip del règim?" i que, a través de la tergiversació de la història, intenta vincular el Barça amb el franquisme.

Una possible sanció de la UEFA al Barça pel cas Negreira podria anar més lluny de deixar sense competició europea el primer equip masculí de futbol. La sanció, en cas de produir-se, seria per al club. Per tant, les conseqüències disciplinàries afectarien també la resta d'equips de l'entitat blaugrana que juguen en competicions de la UEFA: el primer equip femení i el juvenil masculí de futbol, i el futbol sala. Així ho han explicat a l'ARA diversos advocats especialitzats en dret esportiu. "La sanció seria per al club. Per tant, afectaria tots els equips del Barça que disputen competicions UEFA", assegura un advocat que ha fet feines per al màxim organisme del futbol europeu. "No es pot diferenciar entre uns equips i uns altres del mateix club", sentencia, en la mateixa línia, Toni Roca, advocat i conseller delegat d'Himnus Football Lawyers. També interpreta així la normativa l'advocat Marc Remolà, soci d'Omnium Legal Abogados: "El reglament no distingeix entre equips. Com que la conducta no s'imputa per una infracció concreta d'un equip en una determinada competició, la UEFA podria determinar fer-ho extensiu a tots els equips del club que participin en les seves competicions".

Quan falten poques hores per al clàssic entre el Barça i el Reial Madrid, diferents actors han fet un pas endavant per sumar-se a la investigació del cas Negreira, entre ells el Reial Madrid i un soci veterà del club blanc, que eixampla encara més la diversitat de persones que volen posar-hi cullerada. El primer denunciant –admès a la causa amb una fiança– és l'àrbitre del VAR Estrada Fernández. Després s'hi va sumar La Lliga, ara ho fa un club de futbol com el Madrid i, fins i tot, un aficionat merengue. La seva admissió com a acusació particular encara no està decidida: la jutge del cas ha traslladat a la Fiscalia, les acusacions i les defenses que ja estan personades en el cas les diferents peticions perquè diguin què els semblen i, en funció d'això, decidirà durant els pròxims dies.

El sumari del cas Negreira revela que Javier Enríquez, fill de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, va percebre entre el 2016 i el 2019 una sèrie de transferències de cinc àrbitres en actiu: Alberola Rojas, David Medié i Jaime Latre (de Primera Divisió) i De la Fuente Ramos i Vicandi Garrido (Segona). Sumant totes les quantitats, els ingressos acreditats superen els 25.000 euros. Els noms propis que han sortit a la llum són la punta d’un iceberg incalculable, ja que la majoria de col·legiats que el contractaven feien el pagament en metàl·lic i, per tant, no deixaven rastre bancari. El concepte pel qual els col·legiats efectuaven aquests abonaments correspon a un coaching esportiu.

El cas Negreira no només ha servit per comprovar els pagaments que durant gairebé dues dècades va fer el Barça a l'exvicepresident dels àrbitres. També ha permès que surtin a la llum els altres negocis que tenien José María Enríquez Negreira i el seu fill, Javier, relacionats amb el món del futbol. El sumari, al qual ha tingut accés l'ARA, destaca tot un seguit d'ingressos al compte corrent de Soccercam SL, empresa titular de Javier Enríquez i que s'encarregava de fer sessions d'assessorament a àrbitres i futbolistes. L'informe de l'Agència Tributària destaca que entre el 2016 i el 2019 l'empresa va rebre ingressos per valor de gairebé 78.000 euros, la majoria en concepte de coaching. Del total, hi ha al voltant de 26.000 euros que consten com a guanys no justificats.

Primer va ser l'Agència Tributària i després la Policia Nacional, però ni els inspectors d'Hisenda ni el cos armat han pogut donar resposta a les dues principals incògnites que encara planen sobre el cas Negreira: per què el Barça va pagar 7,5 milions d'euros a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira entre el 2001 i 2018 i on van anar a parar aquests diners, tenint en compte que el seu patrimoni gairebé no es va veure incrementat i que les extraccions en efectiu eren gairebé diàries. Per intentar donar resposta a aquestes dues qüestions, la Policia Nacional va recomanar a la Fiscalia interrogar Joan Gaspart, que era el president del Barça quan van començar els pagaments; Joan Laporta, pel seu manteniment durant la seva primera etapa com a president, i Sandro Rosell, ja denunciat pel ministeri públic. En el cas dels dos primers, la policia aconsella prendre'ls declaració com a testimonis tenint en compte que la seva responsabilitat penal en els fets "estaria prescrita", pel temps que ha passat.

El 21 de febrer, mentre la Fiscalia estava enllestint la investigació sobre els pagaments del Barça a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira, el president de la Lliga, Javier Tebas, li va fer arribar un escrit amb una de les proves que poden portar cua per al cas: es tracta d'una carta manuscrita dins d'un sobre amb la inscripció "Top secret. Clàusula: només possible obrir-lo en cas que es produeixi la desgràcia més gran del món per a nosaltres. PD: ho donaríem de bona gana per evitar-ho". Tebas explica en el seu escrit que la Guàrdia Civil va trobar la carta en una caixa forta a la casa de Josep Contreras –antic membre de la comissió esportiva que va morir el desembre passat–, mentre investigava el cas Soule, que se centra en un presumpte desviament de fons de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) durant la presidència d'Ángel María Villar i en el qual també està personada la Lliga.