Un ciclista estranger de 65 anys ha mort aquest dijous després de ser atropellat per un cotxe a la carretera Ma-3500, que connecta Inca i Muro.

Un ciclista ha mort aquest dissabte després de ser atropellat per un vehicle a la carretera vella d'Inca, al pas pel terme municipal de Santa Maria del Camí.

Tot va començar amb Joaquim Purito Rodríguez. Ell va ser un dels primers ciclistes que va entendre ara farà uns 20 anys podia ser una bona idea que passar llargues temporades a Andorra. I no només pels beneficis fiscals. "Aquí surts de casa i et trobes de seguida un port de muntanya. En tens més de 20 ben senyalitzats i cuidats. Entrenes en altura, és ideal. Gent com el Purito, el Xavier Florencio o l'Ángel Vicioso van ser els primers professionals que van formar un nucli a Andorra, en una època en què la gent deia que el clima no ajudaria. Però van demostrar que Andorra era "una base ideal per entrenar", diu Carlos Verona (San Lorenzo del Escorial, 1992). El corredor madrileny de l'equip Lidl-Trek ja fa 10 anys que resideix a Andorra i s'ha convertit en el pal de paller de la primera edició de l’Andorra MoraBanc Clàssica, la primera cursa ciclista professional al Principat.

El triomf de Simon Yates al Giro d’Itàlia podria ser presentat com a prova del fet que la justícia existeix. En el fons tots sabem que els bons no sempre guanyen i que no sempre tenim segones oportunitats, però en el cas del ciclista britànic no ha estat així. Amb 32 anys el corredor de l’equip Visma-Lease ha entrat a Roma vestit de rosa, i s'ha endut la seva segona gran cursa després de la Vuelta a Espanya del 2018. El seu triomf es va forjar en la penúltima etapa, a una de les pujades més dures dels Alps, aquella en la qual set anys abans el mateix Yates havia patit una de les derrotes més dures de la seva carrera. Al mateix escenari va arribar la redempció, en un triomf amb justícia poètica.

"He estat sempre molt competitiu, potser massa. Així que el que m’ha passat darrerament ha estat dur. Semblava que era el final de la meva carrera", explica Josep Betalú (Amposta, 1977), un dels grans noms del ciclisme català. Aquest mecànic que sap fer el que faci falta amb les seves mans s'ha fet un fart de guanyar curses en quatre continents diferents des que va fer el salt al ciclisme de muntanya amb 30 anys complerts, el 2010. Abans havia fet ciclisme en ruta, a més de mil feines, fos de DJ o arreglant cotxes. Gràcies al ciclisme, ha rodat pel món i ha viscut una temporada a Costa Rica, on és famós. "Allà la gent em mirava amb els ulls oberts, perquè jo soc tal com raja i dic el que penso", diu.

Un error mecànic a l'autobús del TIB podria ser la causa de l'atropellament mortal d'un ciclista de 40 anys aquest dijous a la carretera de Pollença. Aquesta és una de les hipòtesis que valora ara la Guàrdia Civil, que s'ha fet càrrec de la investigació. L'Institut Armat encara no pot concloure'n les causes i continua amb la recerca per aclarir els fets.

La cursa ciclista Mallorca 312 que es celebrarà aquest dissabte, provocarà talls i restriccions de trànsit des de les 06.00 h fins a les 21.00 h en diversos municipis i carreteres de l'illa. Les afectacions en la circulació i els seus horaris són les següents:

"La París-Roubaix és una carrera horrible, però guanyar-la és magnífic" deia el ciclista Sean Kelly. "No hi penso tornar mai més", deia l’italià Franco Barellini, tot i que va tornar i la va guanyar. "És una bogeria, aquesta cursa. Treballes com un animal i no tens temps ni per pixar. Acabes amb el mallot moll, és tot ple de pols, acabes tacat de fang, rellisques... és una gran merda", deia el neerlandès Theo de Rooy el 1985. Tot seguit, quan li van preguntar si la tornaria a fer, va deixar anar: "És clar! És la cursa més bonica del planeta!".

D'un país petit a un altre. Eslovènia domina la Volta a Catalunya, últimament. Per tercer cop consecutiu, un eslovè s’ha endut la cursa catalana després d’una emocionant exhibició de Primoz Roglic (Red Bull) a Montjuïc. Roglic, campió el 2023, ha guanyat per segon cop la Volta un any després del triomf del seu compatriota Tadej Pogacar. A l'última etapa, Roglic hi arribava un segon per darrere de Juan Ayuso (UAE), però el ciclista nascut a Barcelona no ha pogut competir amb l’experiència de l'eslovè. El seu atac al circuit final de Montjuïc ha emocionat. “Roglic ha estat superior”, admetia Ayuso trist.

El vent ha deixat amb un pam de nas els aficionats al ciclisme que havien omplert les carreteres del Berguedà. L’alerta per les fortes ratxes ha convertit l’etapa reina de la Volta Ciclista a Catalunya en una jornada sense gaire interès, amb un munt de negociacions entre els organitzadors i els ciclistes per veure què calia fer. Al final, no hi ha hagut ni ascens al coll de Pradell ni ascens final al santuari de Queralt. Només s'ha pogut fer una etapa de 73 quilòmetres, encara que 48 han sigut neutralitzats i sense bonificacions, i s'ha aturat el temps a 5 quilòmetres de meta. El nord-americà Quinn Simmons (Lidl Trek) ha estat el guanyador d’aquesta etapa caòtica. Havia de ser el dia per veure Juan Ayuso (UAE) i Primož Roglič (Red Bull) lluitant per ser els campions a les rampes de Queralt, però els aficionats s'han hagut de conformar amb uns últims quilòmetres a Berga.

La vida de Martí Álvarez (Barcelona, 2001) va canviar quan tenia tres anys i li van diagnosticar una malaltia minoritària anomenada Guillain-Barré, que va deixar-li seqüeles importants a les cames i a l’esquena. A més, va patir escoliosi i cifosi greu a causa d’això. Els metges van arribar a dubtar si podria caminar durant les seves llargues estades a l’Hospital Sant Joan de Déu. Anys més tard, el Martí ha estudiat international business, treballa en una consultora i afronta per segon cop la Titan Desert, l'exigent cursa ciclista al desert del Sàhara que ja va acabar el 2024. Ara hi torna amb la finalitat de recollir diners per ajudar l'Hospital on el van tractar tan bé.

L'exciclista Óscar Freire, tres vegades campió del món, ha sigut localitzat després que la seva dona en denunciés la desaparició aquest dimecres. L'excorredor càntabre havia desaparegut dilluns, però la denúncia no s'havia fet fins dos dies més tard, segons fonts policials consultades pel El Diario Montañés. Segons aquestes informacions, Freire hauria deixat a casa seva les claus, la cartera i les targetes de crèdit. El vehicle de Freire havia estat localitzat unes hores després, sense rastre de l'exciclista. La Guàrdia Civil havia començat una operació de recerca en profunditat per trobar-lo. Finalment i per sort, les tasques han tingut efecte i l'exciclista ha sigut localitzat en bon estat de salut. Segons les primeres informacions, Freire havia abandonat la seva casa de forma voluntària i es troba bé.

"Res a la meva vida pot ser més difícil que la tristor que vaig sentir, i això em consola enmig del caos", diu a l'ARA Mark Bruce, un escocès nascut fa 34 anys que treballa com a professor de música en una escola de secundària de Glasgow. "Jo era una persona amb molt sobrepès. Vaig arribar fins als 105 quilos, era un infeliç amb un problema d'addicció", recorda. "El setembre del 2022 pensava que perdria la vida a causa de l'alcohol i la depressió. Però en aquell moment vaig prendre la decisió de lluitar per mi mateix".

Després de la sentència de la Manada, la ciclista de muntanya Ares Masip va veure com un company de curses penjava una foto a Instagram amb el missatge: "Vigileu, que aquesta nit quatre violadors s'ajunten per buscar víctimes". Quan es van tornar a veure, uns mesos més tard anant en bici, ella li va fer notar la gravetat de la frase. "Em va dir que era una feminazi i una exagerada i vaig decidir no parlar més amb ell", explica la lleidatana. Coincidien als estius durant les competicions, on tenen amics en comú, però ella no li dirigia la paraula. Quatre anys més tard, el mateix esportista va agredir-la sexualment durant la Copa del Món de Mountain Bike a Leogang (Àustria). Masip l'ha denunciat als Mossos d'Esquadra i també a la Unió Ciclista Internacional (UCI), que organitza la competició.

Personal de l’aeroport de Menorca requisa des de fa deu anys tones de materials geològics als passatgers que es disposen a abandonar l’illa amb souvenirs en forma de pedres, arena i fòssils que han agafat a paratges naturals. És només part de l’espoli silenciós que provoca l’activitat humana, que el 2021 assolí la xifra rècord de 3,9 tones.

"Va ser com barrejar ingredients, com un experiment o una beguda. I de la barreja en va sortir una bomba. Sense saber massa bé com hem fet una cosa única", diu Oriol Rego, membre del Club Esquí Berguedà i un dels responsables de la Portal Attack. Aquest dissabte Berga viurà una nova edició d'una cursa ciclista diferent. De fet, les places d'hotel a la capital del Berguedà van acabar-se fa mesos. "És una cursa pel Barri Vell amb bicicletes antigues", seria la definició més fàcil d'entendre segons Rego. "Però la Portal Attack ja és molt més que això", afegeix amb raó.

El Cuitu Negru és un port de muntanya salvatge. Situat a Astúries, amb quasi 19 quilòmetres de pujada, té uns últims 3 quilòmetres infernals amb rampes d’entre un 16 i un 24% d'inclinació. Una barbaritat. “Són les rampes més dures de l’Europa occidental”, assegura el director general de la Vuelta, Javier Guillén. L’etapa d’aquest diumenge pot convertir en engrunes l’actual classificació general de la prova. Els corredors sortiran des de la localitat de L'Infiestu, pujaran 2 cops a la Colladiella, de primera categoria, a l’alt de Santo Emiliano, de tercera, i acabaran amb el mur final de categoria especial per completar una jornada de 142 km de recorregut.

A la Vuelta a Espanya hi ha tres cotxes sanitaris amb dos metges a cada vehicle. S’encarreguen d'atendre els ciclistes que ho necessitin durant la competició, sigui en moviment o aturats quan hi ha una caiguda. Un dels conductors és el tortosí Pere Garcia (Roquetes, 1976) que ja fa quatre anys que participa en la cursa. “Nosaltres ens posem amb el grup capdavanter, esperem que hi hagi una escapada i ens posem darrere seu per si hi ha una caiguda i poder-los atendre”, explica a l’ARA en aquesta primera setmana de carrera.

La Vuelta a Espanya comença aquest dissabte a Lisboa amb tres ciclistes catalans al pilot: Marc Soler (UAE Team Emirates), Roger Adrià (Red Bull-BORA-Hansgrohe) i Pau Miquel (Kern Pharma). El Marc (Vilanova i la Geltrú, 30 anys) desenvolupa la tasca de gregari per al portuguès João Almeida, que va acabar quart el Tour. El Roger (Barcelona, 26) treballa per a Primož Roglič, que torna a córrer després de la retirada per caiguda al Tour. Un objectiu diferent té Pau Miquel (Sant Quirze del Vallès, 23), que està concentrat en un objectiu: “Guanyar una etapa". "És el que perseguiré durant els 21 dies. Per fer això em marcaré les jornades en què crec que les meves qualitats són per guanyar. La resta de dies intentaré guardar-me el màxim possible”, apunta a l'ARA.

"Competiré pels meus amics i pels seus somnis", diu la Manizha Talash. La seva història sembla un petit miracle. ¿Quina probabilitat tenia una noia nascuda a Kabul de participar en la primera edició del concurs de break a uns Jocs? La Manizha explica que fent servir Facebook quan era menuda va veure un vídeo d'un noi ballant que donava voltes sobre el seu cap, posat al revés. "Vaig entendre que volia fer el mateix", recorda. Ara és esportista de break, aquesta disciplina que enguany s'estrena al programa olímpic. El ball a ritme de hip-hop nascut als barris dels Estats Units s'ha convertit en un esport amb les seves regles. Amb el nom esportiu de "Talash", la Manizha ha participat en el primer duel de break de la història dels Jocs. Ho ha fet mostrant una mena de capa on es podia llegir "dones afganeses lliures". Ironies del COI, oficialment ha estat desqualificada per haver mostrat un missatge polític, fet prohibit als Jocs. Ser a París però, ja és un èxit, en el seu cas.