"Les dones de la meva generació ens vam criar amb por, autoodi i un gran sentiment de culpa", recorda Rosario Villajos. Nascuda a Còrdova el 1978, a La educación física explica la història d'una noia de 16 anys que, tot i no compartir vivències amb l'autora, hauria pogut ser ella. "Si et tocaven el cul era culpa teva perquè portaves faldilles –continua–. Et deien que els nois tenien la libido més alta, que no es podien refrenar... En aquella època m'avergonyien les noies que cridaven als concerts d'Alejandro Sanz. Ara he canviat d'opinió: era la seva manera de mostrar el desig sexual. També en tenien, però no per això anaven fotent mà indiscriminadament".

Al principi de La educación física, la novel·la amb què Rosario Villajos ha guanyat el premi Biblioteca Breve, una noia de 16 anys decideix tornar a casa fent autoestop una nit d'agost. Som a principis de la dècada dels 90, a Andalusia. La noia es diu Catalina i té una relació complicada amb el seu propi cos i sent rancúnia cap a un món que vol convertir-la en culpable només pel fet de ser dona. "Aquest llibre és un crit –ha dit l'autora–. Una història com aquesta no hauria interessat fa una dècada, perquè és una novel·la sobre dones i per a dones. Per fer-nos desaparèixer no cal que ens matin".